Marta Rosique i Montserrat Bassa, diputades d'ERC al Congrés, havien demanat per aquesta qüestió, ja que aquest comitè havia aparegut als mitjans de comunicació i el llavors ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, feia compareixences després d'alguna d'aquestes reunions. Les actuacions policials d'aquells dies, especialment per part dels cossos estatals, van ser criticades per part d'entitats com Amnistia Internacional, Irídia o el Grup de Periodistes Ramon Barnils, i quatre persones van perdre l'ull a causa de trets de pilotes de goma -que estan prohibides a Catalunya.
En la resposta del govern espanyol, aquest detalla que l'anomenat "Comitè de seguiment de la situació de Catalunya" era tècnicament una "cèl·lula de coordinació", la qual es va reunir els dies 10, 11, del 14 al 25, el 28 i el 29 d'octubre, i el 5, 9, 12, 19 i 29, de novembre, mentre que el desembre ho va fer el dia 17 per dissoldre's. Va ser presidida en ocasions pel mateix Pedro Sánchez i reunia representants del gabinet de Presidència, la Vicepresidència, el Departament de Seguretat Nacional, Interior, Afers Exteriors, Defensa, Justícia, Economia, Hisenda, Foment, el CNI i la secretari d'Estat de Comunicació.
Malgrat aquest rang i la presència de ministres, el document assegura que "es tracta d'un òrgan de treball, pel que no aixeca acta de les seves reunions". L'ordre que regula el funcionament d'aquests grups, a més, "no estableix una metodologia de treball basada en una ordre del dia" i, a més, "la durada de les reunions no es troba taxada per llei i no es va recollir la durada de les mateixes en cap document". Igualment, concreta que la cèl·lula "no va originar despeses extraordinàries, ni pagaments d'hores extres ni dietes".
L'ordre citada que regula el funcionament d'aquestes cèl·lules de coordinació és molt inconcreta pel que s'hi refereix i les defineix com a òrgans de suport al Comitè Especialitzat de Situació, el qual és, al seu torn, un òrgan de suport al Consell de Seguretat Nacional, en especial per als estats d'alarma o excepció. La llei de seguretat nacional, en tot cas, assenyala que es poden crear "anticipadament, per dur a terme l'anàlisi i seguiment dels supòsits susceptibles de derivar en una situació d'interès per a la seguretat nacional". Obliga igualment totes les administracions públiques a col·laborar-hi.
Aquestes cèl·lules, per tant, serien creades pel Departament de Seguretat Nacional, amb representants de cada ministeri i organisme representat a l'esmentat Comitè Especialitzat de Situació, i seria aquest a qui hauria de retre comptes de l'assessorament tècnic en relació a un fet determinat, tant "de manera preventiva com pel que fa a respostes en matèria de gestió de crisis". Sembla que no hi ha, però, registres escrits sobre aquesta tasca.
Resposta sobre el comitè de seguiment de Catalunya by naciodigital on Scribd
ii
