Esplèndida la sessió d'ahir al Congrés dels Diputats. Joan Tardà i Alfred Bosch van utilitzar l'eina amb la qual els espanyols converteixen la majoria dels catalans en una petita minoria per sotmetre a una subtil lliçó de democràcia als sempre feréstecs diputats del magma PP-PSOE, que cridaven i udolaven -com sempre en aquests casos- però, aquest cop, amb l'angúnia de ser conscients que el foragitament reglamentari deixava al descobert la intolerància del seu sistema.
L'expulsió d'ahir -una més- és la millor il·lustració del procés que ha seguit la societat catalana fins prendre consciència de l'exclusió política, financera i moral que li aplica l'estat al qual entrega els impostos. I, per si encara li calia a algú, Tardà i Bosch van aconseguir la prova gràfica que mostra i demostra que Espanya no només no escolta, sinó que ni tan sols deixa parlar.
Ahir era un dia adequat per a la pedagogia, i no va quedar desaprofitat. Allà no van aprendre res. Però aquí, sí.
ARA A PORTADA
Publicat el
11 d’abril de 2013 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política El PPC torna a reclamar «responsabilitats polítiques» a Illa pel cas mascaretes
-
Política
«L'esquerra potser no s'ha preocupat prou del que li passava a la gran majoria de la gent»
-
Política
On som dos anys després de les eleccions al Parlament?
-
Política
S'està desinflant l'extrema dreta populista?
-
Política
Els Comuns fan una crida a la «mobilització» per l'habitatge i garanteixen lluitar per recuperar la pròrroga de lloguers
-
Política
«Contra el feixisme, sindicalisme»: milers de treballadors reclamen «pau, sostre i salari» a Barcelona per l'1-M