Esplèndida la sessió d'ahir al Congrés dels Diputats. Joan Tardà i Alfred Bosch van utilitzar l'eina amb la qual els espanyols converteixen la majoria dels catalans en una petita minoria per sotmetre a una subtil lliçó de democràcia als sempre feréstecs diputats del magma PP-PSOE, que cridaven i udolaven -com sempre en aquests casos- però, aquest cop, amb l'angúnia de ser conscients que el foragitament reglamentari deixava al descobert la intolerància del seu sistema.
L'expulsió d'ahir -una més- és la millor il·lustració del procés que ha seguit la societat catalana fins prendre consciència de l'exclusió política, financera i moral que li aplica l'estat al qual entrega els impostos. I, per si encara li calia a algú, Tardà i Bosch van aconseguir la prova gràfica que mostra i demostra que Espanya no només no escolta, sinó que ni tan sols deixa parlar.
Ahir era un dia adequat per a la pedagogia, i no va quedar desaprofitat. Allà no van aprendre res. Però aquí, sí.
ARA A PORTADA
Publicat el 11 d’abril de 2013 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El PP carrega contra el finançament Sánchez-Junqueras amb una alternativa «per a tots els espanyols»
-
Política
Sánchez vaticina que totes les autonomies abraçaran el nou finançament i demana «responsabilitat» a tots els partits
-
Política
L'herència convergent batalla per sobreviure als ajuntaments
-
Política
Jesús Gascón, la «flexibilitat» de Montero rere el finançament
-
Política
Avaluacions per objectius i carrera horitzontal: així seran els «nous» funcionaris
-
Política
El finançament i les seves metàfores