Esplèndida la sessió d'ahir al Congrés dels Diputats. Joan Tardà i Alfred Bosch van utilitzar l'eina amb la qual els espanyols converteixen la majoria dels catalans en una petita minoria per sotmetre a una subtil lliçó de democràcia als sempre feréstecs diputats del magma PP-PSOE, que cridaven i udolaven -com sempre en aquests casos- però, aquest cop, amb l'angúnia de ser conscients que el foragitament reglamentari deixava al descobert la intolerància del seu sistema.
L'expulsió d'ahir -una més- és la millor il·lustració del procés que ha seguit la societat catalana fins prendre consciència de l'exclusió política, financera i moral que li aplica l'estat al qual entrega els impostos. I, per si encara li calia a algú, Tardà i Bosch van aconseguir la prova gràfica que mostra i demostra que Espanya no només no escolta, sinó que ni tan sols deixa parlar.
Ahir era un dia adequat per a la pedagogia, i no va quedar desaprofitat. Allà no van aprendre res. Però aquí, sí.
ARA A PORTADA
Publicat el
11 d’abril de 2013 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Sirera sosté que «algú hauria de dimitir» a l'Ajuntament pels aldarulls a Barcelona
-
Política
Nogueras insisteix a demanar la dimissió de Puente per l'accident a Toledo
-
Política
Feijóo promet (ara sí) executar les inversions de l’Estat a Catalunya: «Vindré cada tres mesos per retre comptes»
-
Política
El precedent català de les coalicions al Senat: quan perdre vots dona millor resultat
-
Política
«Cada campanya electoral ha estat més bruta que l'anterior, i aquesta també ho serà»
-
Política
El PP exigeix «conseqüències» a Sánchez per l'accident de Toledo: «No es pot despatxar amb un cap turc»