L'AVE de retorn a Barcelona. Foto: Quico Sallés/Nació Digital.Un dia i mig a Madrid serveix per aprendre dues coses molt importants per anar per la vida: que la cervesa l'han de tirar professionals perquè sigui cervesa i que la vida és quàntica, és a dir, tot depèn de com es miri. De fet, per afinar la visió la geografia i l'antropologia són decisives.
La importància del determinisme del lloc ho demostra que pocs minuts després que el president de la Generalitat, Artur Mas, fes aquest dijous de president de la Generalitat al carrer Alcalà de Madrid -seu de l'ambaixada catalana-, les primeres tres converses que he escoltat han estat sobre la marxa d'Esperanza Aguirre, sobre la crisi i que en Messi va salvar el Barça en el seu debut a Champions. La superació del marc constitucional, l'exemple del Regne Unit, el dret a decidir, el 'No' al pacte fiscal, la cimera presidencial o la 'bravuconada' del rei espanyol s'han passejat entre la sorpresa, la incomprensió i el passotisme. I ho han fet sense esdevenir una prioritat.
"De fet, si Catalunya s'independitza hi posaran més pa que formatge, perquè en el fons sempre ens han mirat com estrangers", ironitza l'Oriol, que fa quatre anys que viu i treballa a Madrid. I en aquest cas, aquesta premisa no suposa el resultat que presuposava Jordi Pujol amb la definició de català. Com exemple d'aquesta concepció dels catalans com estrangers, l'Oriol recorda la pregunta que va fer la seva futura sogra a la seva futura dona: " Y ese chico... ¿qué come?". L'Oriol , però, insisteix a diferenciar el que pensen les elits inteÅ€lectuals o mediàtiques del que pensa la gent que compra al Mercadona i pren canyes al bar "El Camino". "Per a ells, som uns torracollons i uns pesats, però si marxem es queixaran més per despit que per altra cosa", assegura.
Nació Digital ha descobert que fins i tot hi ha madrilenys que simpatitzen amb la causa catalana. És el cas de la Mayte, una madrilenya alta, guapa i amb unes ulleres de pasta que la converteixen en una Monica Bellucci post-moderna. "Yo también quiero el concierto para Madrid", assegura la Mayte a Nació Digital, amb un puntet d'ironia malparit. "También tenemos déficit fiscal", insisteix punyetera. "¡Por decir esto me llaman catalana!", apunta amb un somriure mordaç rere una canya de cervesa sense alcohol. "La gente está preocupada por los recortes y la crisis, esto de Catalunya, de momento, no importa", sentencia sense cap mena de recança i amb una moderació admirable.
No ho veu igual un senyor que ven loteria a l'estació d'Atocha, símbol estrany d'una metròpoli de totxo i FEDER. El 'lotero Felipe' pregunta a Nació Digital si estem preparats per acompanyar el bitllet de l'AVE amb un passaport. "¿Y ustedes?", contesto capciós mentre m'estalvio de pensar una resposta eficaç. I al cap d'una estona trobo la resposta al repte d'en Felipe amb l'acompanyant de seient del viatge de tornada. És un tractant de budells per fabricar embotits. Faig el tafaner a l'ordinador que té obert -ja sé que és molt lleig però per això cobro- i m'adono que escriu mails en anglès. I llavors penso:"Sí, estem preparats". Hauré de tornar per dir-li-ho al senyor de la loteria.
