Entre centenars de banderes espanyoles i catalanes, l'unionisme ha tornat a omplir el centre de la plaça Catalunya per celebrar el 12-O. Només el centre i amb prou feines. Malgrat el potencial mediàtic dels mitjans de Madrid, l'unionisme s'ha estavellat amb el carrer. De fet, hi ha anat menys gent que l'any passat. Els espais han quedat diàfans, sobretot els laterals de la plaça, on Mossos de paisà han controlat de prop ultres amb símbols feixistes i nazis que participaven "alegrement "de la manifestació.

Els assistents han estat els habituals en les marxes unionistes. A la plaça s'hi han aplegat, destacats membres dels partits espanyolistes o intel·lectuals orgànics, és a dir, del PP, PSOE, C's i UPyD, dirigents de Societat Civil Catalana, com també membres de l'administració espanyola a Catalunya, professors d'espanyol, funcionaris jubilats, membres ultres que han intentat cremar estelades, gent que aixecava el braç quan ha sonat la Marxa Reial i classes mitjanes de l'entorn de Barcelona, així com molts participants del que es coneix com l'UpperDiagonal de Barcelona.

Els discursos des de l'escenari, previsibles. Amb un llenguatge extraordinàriament bel·ligerant i agre contra l'independentisme i contra el nacionalisme català, els oradors han venerat el projecte espanyol i els valors inherents a la marca Espanya.

Com no podia ser d'una altra manera, el socialista i vicepresident de SCC, Joaquim Coll, ha aprofitat la seva intervenció per insistir en la comparativa dels nazis amb el moviment sobiranista. "Una operación de agitación y propaganda sin parangón desde la Segunda Guerra Mundial", ha sentenciat Coll sense cap mena de recança i ofegat d'aplaudiments. La novetat vers altres edicions és evident: els que van al 12-O volen vèncer, no convèncer, per això enguany hi ha anat menys gent.