La formació política Podem està vivint un procés intern per triar secretari general, en unes votacions telemàtiques que van començar dilluns i finalitzen divendres. Pablo Iglesias és el màxim favorit, per bé que hi ha més de 30 candidatures que aspiren al càrrec. Entre aquestes, sobresurt la llista "Podemos Unidos", encapçalada pel català Enric Martínez Herrera, que fa bandera de "la unitat" i que es proposa acabar "amb els privilegis de les castes locals".

El currículum polític de Martínez Herrera entre els àmbits unionistes de Catalunya és prou conegut. El 2013, de fet, no va tenir inconvenient en commemorar el Dia de la Hispanitat a la plaça de Catalunya de Barcelona amb la bandera republicana, a tocar de les Brigadas Blanquiazules i del líder de PxC, Josep Anglada.

  En l'exposició dels seus motius per liderar Podem, assegura que vol "contribuir al projecte Podem per al conjunt d'Espanya i més enllà, tenint molt present Llatinoamèrica, l'Europa del Sud i Àfrica", i que advoca per "la unitat de la ciutadania, especialment dels exclosos i, més en general, les classes populars. La immensa majoria ens sentim germans amb uns i altres espanyols, i volem la igualtat d'oportunitats sense privilegis per a castes locals".

Martínez Herrera, en una conferència al Cercle Podem-Eixample, argumentava que "la llengua és una manera de preservar els privilegis de classe" i assegurava que "les persones que els seus pares van néixer a la resta d'Espanya" eren majoritàriament de classe treballadora, mentre que "les posicions de mànager, expert, empresari..., són el doble entre les persones que els seus pares són autòctons". "Hi ha enorme desigualtat", es lamentava, a causa de tota una sèrie de "mecanismes de classe".

Denuncia el "silenciament" de "la majoria" unionista

Fins ara, la posició oficial de Podem és favorable a un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Però Martínez Herrera la rebutja frontalment. En una entrevista a Vozpópuli, assegura que el "dret a decidir" és "una il·legítima pretensió d'un determinat grup cultural bastant privilegiat, en absolut colonitzat o oprimit". Veu la independència com una "estafa especialment dolenta per als interessos dels treballadors i fins i tot de les classes mitjanes enganyades i és, en canvi, molt profitosa per a una facció de la classe explotadora dominant, no només local sinó mundial, ja que així divideix els treballadors a causa de preteses identitats excloents".

En un article a El País del 2010 denunciava que "la immensa majoria [dels catalans], silenciada per una aclaparadora minoria, amb prou feines fa sentir la seva veu". A eldiario.es, el 2013, insistia en el "silenciament dels partidaris de la unitat", "en la seva majoria castellanoparlants de rendes baixes". Segons el seu punt de vista, la majoria unionista catalana té "por a les sancions socials" que li imposarà la minoria independentista.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=8O62F537K9w[/youtube]