L'afer dels trabucaires de Cardedeu demostra la set d'agressions que pateix l'unionisme català, desesperat per haver de confrontar-se a un moviment que exhibeix un pacifisme d'escola gandhiana. Sense arguments democràtics i en clara minoria social, a l'espanyolisme català només li queda apel·lar a la força de l'estat per evitar, com sigui, que la majoria sobiranista obtingui la legitimació de les urnes. No poden fer campanya pel no perquè habilitarien la consulta i tots els intents de mobilització al carrer només han servit per destacar, encara més, l'envergadura de les manifestacions massives del cantó del sí.

El fet és que les prohibicions de Madrid són un actiu eficaç, però molt pobre políticament. Així que l'unionisme necessita, urgentment, convertir-se en una minoria amenaçada per la possibilitat d'estat català violent i hispanofòbic. És l'única forma de transformar des del Tribunal Constitucional fins la cabra de la Legió en una mena de força d'interposició, benèfica i tolerable democràticament. Com el davanter que es tira a la piscina perquè sap que l'àrbitre està comprat.

Han perdut i ho saben. Només els queda guanyar temps i esperar una recuperació econòmica miraculosa -que ni tan sols revertiria el procés- o muntar una pluja de dossiers que només serviria perquè emergissin nous lideratges més impacients. En definitiva, que els senyors del trabuc s'abstinguin de fer bromes pesades. Són pocs i no tenen sentit de l'humor.