"M'agenollo i demano que Sèrbia sigui perdonada pel crim comès a Srebrenica", ha dit -formalment i davant les càmeres de la televisió bosniana- Tomislav Nikolic, el president serbi, considerat fins ara un ultranacionalista fidel a la idea de la Gran Sèrbia. L'estat serbi ha decidit obrir la via per a la normalització definitiva de les relacions del seu país amb la República de Kosovo, antiga província iugoslava. El resultat és que, a partir d'ara, tots dos països tenen via lliure per negociar els terminis del seu ingrés en la Unió Europea.

Tot això no ha estat suficient per modificar la posició d'Espanya, entestada a no reconèixer Kosovo de cap de les maneres, encara que els EUA i gairebé tots els països de la Unió Europea faci anys que mantinguin relacions a tots els nivells amb aquest país meditarrani. Mariano Rajoy ja ha dit que a Espanya li és ben igual que fins i tot Sèrbia s'apunti a la normalitat internacional: La resposta de Madrid sempre serà no.

El cas és que ara la Comissió Europea ha recomanat que s'obrin les negociacions per un Acord d'Associació amb Kosovo i els ministres de la Unió Europea ho han d'acceptar per unanimitat. Espanya només pot buscar com a aliats a Grècia (per Macedònia), Xipre (per la zona turca) i Eslovàquia (per la minoria hongaresa), els únics que encara resisteixen contra la realitat. En teoria Espanya pot vetar Kosovo; a costa, això sí, d'una enorme irritació dels socis europeus, començant per Alemanya, que és qui lidera el procés.

Espanya sempre ha assegurat que Catalunya patiria un bloqueig immediat a Europa a causa del veto espanyol. Bé, doncs en pocs dies comprovarem si Madrid és capaç d'aturar la voluntat conjunta d'Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, França, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, Romania, Suècia i la República Txeca. Podemos? N'estan segurs?