El govern espanyol va fer arribar la nit d'aquest dilluns, menys de 48 hores abans de la reunió del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea, la seva proposta sobre l'oficialitat del català. Ho va fer amb un text exclusivament en castellà -el traduït ha arribat aquest dimarts- i sense la informació tècnica que demanaven les delegacions de diversos països membres. Tot plegat ha generat malestar en la resta de governs europeus.

Diverses delegacions consultades per l'ACN han mostrat el seu malestar perquè la "proposta adaptada" del govern espanyol sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec els ha arribat tard. "La proposta va arribar molt tard dilluns a la nit i la versió compartida amb els estats membre per correu electrònic era només en castellà, per tant, inservible per a la majoria de nosaltres", apunten fonts diplomàtiques.

Altres, lamenten que la nova proposta no inclogui "massa novetat" i que no especifiqui l'impacte legal i financer de la iniciativa, tal com havien demanat des de l'inici la majoria de països. "Entre això i que se'ns ha fet arribar el text en castellà i tard, no és una qüestió que pugui ser considerada seriosament dimecres per part dels ministres", subratllen fonts d'algunes delegacions.

La proposta del govern espanyol posa sobre la taula fixar sis condicions per evitar que altres llengües utilitzin el cas del català, el basc i el gallec per demanar l'oficialitat a la Unió Europea. El document, al qual ha tingut accés l'ACN, recull sis requisits que justifiquen l'adopció. L'executiu espanyol subratlla que el català, el basc i el gallec són llengües "originàries" d'un estat membre, tenen "reconeixement constitucional", són "llengües de treball" al parlament nacional, s'han utilitzat durant almenys 10 anys a les institucions de la UE per acords administratius, els tractats s'han traduït a aquestes llengües amb còpia certificada al Consell i és un estat membre qui en demana l'oficialitat i n'assumeixi el cost.