Malestar al PP per la campanya d'Álvarez de Toledo

El "perdó" de la candidata per haver deixat "desemparats" durant anys els catalans que se senten espanyols i la recuperació de Vidal-Quadras irriten diverses sensibilitats del partit a Catalunya

Cayetana Álvarez de Toledo, aquest dissabte en un acte de campanya del PP
Cayetana Álvarez de Toledo, aquest dissabte en un acte de campanya del PP | ACN
02 de novembre de 2019, 19:25
Actualitzat: 19:26h
La campanya de Cayetana Álvarez de Toledo genera tensions en el PP a Catalunya. L'acte que el partit ha celebrat avui al centre cívic de Fort Pienc, un "homenatge a la resistència", és a dir, a les entitats que s'enfronten al nacionalisme des de fa dècades, ha portat tensions entre la candidata i sectors de la formació. La decisió de convidar l'expresident del PP català Aleix Vidal-Quadras perquè intervingués de manera destacada en l'acte ha molestat -i molt- diversos dirigents del partit.

L'expresident dels populars catalans va abandonar el partit el 2014, just quan va quedar-se sense acta al Parlament Europeu, i es va afiliar a Vox. Després, va abandonar també la formació ultradretana per "no fragmentar el mateix espai". En la invitació a Vidal-Quadras hi pot haver tingut un paper decisiu la competència amb Vox en unes eleccions on el PP ha de tornat a lluitar per no quedar marginat. El fet que el partit de Santiago Abascal aplegués unes 2.000 persones dijous passat a l'Hospitalet ha causat inquietud en l'entorn de la candidata i la figura de l'exeurodiputat és vista com un referent pel votant més ultra. Però no tothom ho veu igual.

Un nom maleït

La recuperació de Vidal-Quadras i oferir-li un faristol en un acte del PP ha estat una decisió personal d'Álvarez de Toledo, en contra de l'opinió d'una part de la direcció, segons ha pogut saber NacióDigital. L'expresident del partit a Catalunya no és un nom que generi consens entre els populars. Va dirigir el PP català entre 1991 i 1996, uns anys molt crispats dins de la formació, amb un dur enfrontament entre el sector vidal-quadrista, molt radicalitzat en l'ofensiva contra la immersió lingüística i amb un discurs antipujolista molt agressiu, i un sector liderat pels germans Jorge i Alberto Fernández Díaz, que tenia un gran control sobre el territori.    

Esmentar Vidal-Quadras i portar-lo a la campanya ha estat vist per dirigents de la formació com una reobertura de les ferides que es van tancar amb el sector dels Fernández Díaz

Esmentar Vidal-Quadras i portar-lo al mig de la campanya ha estat vist per dirigents de la formació com una reobertura de les ferides que es van tancar amb el sector fernandista, que encara conserva ascendent dins del PP. Però les discrepàncies amb la candidata van més enllà. S'ha dedicat en l'acte d'avui a "demanar perdó en nom del PP" per haver deixat "desemparats" els catalans que se senten espanyols. Una afirmació
que deixa al peu dels cavalls tots els altres responsables del partit i els governs del PP. 

En una roda de premsa recent, Álvarez de Toledo ja va afirmar que tots els governs espanyols havien abandonat Catalunya, "inclosos els governs del PP". Avui mateix, Xavier García Albiol ha respost a la candidata dient que ell se sent "orgullós" del que ha fet el PP quan ell el va dirigir, tots i els errors que s'hagin comès, i que "no ha de demanar perdó per res". Així s'ha expressat en declaracions a l'ACN.

Plou sobre mullat  

Va passar el mateix en l'anterior campanya electoral del 28-A. La desvinculació de la candidata de l'estructura del partit a Catalunya, el seu to displicent i un discurs agressiu ja van desfermar crítiques internes, que ja va expressar de manera oberta Xavier García Albiol. 

Xavier García Albiol, després de la intervenció d'Álvarez de Toledo, ha assegurat que no ha de demanar "perdó per res"

En aquella ocasió, l'agenda del PP es va omplir d'actes protagonitzats per figures del cercle personal de la candidata però del tot deslligades del partit, com Albert Boadella, Arcadi Espada, José María Fidalgo o Félix Ovejero. Una opció que tampoc va acabar donant fruits electorals. El PP va passar de cinc diputats a un el 28-A.