La Guerra de Successió va acabar a Catalunya el 1714, però a Mallorca va durar un any més, fins que una invasió de tropes borbòniques francocastellanes va acabar amb l'últim reducte austriacista. Aquest fet, del qual ara es commemora el tricentenari -i que ha estat objecte d'una exposició al Born Centre Cultural- ha estat motiu d'una taula rodona entre historiadors mallorquins a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), que ha comptat amb la presència a Prada (Conflent) dels especialistes Mateu Morro, autor de 'Fora botiflers, fora galls! La Guerra de Successió a les Illes Balears', Maurici Cuesta, Francesc Miralles i Antoni Mas, a més de l'expresident balear del PP, Cristòfol Soler, que ha defensat la reivindicació del dret a decidir per a les Illes Balears.

Morro ha volgut plantejar la necessitat d'estudiar aquest període històric, sovint abandonat per la historiografia mallorquina, per defensar que Mallorca "va ser austriacista amb base popular", rebatent així versions que consideren que les Illes Balears van donar suport a l'arxiduc Carles per la simple presència de l'armada britànica, que va ocupar Menorca. "Les fonts demostren que Mallorca, Menorca i Eivissa van ser clarament austriacistes", ha recordat Morro, recordant que la defensa dels Àustries era per sobre de tot "una defensa de les institucions pròpies de Mallorca", les mateixes institucions que el primer Borbó va destruir amb un decret de Nova Planta fet exprés per a Mallorca just un mes després de la seva ocupació.

Anorreament d'institucions, cultura i llengua

En aquest sentit, Morro ha recordat que Felip V va procurar "l'anorreament de les institucions, cultura i llengua" amb el suport "d'un exèrcit d'ocupació" que va dur a terme una política pensada per a "aconseguir la imposició dels castellans i el castellà a les institucions". "La Nova Planta va esborrar llengua, cultura, institucions i memòria", ha assegurat Morro, per recordar que actualment "cal seguir la lluita per poder recuperar tot allò que ens va ser pres el 1715".

Per la seva banda, l'historiador Antoni Mas ha volgut plantejar la qüestió de perquè "a la historiografia mallorquina no li va interessar estudiar aquests fets", tot lamentant els "pocs treballs d'aquest període". De fet, Mas ha considerat que la historiografia mallorquina "ha assumit els tòpics generats per la historiografia espanyolista de tall castellà", que ha intentat "minimitzar l'impacte de la castellanització", tot recordant que si en aquell moment el regne de Mallorca va intentar resistir va ser perquè "volia seguir sent el regne de Mallorca".