Manresa respira un creixement de les forces sobiranistes amb una CiU forta

Al Bages, CiU presenta 29 llistes de 30 possibles i ERC, 27 | Els municipis on plana més incertesa són Sant Joan de Vilatorrada, Sant Fruitós, Navàs i Artés

Publicat el 19 de maig de 2015 a les 09:22

Imatge d'arxiu del ple de Manresa Foto: Pere Fontanals

 

Si ens ho miréssim innocentment, només per les sensacions que desprenen els ambients més polititzats, i partit a partit, semblaria que a Manresa la majoria actual dels partits sobiranistes, amb 11 regidories de CiU, 3 d'ERC i 2 de la CUP, sobre un total de 25, hauria d'incrementar-se, i els partits d'inèrcia unionista, (4 regidories del PSC, 3 del PP i 2 de PxC), haurien de caure fins a mínims històrics. Com al 2011, els manresans i les manresanes tindran per triar entre 10 candidatures.

Un govern estable

Durant aquests quatre anys, la Convergència i Uniò de l'alcalde Valentí Junyent, que ha governat en minoria, ha dut a terme una gestió econòmica escrupulosa per acomplir les obligacions de la Llei reguladora de les Hisendes locals, i a més a més, ha aconseguit desencallar alguns conflictes judicials que heretava dels governs anteriors del tripartit. Fins i tot s'ha permès alguna llicència fora de guió com l'adquisició de la Torre Lluvià o de la Casa Amigant, buscant fórmules imaginatives per no haver d'exprémer, encara més, la delicada situació de liquiditat que tenia el consistori.

D'altra banda, ha gestionat curosament l'alta activitat dels moviments socials que ha viscut la capital del Bages durant aquest mandat, amb una PAH molt potent, fins al punt que és la que més blocs de pisos ha ocupat a tot l'estat; i uns col·lectius alternatius com l'Ateneu la Sèquia, que va ocupar una antiga escola de les Josefines, les joventuts d'Arran que es van tancar dos dies a la biblioteca, o ara més recentment, l'ocupació de la Sala Ciutat, un antic teatre-cinema que estava afectat per una actuació urbanística aprovada unànimement pel ple, i que ha de ser derruït.

Finalment, l'alcalde Valentí Junyent, que repeteix com a cap de llista, també ha sabut dissimular les dues principals crisis internes que ha viscut durant aquests quatre anys. La primera, amb la participació en un concurs públic de l'empresa del germà d'una regidora, que va comportar una segona convocatòria.

I la segona amb la inclusió en el projecte de Pla Urbanístic de l'enderroc del Teatre Conservatori, en ple rovell de l'ou de la ciutat, i que va enfrontar Cultura amb Urbanisme i que va arreglar convocant un referèndum entre la ciutadania que va optar majoritàriament per mantenir l'equipament. És per això que, malgrat el desgast de govern, és previsible que mantingui resultats o que es deixi algun regidor pel camí. Però mantindrà amb solvència la majoria relativa.

Un sobiranisme creixent

Per la seva banda, ERC, repeteix amb Pere Culell com a cap de llista. Aquest candidat és cap d'àrea de l'hospital Sant Joan de Déu, cirurgià de prestigi d'oncologia mamària, membre de Metges sense Fronteres i Català de l'Any de 2006. Va ser gràcies a ell, bàsicament, que els republicans van aguantar el cop a Manresa en les municipals de 2011, quan en la majoria de municipis perdien bous i esquelles.

A nivell d'oposició ha seguit la línia nacional d'Oriol Junqueras i no ha destacat per donar grans titulars. L'únic, potser, ha estat en aquests darrers dos mesos en què s'ha abstingut de l'aprovació inicial del POUM i s'ha mostrat crític amb parts del document, però ho ha fet en plena precampanya. Malgrat tot, la inèrcia general fa que sigui previsible que augmenti els 3 regidors actuals.

Per acabar amb el bloc sobiranista, la CUP presenta com a cap de llista l'actual regidor, Jordi Masdeu, que substitueix Adam Majó. El principal actiu d'aquesta força és que ha estat pràcticament l'única oposició que ha tingut Junyent durant el mandat, amb la presentació del 128 mocions durant aquest període, un 40% del total, malgrat ser només 2 regidors, i més d'un 70% d'aquestes aprovades. A banda, la CUP ha sabut capitalitzar molt bé l'alta activitat dels moviments socials de la ciutat, de manera que és fàcil també pensar que augmentarà el nombre de regidors.

El dubte a les forces no sobiranistes

Tota la resta de forces que es presenten a Manresa estrenen cap de llista. És el cas del socialista Felip González, que parteix d'una previsió molt baixa de suport popular però que, precisament per això, pot obtenir uns resultats menys dolents que els esperats, tot i que gairebé ningú no aposta que repeteixi els 4 regidors actuals.

Al capdavant del PP es presenta l'actual regidor Domingo Beltran que tot i un posat conciliador que el podria fer proper al seu electorat, el paper del partit a nivell estatal, tant per les seves polítiques com pels nombrosos casos de corrupció, el castigaran a les urnes, com assumeix fins i tot ell mateix.

Finalment, entre els partits que actualment tenen representació a Manresa, PxC presenta Sebastià Llort, de baix perfil polític que pretén canviar la forma en què la ciutadania veu el seu partit apartant-lo de les posicions més radicalment xenòfobes, i que, precisament això pot fer que ni els seus propis electors s'hi sentin identificats. Aquest fet, sumat a que d'altres problemes han superat a la immigració com a preocupació dels manresans, fan preveure que difícilment mantingui la representació que té actualment a l'Ajuntament.

Quatre que volen entrar

A banda de les sis candidatures que ja tenen representació al ple manresà, també es presenta ICV, després de quatre anys en blanc; Ciutadans, que ho va intentar sense èxit el 2007, Millor Manresa, com a coalició entre la formació veïnal MoVeM, Solidaritat i Reagrupament, i Democràcia Municipal, que és la 'marca blanca' de Pirates de Catalunya i que aplega els membres del cercle local de Podem. D'aquestes quatre formacions sembla que qui tingui més possibilitats d'obtenir representació sigui Ciutadans i, potser, ICV.

Una comarca amb alguns dubtes

Al Bages, després de la pèrdua dels 5 municipis del Moianès, CiU presenta 29 llistes de 30 possibles; ERC, 27; lluny, el PSC en presenta 16, i el PP 13, encara que només mitja dotzena no són 'fantasmes'. Darrera seu ICV en presenta 9 llistes i la CUP, 8.

La segona població del Bages, Sant Joan de Vilatorrada es presenta a priori com a plaça on hi haurà una bona dosi d'incertesa. Hi governen, sense majoria, CiU i ERC, i durant el mandat, el PSC es va veure afectat per l'aparició del Moviment d'Esquerres (MES) que va promoure el veterà exalcalde de la població, Ezequiel Martínez, després de discutir-se amb la direcció regional els socialistes. Ara MES es presenta en coalició amb ICV, que sempre ha tingut una forta presència al municipi, i que podria ser la principal sorpresa municipal. Tot i amb tot, el PSC encara n'ha sortit prou ben parat, i tant CiU com ERC repeteixen cap de llista i, gairebé, mateix equip. A més a més, també s'hi presenta el PP i PxC.

Altres municipis de la comarca on cal posar atenció són Santpedor, on l'alcaldessa republicana Laura Vilagrà cedeix el testimoni a Xavier Codina, tot i que és difícil que l'oposició pugui fer-se amb la cadira de batlle; Navàs, un dels principals ajuntaments amb un alcalde de la CUP, amb suport d'ERC, on pràcticament es podria parlar d'un empat tècnic entre les pròpies CUP i ERC, i CiU; Sant Fruitós de Bages que ha tingut un alcalde d'un grup independent escindit de Convergència, i que té el municipi dividit; o Artés, on es dóna una situació similar a Navàs, amb CiU, ERC i la CUP amb les forces molt equilibrades.