Maragall i Colau s'enroquen amb aliances impossibles abans de negociar

La trucada d'Ada Colau a Ernest Maragall va ser breu i cordial, semblant a la que va rebre la líder dels comuns el 24 de maig del 2015 per part de Xavier Trias. Colau va buscar una sala sense el bullici que es vivia a Fabra i Coats per parlar breument amb el guanyador. Va felicitar Maragall, que tenia el telèfon col·lapsat, i es van emplaçar a parlar. Només 24 hores després, de la cordialitat s'ha passat a l'estratègia de negociació. Maragall i Colau han expressat en públic aquest dilluns quins serien els seus ideals de pactes. De moment, ERC i Barcelona en Comú s'enroquen en aliances impossibles abans de seure a la taula de negociació. El desllorigador de la situació es farà esperar.

La governabilitat de Barcelona és complexa, però Maragall té la paella pel mànec per només 4.833 vots, els suports de més que fixa l'ajustat escrutini de les meses de la capital. La mateixa Colau va insistir en campanya que l'alcaldia seria per a la força més votada, i que la contesa podia dirimir-se per pocs vots. ERC dona per fet que pilotarà el govern perquè les alternatives són pactes antinaturals. Ara mateix, entén que el govern en solitari és l'opció més probable. Ara bé, Maragall explorarà un intent de pacte com el que ha verbalitzat aquest dilluns, que inclogui els comuns i Junts per Catalunya (JxCat). D'aquí la proposta de desplaçar-se amb Colau a Soto del Real per conversar amb Joaquim Forn.

Colau demana aïllar l'eix nacional dels pactes 

Colau aposta per una altra fórmula, verbalitzada durant la campanya: agrupar ERC i PSC en un mateix govern. Demana incloure Jaume Collboni a les negociacions i formar un govern "progressista i transversal" a la capital catalana avalat per 28 regidors. La cap de cartell de Barcelona en Comú ha demanat aquest dilluns que els resultats de les municipals no es llegeixin en clau "independentista o antiindependentista", i s'ha mostrat "decebuda" per les primeres declaracions de Maragall sobre els escenaris de pactes. Fonts de l'entorn de Colau consultades per NacióDigital recalquen l'"avantatge" de la proposta formulada és que pretén "superar a Barcelona les línies vermelles" que s'han establert a la política catalana i espanyola. "Ara és el moment de parlar", afegeixen les mateixes fonts.

Colau sap que avançar escenaris i segellar una entesa amb el PSC l'obligaria a requerir els vots de Manuel Valls per a la investidura. No és una opció validada al quarter general dels comuns

L'alcaldessa en funcions aspirava a liderar la política d'aliances, però ara ha d'instar els moviments de Maragall. Conscient que els republicans no avalen un govern amb els socialistes, Colau sap que avançar escenaris i segellar una entesa amb el PSC l'obligaria a requerir els vots de Manuel Valls per a la investidura. No és una opció validada al quarter general dels comuns. Sí que la veu amb bons ulls al PSC. Miquel Iceta ja ha avançat que "farà el que calgui" per evitar que Maragall sigui alcalde. "És pólvora mullada", responen els comuns sobre les paraules d'Iceta per descartar l'escenari.

El líder dels socialistes catalans es vol cobrar la factura del veto independentista per presidir el Senat, una decisió que va liderar ERC. Collboni, que catapultat per l'auge dels socialistes ha passat de tenir quatre a vuit regidors, ja ha explicitat que està disposat a esprémer qualsevol opció per evitar que la ciutat tingui un alcalde independentista. El candidat socialista ha defensat explorar una entesa amb els comuns que, per prosperar, necessitaria el vot favorable dels sis regidors de Barcelona pel Canvi-Ciutadans, la formació de Valls.

"Colau no podria acceptar això", asseguren fonts republicanes

"Colau no podria acceptar això", asseguren fonts republicanes, que argumenten que els comuns s'han presentat, precisament, com l'antítesi a tot allò que representa Valls. "No hi donem validesa", afegeix una altra veu. De fet, en el seu discurs la nit electoral, Colau va tornar a subratllar que Barcelona necessita un govern progressista i va esbossar, de nou, l'entesa amb ERC i el PSC. Tot i això, hi ha alguns vers lliure de l'òrbita de Podem que no fa escarafalls a explorar converses amb PSC i Valls per intentar retenir l'alcaldia. L'exregidor de Barcelona en Comú i exdiputat del Congrés Raimundo Viejo ha estat un d'ells. 

"La responsabilitat de Barcelona en Comú avui passaria per proposar un acord de legislatura amb Ada Colau d'alcaldessa, que oferís a Collboni una participació proporcional a les seves vuit regidories i busqués el suport puntual de Valls per a la investidura", ha defensat a través de Twitter. També l'exsenador de Podem Óscar Guardingo ha abonat aquesta tesi, especialment si Valls fa realitat el trencament amb Ciutadans en cas que Albert Rivera segueixi pactant amb Vox.
  

A mi modo de ver, por tanto, la responsabilidad de BComú hoy pasaría por proponer al PSC un acuerdo de legislatura, con Ada Colau de alcaldesa, que ofreciese a Collboni una participación proporcional a sus 8 concejalías y buscase el apoyo puntual de Valls para la investidura 5/8

— Raimundo Viejo Viñas (@_mundus) 27 de mayo de 2019

Amb tot, Maragall ha titllat d'"inversemblant" aquesta aliança per la seva "heterogeneïtat contradictòria". Admet que aritmèticament seria viable per desbancar-lo, però políticament ho considera pràcticament impossible. Els republicans es preparen per a una investidura en segona volta com a força més votada, i també per governar en solitari. Almenys fins a les eleccions catalanes.

Maragall ha tornat a estendre la mà a comuns i Junts per Catalunya per explorar un govern d'"ampli espectre" de segell republicà, però al mateix temps apunta que els vetos creuats entre Colau i Elsa Artadi fan altament improbable aquest tripartit. Com altament improbable és també el tripartit que voldria Colau de la mà d'ERC i el PSC. Els republicans consideren que no poden pactar amb el partit que ha estat clau per a la suspensió dels presos electes al Congrés i que consideren que està contribuint a la judicialització del conflicte.

A més, Maragall ha defensat que el seu objectiu és "governar per a tothom", independentistes i unionistes, però també fer de Barcelona "punta de llança" de la defensa de la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats, i la reclamació del dret a l'autodeterminació. Colau, en canvi, demana cenyir-se a construir una entesa pensant exclusivament en Barcelona. A l'espera de si en el recompte definitiu acaben sumant un regidor més i assolir els 11 electes, ERC es prepara per a un govern en solitari de la capital catalana que tiri de geometria variable, ja sigui fent pesar l'eix d'esquerres o l'eix nacional, en funció de les necessitats. 

Resultats per municipis: