Ernest Maragall lamenta però comprèn el fitxatge de Mascarell. Foto: Arnau Urgell

El diputat socialista Ernest Maragall ha lamentat el fitxatge de l'exconseller de Cultura i exmembre del PSC, Ferran Mascarell, pel Govern d'Artur Mas, però al mateix temps ha dit que hi ha una "coherència des del punt de vista sociològic" i la seva presència al nou executiu respon a "una aportació de vot socialista i progressista explícita" a la federació nacionalista. Maragall no ha tancat les portes a seguir comptant amb ell en un futur. "La vida és llarga i ens tornarem a trobar", ha afegit l'exconseller, que no ha descartat que en un futur sigui un membre d'un altre partit qui es pugui incorporar al projecte socialista, ja que parlar "en termes de carnets de partit és cada vegada més absurd".

Per Maragall, la presència de Mascarell, al nou executiu el que fa és 'posar nom i personalitzar una evidència social prèvia' i ha recordat que un sector dels votants socialistes van optar per CiU en les darreres eleccions al Parlament. Segons el diputat socialista, que ha fet aquestes declaracions en una entrevista a Com Ràdio, no és moment de "lamentar la ferida" ni plantejar-se com "castigar o recuperar" l'exconseller, a qui ha mostrat el seu "respecte personal", sinó construir un espai per tornar atraure els ciutadans. En aquest sentit, s'ha preguntat "qui de l'altra banda" es podria incorporar en un futur a les files socialistes i ha dit que aquestes circumstàncies són pròpies d'una "normalitat democràtica, madura i complexa en què les fronteres no hagin d'estar partidàriament i ideològicament tan definides".



D'altra banda, l'exconseller d'Educació ha comentat que el terme "autoridad competente" que va utilitzar en una piulada al seu Twitter diumenge passat, era una manera de dir que el debat en la política hi ha "legítima diversitat d'opinions". Segons Maragall, "ha arribat l'hora d'explicitar les posicions de cadascú" i aposta perquè aquest intercanvi de punts de vista no es faci amb un propòsit d'enfrontament. Creu que el PSC s'ha de preguntar què ofereix a Catalunya i com articula els seus plantejaments sobre la crisi econòmica, l'estat del benestar, l'avenç en autogovern o la regeneració democràtica.