El president del tribunal de l'1-O, Manuel Marchena, ha respost a dos testimonis que, tot i no posar objeccions, sí han volgut remarcar que contestaven a l'acusació popular de Vox perquè la llei els obliga. "Tot el que es fa aquí és per imperatiu legal, té el deure de declarar, tots estem aquí per imperatiu legal, però si ho vol subratllar fa molt bé de fer-ho", ha dit a Joan Torres, un votant d'Anglesola (Urgell). 

Una fórmula similar ha usat per valorar la mateixa afirmació que ha fet Isabel Castell, de la Sènia (Montsià), a qui ha recordat que ella "tot" el que passava a la sala era "per imperatiu legal". Un altre testimoni, Alfons Barceló, ha mostrat el rebuig a "l'extrema dreta feixista" i Marchena també li ha recordat l'obligació de declarar. A més, en el cas de Torres, havia presentat un escrit per poder declarar en català però Marchena li ha remarcat que els testimonis no tenen aquest dret "per més respecte que tinguem a la llengua catalana". "En aquest judici està tot reglat, també l'idioma", ha afegit el magistrat.

A banda dels dos testimonis que han expressat que responien a Vox per "imperatiu legal", n'hi ha hagut un tercer que també ha fet una objecció a haver-los de contestar. "Vull mostrar un rebuig absolut a les idees de l'extrema dreta feixista de Vox, però respondré", ha manifestat Alfons Barceló, d'Alforja (Baix Camp). El jutge li ha dit que té l'obligació de respondre i ell ha reconegut que, tot i l'objecció, tenia intenció de fer-ho. "Doncs faci-ho si us plau", li ha dit Marchena. 

Marchena ha estat més explícit en el cas d'Isabel Castell, que ha promès ser "una testimoni veraç i imparcial" i que és regidora a la Sènia. "Està asseguda aquí per imperatiu legal, ha respost a la lletrada que l'ha proposat per imperatiu legal, també a les preguntes del fiscal i l'advocacia de l'Estat i ara té l'imperatiu legal de respondre l'acusació popular; si el vol subratllar el subratlla però tot el que ha passat aquest matí és per imperatiu legal", ha declarat el president del tribunal. 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=IhQk1rqrgPE[/youtube]
"No està aquí per fer discursos sobre el sistema processal espanyol" 

A la tarda, s'ha reproduït la situació i Marchena ha tallat el testimoni encara de manera més dura. Un dels testimonis, Josep Marimon de Vilanova del Vallès, ha començat a objectar haver de respondre. "Per qüestions morals...", ha dit, però el magistrat l'ha tallat. "En condició de testimoni no pot fer cap discurs sobre el que li sembla a vostè el sistema processal penal espanyol, que permet l'acció popular exercida per un partit, prescindeixi de comentaris i faci'm cas", ha advertit Marchena, mentre el testimoni intentava prendre de nou la paraula. 

Marchena frena una pregunta del fiscal

El president del tribunal també ha intervingut quan ha vist que el fiscal Jaime Moreno preguntava a un votant de Vic, Jordi Vidal, si "va votar per la independència". "No pot preguntar al testimoni què va votar, formuli una altra pregunta", l'ha tallat el president. 

Tranquil·litat fins que arriba la policia espanyola

Votants de l'1-O que han declarat aquest dimecres al Tribunal Suprem han defensat que en els col·legis electorals on no hi va haver presència de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil la jornada es va desenvolupar sense incidents. Així ho han relatat testimonis que van estar en centres de votació de municipis com Badalona, Barcelona, Anglesola, Alforja o la Pobla de Mafumet. Tots ells han parlat d'un ambient "festiu" i "pacífic", i sí han dit que van veure mossos d'esquadra, que van intentar entrar al col·legi sense èxit per l'elevada presència de persones concentrades a la porta que els impedien el pas. 

Els dotze testimonis que han declarat al Suprem en la sessió del matí d'aquest dimecres han estat proposats per la defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. En tots els casos han estat testimonis de ciutadans que van estar en col·legis electorals on no hi van haver presència de la Policia Nacional ni de la Guàrdia Civil, i sí en canvi dels Mossos d'Esquadra. Els testimonis han assegurat que no van veure cap acció violenta i han relatat un ambient "tranquil", "pacífic" i "festiu".

Els presos electes demanen la llibertat

El resultat de les eleccions espanyoles tindrà, en els propers dies, les primeres conseqüències al Tribunal Suprem. Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull i Josep Rull al Congrés i Raül Romeva al Senat van resultar elegits, motiu pel qual els seus advocats, Jordi Pina i Andreu Van den Eynde, ja han demanat la seva llibertat, és a dir, que puguin sortir de la presó de Soto del Real per anar a les sessions constitutives i exercir com a diputats i senadors. "Demanem la llibertat no només per al dia 21 de maig sinó també per a actuacions anteriors i posteriors que han de ser presencials", han dit els dos advocats.

[judicidirectetve]