Margallo, en l'esmorzar informatiu d'aquest matí. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

El ministre espanyol d'Afers Exteriors i Cooperació, José Manuel García Margallo, ha explicat aquest dimarts el motiu pel qual acostuma a ser ell qui es pronuncia sobre el procés independentista català, i no pas els ministres d'Economia, el d'Interior o fins i tot el de Defensa, per exemple. Ras i curt, ha reconegut: "La independència de Catalunya depèn del reconeixement internacional. La viabilitat de l'Estat català depèn de la comunitat internacional."

Mostrant una visió preclara del procés, ha donat a entendre que l'executiu expanyol entén perfectament quin és l'escenari de batalla en què es dirimirà el futurible Estat català: la comunitat internacional. No és qüestió de terceres vies polítiques o d'un problema d'ordre públic -tot plegat, qüestions domèstiques espanyoles. Del que es tracta és que, després de la proclamació de la independència de Catalunya, hi hagi el mínim possible de països que la reconeguin. I si pot ser, cap. I així serà com Margallo té clar que l'Estat derrotarà el catalanisme.

I, de fet, assegura que la independència catalana "no seria reconeguda per la comunitat internacional". I si es té en compte que "un Estat independent ho és en tant que és reconegut per la comunitat internacional", Margallo visualitza una Catalunya independent equiparable a la RASD sahrauí o a Transnítia, estats fallits reconeguts només per alguns països de segona fila mundial.

El ministre ja ha avisat en alguna ocasió que l'única via per la qual creu que Catalunya es podria independitzar seria a través d'una Declaració Unilateral d'Independència (DUI), no pas a través d'una consulta. Si de cas, la consulta serviria per dotar la DUI de més legitimitat, però en qualsevol cas creu que s'haurà de passar per aquesta via. "La consulta no és viable", també ha avisat, arribant a assegurar que "seria catastròfica".

Recerca d'aliats

La batalla diplomàtica que planteja Margallo serà curta i incruenta. Proclamada la independència des de Barcelona, al marge de qualsevol pacte amb Madrid, a les dues ciutats hi començarà una cursa telefònica per aconseguir el màxim de suports possibles entre les principals cancelleries mundials. I Margallo és el que s'està treballant, ha donat a entendre en un esmorzar-col·loqui organitzat per El Periódico.

Després del cop de força de Catalunya, al cap del dia es comptabilitzarà a qui donen suport Berlín, Washington, París, Londres, Roma, Buenos Aires, Jerusalem, Pequín i Moscou. Per això és Margallo el ministre de Rajoy que porta la veu cantant en el procés català.

De fet, ha emfasitzat que ve sovint a Barcelona, recalcant que es reuneix amb les principals empreses internacionals presents a Catalunya. Fins i tot va fer-ho en plena campanya electoral, acompanyada d'Alícia Sánchez-Camacho.

Contra la Tercera Via

Margallo també s'ha mostrat d'allò més escèptic en contra de la Tercera Via que es preconitza des de certs sectors de Catalunya. "Discutim del que és viable, del que és possible", ha reclamat. Preguntat sobre una hipotètica reforma de la Constitució, s'ha preguntat: "Què es vol reformar? Per què? Quins problemes es volen solucionar? Amb qui es vol reformar?" I ha sentenciat: "Discutir sobre solucions inviables no ajuda a asserenar el debat."