Tothom al partit ho tenia clar. Per molts detractors interns que s'hagi guanyat en els últims anys estant al capdavant de la secretaria general del PP, era l'hora que María Dolores de Cospedal (Madrid, 1965) fes el salt al govern. L'expresidenta de Castella-La Manxa, la gran rival de Soraya Sáenz de Santamaría en la batalla per la successió de Mariano Rajoy, sap que per no perdre posicions havia d'assumir una cartera al nou executiu. Especialment després que el seu lideratge quedés tocat un cop va perdre el govern de la seva comunitat autònoma per un pacte entre el PSOE i Podem. Serà la nova ministra de Defensa

Cospedal era una figura clau per a Rajoy quan va arribar a la presidència del govern espanyol. Llicenciada en Dret, havia aconseguit imposar-se amb majoria absoluta a Castella-La Manxa, que fins l'any 2011 havia estat un dels grans bastions del PSOE. La dirigent popular ha protagonitzat una carrera meteòrica fins arribar a ser ministra. Als seus inicis va treballar en els serveis jurídics del ministeri d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient (1992-1994) i del ministeri d'Assumptes Socials. Entre el 1996 i 1997 va ser assessora del gabinet del ministre de Treball i Assumptes Socials Javier Arenas. A partir d'aquí va exercir a l'ambaixada d'Espanya a Washington, va ser secretària general tècnica del ministeri de Treball sota la batuta de Manuel Pimenetel i a partir de l'any 2000, amb la presidència de José María Aznar, va ser nomenada subsecretària d'Administracions Públiques. Dos anys després ocupava aquest mateix càrrec però al ministeri d'Interior comandat per Ángel Acebes.

Hàbil per escalar posicions

Ben connectada, doncs, amb els factòtums del PP, durant l'etapa en què el govern va quedar en mans del PSOE Cospedal va anar escalant posicions en el partit a Castella-La Manxa. Va ser escollida com a senadora l'any 2006 i es va acabar consolidant com un rostre clau en el partit després d'aconseguir la majoria absoluta a les eleccions del 2011 a la seva comunitat. L'any 2008 va assumir el càrrec de secretària general del PP i ha hagut d'afrontar una situació complexa pel partit en els últims anys, marcats per una crisi de lideratge i pels casos de corrupció que esquitxen els populars.

Tot i que perdre el govern de Castella-La Manxa va ser per a ella una estocada, Cospedal ha sabut resituar-se. Va ser part activa per resoldre l'escàndol de l'exministre José Manuel Soria. Ella juntament amb Jorge Moragas van insistir perquè deixés el càrrec sense intentar que comparegués al Congrés després que el nom de l'exministre aparegués en els papers de Panamà. La maniobra no va agradar gens a Santamaría i el seu entorn, que van intentar, sense èxit, minimitzar les conseqüències de l'escàndol.

Cospedal assumeix, doncs, el paper de ministra i no ho fa sense riscos: ha aparegut en algun moment en les informacions publicades sobre els anomenats papers de Bárcenas. Apunten que podria haver rebut 15.000 euros en sobresous en diners en negre del presumpte finançament irregular del PP. Però en el seu cas, que té entre cella i cella estar en la primera línia de la successió, era o ara o mai.