15
de juny
de
2018, 14:03
Actualitzat:
14:04h
El canvi al govern espanyol ha obligat a moure fitxa i restructurar diversos àmbits de poder. Un dels més clars és el de la Fiscalia General de l'Estat, que ara pilotarà María José Segarra, tal com ha anunciat aquest divendres la ministra portaveu de l'executiu espanyol, Isabel Celaá.
La Fiscalia General de l'Estat és una institució clau en la judicialització del conflicte amb Catalunya, que es preveu que segueixi tenint un paper determinant com a òrgan que defensa els interessos de l'Estat. Fa pocs dies, l'anterior fiscal general, Julián Sánchez Melgar, ja es va acomiadar dels mitjans de comunicació arran de la moció del PSOE, tot agraint el tracte durant els últims mesos. Segarra ocuparà el seu lloc.
Segarra té una bona relació amb la nova ministra de Justícia, Dolores Delgado, que també acumula trajectòria dins del ministeri públic. Les dues pertanyen a la Unió Progressista de Fiscals (UPF), que treballa per orientar els drets constitucionals cap a la defensa dels principis d'imparcialitat, legalitat, pels drets socials i la independència judicial. Aquesta organització es col·loca a l'esquerra de l'Associació de Fiscals i te com a president, el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled, qui va exercir amb mà de ferro durant el judici al 9-N.
La primera pregunta que suscita el nom de Segarra és el paper que tindrà el ministeri fiscal en la causa general contra l'independentisme i en la situació de presó preventiva dels polítics catalans. Fins el moment, Sánchez Melgar havia mantingut la dura línia marcada pel seu predecessor, José Manuel Maza, especialment en tot allò relacionat amb Catalunya. En aquest sentit, va interposar querelles contra els líders independentistes a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem, i va donar suport al processament per rebel·lió i a la decisió de Llarena de mantenir l'empresonament provisional dels polítics catalans, només amb l'excepció de Joaquim Forn quan va al·legar motius de salut.
Trajectòria i lligams
Els lligams entre la ministra de Justícia i qui apunta com a nova fiscal general tenen l'últim punt de trobada al Consell Fiscal. Aquest òrgan consultiu del ministeri públic va escollir els nous representants el passat 21 de març, i en aquestes eleccions Delgado i Segarra van ingressar en l'òrgan com a ponents votades per formar-ne part.
Fins el moment, però, Segarra -de 54 anys- és fiscal en cap de Sevilla nomenada per Cándido Conde-Pumpido, qui va ser fiscal general de l'Estat durant el govern del PSOE el 2005 amb José Luís Rodríguez Zapatero. Cinc anys més tard va ser renovada en el càrrec per Eduardo Torres-Dulce i, posteriorment, per Consuelo Madrigal, que va mantenir aquesta aposta a l'esquerra, malgrat candidatures més conservadores. Al llarg d'aquest camí Segarra ha tingut un paper clau en la investigació del cas de Marta del Castillo, així com en sumaris de corrupció com el dels ERE o Mercasevilla.
Per altra banda, que hagi estat escollida en el càrrec suposa un nou nom femení en la llista de canvis impulsats pel PSOE i la segona dona al capdavant de la Fiscalia General de l'Estat, després de Madrigal.
La Fiscalia General de l'Estat és una institució clau en la judicialització del conflicte amb Catalunya, que es preveu que segueixi tenint un paper determinant com a òrgan que defensa els interessos de l'Estat. Fa pocs dies, l'anterior fiscal general, Julián Sánchez Melgar, ja es va acomiadar dels mitjans de comunicació arran de la moció del PSOE, tot agraint el tracte durant els últims mesos. Segarra ocuparà el seu lloc.
Segarra té una bona relació amb la nova ministra de Justícia, Dolores Delgado, que també acumula trajectòria dins del ministeri públic. Les dues pertanyen a la Unió Progressista de Fiscals (UPF), que treballa per orientar els drets constitucionals cap a la defensa dels principis d'imparcialitat, legalitat, pels drets socials i la independència judicial. Aquesta organització es col·loca a l'esquerra de l'Associació de Fiscals i te com a president, el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled, qui va exercir amb mà de ferro durant el judici al 9-N.
La primera pregunta que suscita el nom de Segarra és el paper que tindrà el ministeri fiscal en la causa general contra l'independentisme i en la situació de presó preventiva dels polítics catalans. Fins el moment, Sánchez Melgar havia mantingut la dura línia marcada pel seu predecessor, José Manuel Maza, especialment en tot allò relacionat amb Catalunya. En aquest sentit, va interposar querelles contra els líders independentistes a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem, i va donar suport al processament per rebel·lió i a la decisió de Llarena de mantenir l'empresonament provisional dels polítics catalans, només amb l'excepció de Joaquim Forn quan va al·legar motius de salut.
Trajectòria i lligams
Els lligams entre la ministra de Justícia i qui apunta com a nova fiscal general tenen l'últim punt de trobada al Consell Fiscal. Aquest òrgan consultiu del ministeri públic va escollir els nous representants el passat 21 de març, i en aquestes eleccions Delgado i Segarra van ingressar en l'òrgan com a ponents votades per formar-ne part.
Fins el moment, però, Segarra -de 54 anys- és fiscal en cap de Sevilla nomenada per Cándido Conde-Pumpido, qui va ser fiscal general de l'Estat durant el govern del PSOE el 2005 amb José Luís Rodríguez Zapatero. Cinc anys més tard va ser renovada en el càrrec per Eduardo Torres-Dulce i, posteriorment, per Consuelo Madrigal, que va mantenir aquesta aposta a l'esquerra, malgrat candidatures més conservadores. Al llarg d'aquest camí Segarra ha tingut un paper clau en la investigació del cas de Marta del Castillo, així com en sumaris de corrupció com el dels ERE o Mercasevilla.
Per altra banda, que hagi estat escollida en el càrrec suposa un nou nom femení en la llista de canvis impulsats pel PSOE i la segona dona al capdavant de la Fiscalia General de l'Estat, després de Madrigal.