Marta Madrenas: «A Girona, amb ERC, treballem sense compartiments estancs»

Marta Madrenas (Girona, 1967) és l'alcaldessa de Girona, l'única capital de demarcació controlada per Junts. Amb responsabilitats a l'executiva -a la Secretaria de Política Municipal i Coordinació Parlamentària- i ben connectada amb Carles Puigdemont, és una de les veus de la formació més adequades per auscultar el pols del partit i també per conèixer la seva aposta municipalista.

Madrenas, que fa temps que va avançar que la seva voluntat era cenyir-se a les responsabilitats a l'Ajuntament de la capital gironina, analitza amb NacióDigital la relació amb ERC al govern municipal de Girona i la reactivació del teixit econòmic de la ciutat en la fase de sortida de la pandèmia, a banda del seu futur a l'alcaldia. En clau de política catalana, Madrenas defensa que l'acord tancat per Jordi Sànchez amb ERC, que ha permès la investidura de Pere Aragonès i la formació del nou Govern, és "molt perfectible". És una de les primeres veus de Junts que ho exposa en públic. La conversa forma part d'un cicle de trobades amb alcaldes i alcaldesses del país per passar balanç a l'equador del mandat municipal.

- Fa vuit mesos de l’acord de govern municipal amb ERC, que és una guia del que podria reflectir-se a escala nacional. Quin balanç en fa del pacte a l'Ajuntament de Girona?

- Si es pogués traslladar el mateix clima de confiança i de treball honest i lleial que tenim a Girona al país, seria una bona notícia per a tothom. Tenint un molt bon clima, treballem molt, de forma honesta i conjunta. I ho fem de forma molt transversal, sense compartiments estancs. Em sento molt satisfeta i còmoda. Hem anat a buscar el que ens uneix i hem apartat el que no. Quan el que t’uneix és la passió per Girona i el seu progrés, trobes molts punts on crear confiances. Jo només puc ser positiva i reconèixer que ha estat important per al conjunt de la ciutat.

"A Girona, amb ERC treballem molt, de forma honesta i conjunta. I ho fem de forma molt transversal, sense compartiments estancs"

- De totes maneres, és un acord de govern municipal que té un hàndicap: els falta un regidor per a la majoria absoluta. Com ho gestionen?

- Bé, en realitat jo mai no he governat amb majoria. Sempre en minoria, i sempre hem pogut anar desenvolupant la major part de les polítiques que ens havíem compromès amb la ciutadania a dur a terme. Suposa més esforç, més dificultats. Però es pot avançar quan et trobes amb una oposició més lleial i més honesta amb la ciutat, que no vol dir amb el govern, perquè cadascú té les seves pròpies idees i les seves estratègies de com s’han d’entomar els diferents reptes. En la mesura que trobes oposicions més lleials que miren únicament el progrés de la ciutat, és una mica més fàcil. I, quan no és tan així, resulta una mica més difícil.

- I quina mena d’oposició diria que té a Girona?

- En algunes ocasions, hem tingut moltes dificultats.

" A vegades he tingut la percepció que no es té en compte la situació dels darrers dos anys. Han sigut dos anys dramàtics, inaudits i insòlits"

- Es refereix a Guayem, el PSC… ?

- A tots. A vegades he tingut la percepció que no es té en compte la situació dels darrers dos anys. No parlo només de la pandèmia, i no parlo només de Girona. Han sigut dos anys dramàtics, inaudits i insòlits, que no havien passat en la història de la ciutat. S’han viscut situacions insòlites. Tan punt començo el meu mandat, ens trobem amb les reaccions de les sentències, que a Girona es van viure com no s’havia vist mai. La ràbia va durar moltíssim, amb una gestió absolutament complicada i complexa. No passa ni un mes que ens ve el Glòria, amb afectacions molt importants. Encara estem barallant-nos amb les assegurances. Ara estem acabant de demanar unes subvencions per ajudar-nos a reparar desperfectes arreu la ciutat, tant en espais públics com en privats. I, finalment, la pandèmia. A Girona vam viure el segon cas de Covid-19 al país, que a més era una treballadora municipal. Des del primer minut de la pandèmia, vam estar immersos en aquesta realitat dramàtica. Tots aquests mesos han sigut una lluita constant per aconseguir gestionar-ho tot plegat. Els primers mesos van ser terribles. Fins i tot hem hagut de variar de dalt a baix el Temps de Flors. Tot ha sigut molt complex.
 
- Una de les crítiques que li fa l’oposició és que hi ha més de 30 milions d’euros en obres sense executar o projectes sense engegar.

- El que puc dir és que el 2019 i el 2020 han sigut els anys que més partides d’inversions s’han executat de la història d’aquest Ajuntament. A partir d’aquí, que cadascú digui el que vulgui. Hi ha partides acumulades al llarg dels anys. Quan fas una inversió, per desgràcia, i això en soc molt crítica, és increïble la burocràcia i la tramitació administrativa que hem de passar, per superar trava rere trava per executar-la. És lamentable i som lentíssims, i costa molt modificar això. I no passa només a Girona, sinó que passa arreu. Aquí ja hi ha una primera crida: s’haurien de modificar les lleis perquè no és justificable que triguem tres anys per poder licitar la rehabilitació d’un edifici públic. No té cap sentit.

"El que puc dir és que el 2019 i el 2020 han sigut els anys que més partides d’inversions s’han executat de la història d’aquest Ajuntament"

- I si li sumem administracions concurrents com el cas de Plaça Espanya, ja no en parlem.

- D’això millor ni en parlem. Això s’ha de fer des de l’Estat. Nosaltres ja fa temps que vam traslladar la queixa. Primer, que feia molt de temps que havíem treballat amb un preprojecte. Quan van dir que més o menys els lligava, vam preparar el projecte definitiu. Encara estem esperant que ens donin resposta. Havíem de tenir unes reunions ja acordades, però la pandèmia les va aturar. Ara ho hem tornat a reprendre. La Plaça Espanya ha de ser una porta d’entrada que digui i expliqui què és la nostra ciutat. Aquesta ciutat dinàmica, acollidora, amable. Per tant, tenim moltes ganes que l’Estat finalment executi el que ha d’executar.

- Van encarregar un estudi per avaluar l’impacte de la pandèmia al teixit econòmic de la ciutat.

- Sí, hem tingut un impacte de més de sis milions d'euros, entre més despesa i menys ingressos. Això és difícil d’assumir per part d’una ciutat que, com totes les ciutats de Catalunya, no ha rebut cap ajut de l’Estat. Cap és cap: zero euros. Ni tan sols per ajudar-nos en els dèficits en el transport públic, que ha estat de més d'un milió. Cap ajuda. Dels impostos que genera la ciutadania de Girona i que van a parar a l’estat espanyol perquè els gestioni i els reverteixi a favor de la ciutadania de Girona, d’aquests, zero euros s’han destinat a ajudar, minimitzar o reduir els efectes econòmics tan nocius per al consistori.

- Només cal passejar pel Barri Vell o el carrer Migdia per veure que l’impacte econòmic en el teixit comercial ha estat molt important. Què fa l’Ajuntament per ajudar a una recuperació incipient?

- Pensin que aquí, a Girona, en el nostre àmbit de proximitat, el comerç i l’hostaleria han patit molt. Pensin que tot el que ve lligat amb el fet que vinguin visitants o no -parlo de visitants i no de turistes- aporta quasi 490 milions l’any a la nostra ciutat. Imaginin-se l’impacte que ha produït el fet de no tenir visitants. L'àrea que ha quedat més tocada de la ciutat, sens dubte, és el Barri Vell i el centre. Ens vam posar fa temps a treballar això. Vam estar treballant vuit mesos pel Temps de Flors. Alguns ens deien que no s’havia de fer aquest any, però hem tingut un Temps de Flors extraordinari, tenint en compte la situació. Ara vindrà Ludivers, després Festivalot, immediatament després el Festival del Circ i l’estiu anirà acompanyat d'un munt d’activitats. I, finalment, les fires. Esdeveniments que són grans catalitzadors del dinamisme econòmic de la ciutat. Pel que fa al Barri Vell, vam fer una revisió del pla estratègic de comerç. L’hem revisat ràpidament per modificar les accions i ja les estem començant a implementar. Per exemple, estem treballant en propostes per als locals que encara romanen tancats que, per sort, ja van disminuint.
 
- I ajudes directes al teixit comercial?

- Durant la pandèmia hem aprovat exoneracions en tot el tema d’ocupacions de via pública per a les terrasses, fins a límits que no s’havien vist mai. Ens semblava molt important que, ja que els interiors dels restaurants o bars havien d'estar tancats, almenys poguessin tenir espai a les calçades. Les ajudes i suports les treballem de forma absolutament consensuada amb entitats i associacions de comerç. Hem ampliat aquestes ajudes i altres mesures de preservació de l’ocupació, amb ajudes directes a empreses, que poden ser comerços o no, que es comprometen a mantenir els llocs de feina durant un any o contractar noves persones si els hi aportàvem recursos. Els ajuntaments podem assumir el que podem assumir, fins a un punt, però hem fet tots aquests esforços. Hem intentat ajudar amb tot el que era a la nostra mà. Per sort, l’Ajuntament de Girona està molt sanejat i hem pogut estirar bastant d’endeutament, perquè el tenim molt petit, d’un 30%. Poques institucions trobaríem amb un endeutament tant petit.

- L'Ajuntament de Girona ha innovat amb la concessió de permisos a dones que tenen la menstruació.

- Efectivament. Aquest tema ha estat, en part, polèmic i, a vegades, poc entès. En moltes ocasions, poc valorar i, en d’altres, ben comprès. En què consisteix el que hem posat en marxa? No és exactament un permís, ho dic perquè aquí hi hauria també un debat de fons sobre el concepte de permís. La nostra iniciativa va de trencar alguns tabús respecte la menstruació de les dones i el reconeixement de dolor que hi va associat. Si una treballadora municipal es troba malament per la menstruació, sense necessitar del vistiplau de ningú i com factor contemplat, podrà reorganitzar el seu treball com desitgi o quedar-se temporalment a casa i recuperar després la feina.

El concepte va molt més enllà del que implica un permís. Es tracta de trencar el tabú i d'acabar amb idees com que les dones que no aguanten bé la regla són més dèbils. Doncs, no. Hi ha dones que ho pateixen de forma més intensa que d’altres. No volíem que l'aplicació d'aquesta flexibilitat depengués de la decisió de ningú, home o dona. Es tractava de dir-ho i fer-ho amb tota la normalitat. És d’això del que va. Més enllà existeix un debat sobre si la proposta idònia és o no la de permisos retribuïts i no recuperables. Això és un debat que crec que és més de fons.

- Centrem-nos en qüestions de política catalana. L'elector independentista comprèn que s'hagi demorat tant un acord per investir Pere Aragonès i activar el Govern després de superar per primer cop la majoria del 50% en vots?

- Crec que el que volia l'elector independentista era un Govern que sabés reflectir aquest 52% independentista, però també crec que el que buscava la gent era un bon acord. La frustració i el desencís que ha creat el Govern dels darrers tres anys ha sigut important i, per tant, segur que els electors no volien que es repetís el mateix. Hi havia dues coses a tenir en compte. S'havia de reflectir aquest 52%, però no podia tornar a passar el que va succeir l'anterior legislatura. Moltes persones de Junts i d'ERC podem creure que aquest acord és molt perfectible. Molt perfectible. I no passa res, no és cap drama. És lícit pensar que aquest acord no serà l'idoni. Això és lícit. No passa res. Com ho hem enfocat des de Junts? Sabíem que les entitats sobiranistes també creien que la millor opció era un pacte que reflectís la majoria de tres partits independentistes. Per poder construir un espai on les confiances es retrobin, perquè no hi eren, s'havia de treballar amb intensitat per intentar aconseguir un bon acord. I tots ho hem intentat.

"El que em preocupa més de l'acord és que quan fracassi la taula de diàleg, perquè fracassarà, no tenim quina resposta hi haurà. No està acordada"

S'ha acabat trobant un acord. Per a alguns, bo. Per a d'altres, potser no tant. És perfectible. Hi ha temes que em preocupen. Em preocupa que no estigui establerta la coordinació de les polítiques independentistes a Madrid, per exemple. Em preocupa. I el que em preocupa més és que quan fracassi la taula de diàleg, perquè fracassarà, no tenim quina resposta hi haurà. No està acordada. Per a mi, això és perfectible. Hauria preferit que hi hagués una proposta. Ara dependrà de nosaltres si, des del primer minut, som capaços de treballar de manera honesta i lleial per saber què farem després del fracàs de la taula de negociació. Comencem a travar aquestes confiances. Comencem a establir aquesta estratègia unitària. L'acord, que és molt perfectible, pot conduir-nos cap aquí. I això és bo, perquè és el que ens demana la ciutadania.
 
- Junts ha fet concessions en el full de ruta però, en canvi, ha sumat quotes de poder al Govern, també en la gestió dels fons europeus. No és una paradoxa que el partit que ha posat en dubte el valor de les estructures autonòmiques -hi ha veus que, fins i tot, ho han situat com a obstacle per assolir la independència- ara hagi prioritzat assumir bones quotes de poder a la Generalitat?

- En l'anterior legislatura, el Govern estava desequilibrat, absolutament desequilibrat . A Junts per Catalunya no teníem la força i la potència, tampoc la repercussió al territori, que es mereixien els vots i diputats de què disposàvem en comparació a ERC. Ara, l'acord que s'ha tancat al límit, ho deixa tot més equilibrat. No diria que Junts ha guanyat quota de poder sinó que, en l'anterior legislatura, no teníem la que pertocava. Ara ho veig just. Abans no ho veia just. Però ningú pot crear l'aparença que s'ha renunciat a coses rellevants a canvi d'aquest organigrama, perquè és radicalment incert. No hi ha tingut res a veure.

"No diria que Junts ha guanyat quota de poder al Govern sinó que, en l'anterior legislatura, no teníem la que pertocava"

Ha pesat la responsabilitat de no abocar-nos a unes noves eleccions i la certesa que la independència no la farà ningú sol. Junts no la farà sol, però ERC i la CUP, tampoc. Conscients d'això i que d'un nou embat electoral les coses no haurien variat substancialment, amb el perill de perdre la majoria del 52%, havíem d'exercir la nostra responsabilitat. Per tant, calia crear un cert clima de confiança. I aquest acord el veig com un inici per intentar teixir un nou clima de confiança.

- Ha quedat diluït el Consell per la República en l'acord de Junts amb ERC?

- No. I és més, segur que amb el temps serà l'entitat que més ens ajudarà a dissenyar aquest camí estratègic unitari cap a la independència. N'estic convençuda. Jo segueixo defensant que aquest és un acord en el qual no hem d'anar a la literalitat sinó a què es pretén. I el que es pretén és teixir confiances, que no hi són. És un primer pas, que a Junts fem. Amb determinació, perquè estem dient que hi ha coses que, possiblement, no ens agraden. Ja ho hem dit públicament.

"Estic segura que el Consell per la República tindrà, en el seu moment, l'espai que el país necessita"

Estic segura que el Consell per la República tindrà, en el seu moment, l'espai que el país necessita. No l'espai que es mereix el Consell per la República sinó el que el país necessita. El treball internacional és imprescindible. I també estem veient que prendre decisions estratègiques des de dins del país és fatídic i dramàtic, com s'ha demostrat amb persones que han quedat tocades econòmicament i familiar. El Consell per la República no és el projecte d'una persona. A Junts ens sentim molt cridats pel Consell per ajudar a teixir una estratègia independentista conjunta. I fer això fora de les grapes de l'espanyol em sembla idoni.

- Puigdemont ja he fet saber el seu punt de vista sobre l'entesa amb ERC. Quin paper ha de tenir en aquesta legislatura?

- El que el mateix Puigdemont vulgui tenir. És el president del Consell per la República, mentre ho sigui, perquè el Consell decidirà. I, mentre sigui així, coordinarà aquesta estratègia fora del país. És un paper fonamental. I una segona cosa, la seva lluita tossuda per la defensa dels drets de tots els catalans i catalanes ha permès guanyar batalles, que suposaran transformacions. N'estic segura. No tinc la innocència de confiar en Europa. Però Europa cada vegada obrirà més els ulls. Haurà d'entendre la situació que vivim a Catalunya. Però, a més a més, hi haurà sentències condemnatòries. Això passarà. I l'estat espanyol alguna reacció haurà de tenir. Puigdemont manté la flama i demostra que es poden aconseguir coses, si s'és tossut i determinat. És el president legítim i juga un rol important.

- En l'acord entre Junts i ERC, la ideologia queda diluïda. S'esquiven, per exemple, decisions sobre la política fiscal. Tindrà un programa sòlid aquest Govern? Són encara compatibles els camins de Junts i ERC?

- Si una dirigent política digués avui que no es pot arribar a acords i consensos en qualsevol tema, hauria de plegar. I tant que es poden construir acords i consensos. I, quan estàs més allunyat, has de trobar la comoditat per a les dues parts. El que passa és que negociar no és fàcil.
 
- La carpeta de la fiscalitat no és una carpeta qualsevol. En la legislatura del president Puigdemont ja va haver-hi conflicte pels canvis proposats per ERC en l'IRPF. I no es va moure res.

- Hi haurien moltes carpetes per obrir. En aquesta legislatura també em preocupa el paper que jugarà la CUP. De moment, hem parlat de la investidura. La CUP voldrà formar part d'aquest 52% o se situarà en un terme secundari? Ajudarà a aprovar polítiques i accions que convinguin al país? Amb la CUP pensem molt diferent.

"Jo em pregunto quin paper voldrà jugar la CUP. Reforçarà el 52% o no? Això és important

- Constato que el paper de la CUP li genera dubtes manifestos.

- Jo em pregunto quin paper voldrà jugar la CUP. Reforçarà el 52% o no? Això és important.

- Pere Aragonès ja ha fet saber que l'acord amb la CUP no es toca.

- És un acord que facilitava la investidura. Ens haurem d'asseure i modular propostes, de la mateixa manera que Junts ho haurà de fer amb ERC. Què passarà amb els pressupostos? Això ens ha d'interpel·lar a tots, també a la CUP.