Marta Rosique: «Em va costar un any que em demanessin la meva opinió política»

"Per fer política institucional amb voluntat rupturista cal tenir sempre la porta oberta a marxar i, perquè això sigui possible, un dels elements imprescindibles és tenir experiència laboral a part". Amb aquestes paraules Marta Rosique (Barcelona, 1996) anunciava ara fa uns dies que no repetirà a les llistes d'ERC en aquestes eleccions espanyoles, després de quatre anys al Congrés representant les joventuts del partit, el Jovent Republicà. Periodista per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), l'any 2019 es convertia, amb 23 anys, en la diputada més jove de la història de la cambra legislativa espanyola. El dia de la sessió constitutiva, en que ella formava part de la mesa d'edat, es repetien arreu imatges de la samarreta que va lluir, amb el missatge "Acció antifeixista, Països Catalans". Tot plegat, en un context en què Vox havia irromput per primera vegada a les Corts. 

Obrir camí a un Congrés poc acostumat a la gent jove no va ser empresa plàcida, i menys sent dona. De fet, fins al primer any de legislatura, no li van preguntar mai per la seva opinió política. Només personal. En aquesta entrevista assegura que en la nova etapa que afronta no es desvincularà de la militància ni de la política, però que s'hi comprometrà lluny de l'àmbit institucional. Reivindica que haver estat al Congrés és un privilegi, i fa una crida a la mobilització als carrers i les universitats davant d'un possible govern espanyol conformat pel PP i l'extrema dreta després del 23-J. La taula de diàleg? Admet que, des d'un inici, ja no eren optimistes.

- Quatre anys. Amb què es queda d'aquesta legislatura?

- El millor d'aquesta experiència és haver vist com la gent jove se sent representada per tu. Que valori el fet d'haver tingut una veu directa. Ha estat preciós, i una oportunitat que molt poca gent té. També hi ha coses dolentes i desagraïdes, com el fet de ser al Congrés per si mateix. Significa estar en un lloc en el qual no creus, envoltat de gent que tampoc creu que hi hagis de ser, i que farà tot el possible perquè ni hi siguis. I malgrat tot, has de demostrar quin és el teu rol allà i saber fer un tipus de política absolutament diferent del que veus i és comú a la cambra. Durant aquests quatre anys he tingut Vox al darrere, insultant-nos cada vegada que sortíem a la tribuna. Això no passa en la vida real, és poc comú que la gent t'insulti en el dia a dia i això al Congrés és diferent. És com ser en un espai que no és la vida real. 

- Només ha rebut comentaris despectius de Vox? O també valoracions d'altres grups, especialment pel fet de ser jove i dona?

- Al principi recordo trobar-me amb una diputada que em deia "això ja ho negociaré amb el teu company", considerant que jo no tenia la capacitat de negociar en el mateix nivell que ella. Era una idea reforçada per molts mitjans de comunicació, que també venien aquesta imatge de mi. Al llarg dels anys he anat trobant el meu paper i crec que tothom ha anat valorant el meu espai i han entès que era una diputada més. Ara mateix crec que no hi ha ningú que em posi en dubte per ser jove, sinó més aviat pels meus ideals. 

- Li ha costat més que a d'altres persones obrir camí.

- Sobretot en l'àmbit dels mitjans de comunicació. Em va costar aproximadament un any que em demanessin quina era la meva opinió política. Al principi tothom em preguntava per la meva experiència personal, també pel fet de ser dona. Recordo que el primer cop que un periodista em va preguntar sobre què venia a fer i què venia a defensar, ho vaig agrair.

"Em va costar aproximadament un any que em demanessin quina era la meva opinió política. Al principi tothom em preguntava per la meva experiència personal"

- Quin és el tema que ha portat del qual se sent més orgullosa?

- He treballat sobretot en quatre àmbits. La defensa dels drets del jovent; la defensa de tots els Països Catalans, que també implica la llengua catalana; l'àmbit internacional, de política internacional i diplomàcia; i per últim, l'àmbit laboral. Destacaria que hem aconseguit que sigui una realitat que per llei es permeti el dret de vaga estudiantil. Durant molts anys hem estat a les universitats negociant amb els rectorats per tal d'aconseguir fer vaga, i ara hi ha una llei que ho garanteix. Això és gràcies al fet de tenir algú que representi una organització juvenil com el Jovent Republicà, perquè en el moment en què rets comptes a una organització juvenil, aquestes coses és més fàcil que passin. Hi ha bastants diputats joves que quan entren al Congrés s'obliden que són joves, o fins i tot fan tot el possible per no semblar-ho. Això té a veure amb el fet que reten comptes al partit gran, i no a l'organització juvenil. 

- Ha decidit posar punt final a l'etapa perquè vol buscar feina fora de la política. Està graduada en Periodisme. Ha pensat ja on voldria treballar?

- La decisió de plegar no sorgeix en cap cas com a reacció a l'avançament de les eleccions espanyoles. És una decisió que vaig prendre quan vaig entrar al Congrés dels Diputats, i que després vaig reforçar quan vaig veure com funciona la dinàmica institucional, que a mi em quedava lluny perquè venia més de l'àmbit de l'activisme als carrers. Això sí, sempre he pensat que la valoració de què faria un cop marxés, l'hauria de fer un cop arribés el moment de la decisió, perquè les ofertes laborals poden ser diferents i canviants, i també potser fins i tot hauria implicat que la meva feina al Congrés es veiés modificada per això. Per exemple, jo soc periodista i he pogut parlar lliurement sobre el paper dels mitjans de comunicació. Si hagués fet la meva funció pensant a trobar feina just després en l'àmbit del periodisme, segurament no hauria estat tan lliure en la meva valoració. Ara, no he pensat encara on vull treballar. És una bona pregunta. Buscaré feina i valoraré una mica quins espais s'obren, però estic tranquil·la perquè tinc ganes de trobar-ho i crec que no serà massa difícil, perquè m'obro a qualsevol àmbit.
 
- Creu que el fet d'haver estat quatre anys al Congrés li obrirà o li tancarà portes a l'hora de buscar feina?

- Té una sèrie de limitacions el fet d'estar molt vinculada a un partit polític i a uns ideals que no són de manteniment de l'statu quo, sinó que són profundament rupturistes, com és ser independentista. Però la situació de qualsevol persona que passa per la política institucional, i qui no ho vegi així crec que no és conscient de la realitat, és profundament privilegiada. I, per tant, crec que en general, per molt que vingui d'un espai o un altre, és més fàcil. 

"La situació de qualsevol persona que passa per la política institucional és profundament privilegiada. Per tant, per molt que vingui d'un espai o un altre, és més fàcil trobar feina"

- Ara marxa a treballar fora de la política, però descarta tornar, en un futur, a la política activa o a treballar des d'alguna posició vinculada amb les institucions?

- La política l'entenc de moltes maneres diferents. Aquests quatre anys he estat fent política institucional, però abans feia política sense cobrar del partit ni de cap institució. Jo vull seguir fent política, que això no vol dir política institucional. De fet, el que faig és apartar-me d'aquest vessant de la política, però tinc claríssim que no deixaré de lluitar des de l'espai on sigui. No sé què passarà d'aquí a molts anys ni crec que ho pugui preveure. Només un multimilionari com la Botín pot preveure cap a on anirà el seu futur. La resta, el món sencer, tenim bastant complicat fer previsions.

- Ha rebut crítiques per ser jove i entrar en política activa. També per denunciar qüestions com l'alt preu dels lloguers mentre cobra un salari molt superior a la mitjana de la dels joves. És una contradicció?

- Crec que és lògic que es generi debat, i crec que el debat sempre és positiu. Soc conscient de la realitat, i conscient del què deia, que és un privilegi poder estar en un espai així. Però no acabo d'entendre algunes crítiques que suggereixen que jo no puc parlar del dret a l'habitatge perquè cobro el que cobro. Llavors qui en parlarà? El que he volgut durant aquest temps ha estat demostrar en tot moment la importància de tenir joves en l'espai institucional. Crec i vull pensar que el meu pas pel Congrés ha servit per demostrar que o hi ha gent jove parlant de joves, o ningú en parla. I que o hi ha gent jove defensant les necessitats del jovent, o aquestes necessitats no seran defensades. A partir d'aquí, benvingut sigui tot tipus de debat o valoració. Però segueixo pensant que és bo que hi hagi gent jove que s'impliqui i que la implicació es pot donar en diferents espais, i un d'ells també ha de ser l'àmbit institucional, però no l'únic. 

- Parlant d'implicació dels joves. En aquestes passades eleccions municipals hem vist l'augment de l'abstencionisme, i des d'ERC s'ha fet una lectura amb preocupació sobre la desafecció dels joves a l'hora de votar. No se'ls interpel·la prou? Com tornar a apel·lar els joves? ERC està fent alguna cosa per revertir aquesta situació?

- La meva experiència personal és que a mi sí que se m'ha fet valdre, i crec que he tingut un paper destacat dintre del grup parlamentari. Per tant, cap queixa, perquè s'ha volgut donar un paper important al que era la persona portaveu de la gent jove dintre del partit. Més enllà d'això, l'abstencionisme del jovent va molt relacionat amb la capacitat o incapacitat de valentia que moltes vegades tenim des de l'esquerra. A mesura que es fan polítiques valentes i que la política demostra que pot representar aquella ciutadania que no té accés al poder, hi ha més participació. En el moment en què els polítics s'enfronten als tribunals per defensar la seva gent o per defensar posar les urnes, com és el cas del nostre partit, hi ha una reacció positiva de la gent. Però en el moment en què els polítics s'enfronten als tribunals per corrupció, cosa que no és el cas del nostre partit, aleshores es nota que hi ha una decepció. Crec que hem de tornar a parlar molt més del que és la valentia. L'extrema dreta intenta fer veure que és l'opció valenta, però en la mesura que comença a governar ja està demostrant a poc a poc que la seva única valentia és defensar els interessos d'un pocs. 
 
- Hi ha polítics del seu partit que porten tota la vida dedicats a la política, sense haver participat mai en el món laboral fora de l'esfera pública. Aquesta qüestió allunya els polítics de la ciutadania? 

- Crec que no hi ha una opció bona. Jo he seguit l'opció que creia millor per mi, i millor pel que jo volia representar. A partir d'aquí, crec que sempre hi ha d'haver una mica de combinació de perfils, en qualsevol espai. De fet, això s'exemplifica en el meu grup parlamentari del Congrés. Venia de no haver tingut una experiència laboral, però en canvi sí que tenia l'experiència de l'activisme i de la implicació política. Hi havia altra gent que tenia una experiència laboral molt àmplia, però que en canvi no havien militat mai en un partit. Aquesta combinació ens ha beneficiat. Hem après els uns dels altres i ens ha donat la capacitat de poder tenir rols diferents i arribar a perfils diversos. 

"He plegat perquè creia que era el millor per a mi i pel que volia representar. Crec que no hi ha una opció bona. A partir d'aquí, crec que sempre hi ha d'haver una mica de combinació  de perfils"

- Parlem de la legislatura. Ha estat marcada per l'aposta d'ERC per la taula de diàleg, que ha generat algunes frustracions, potser també dintre del jovent.

- Teníem una posició encertada des d'un primer moment, quan dèiem que encara que hi hagi un govern que sigui el més progressista de la història, els límits seran molt evidents. I de fet, precisament perquè partíem d'aquesta posició en un inici, sabíem que no podíem ser optimistes amb la negociació. Sabíem al mateix temps que teníem l'oportunitat, per primera vegada, de poder demostrar a tota aquella gent dels Països Catalans que confiava que un govern espanyol que apostés per la descentralització era possible, que els límits són evidents, i que a mesura que volguessin ser rupturistes, es trobarien amb els propis pilars del règim. Aquesta posició ha sigut encertada, i ho hem pogut demostrar en diversos moments. Un gran exemple d'això és la reforma laboral. Yolanda Díaz tenia dues opcions, pactar amb la dreta o amb les forces d'esquerres. Si hagués pactat amb les esquerres, haurien pogut fer esmenes a la proposta que fèiem, i hauríem pogut derogar les dues reformes laborals del PP i PSOE. No va ser així perquè se'ls van imposar els pilars del règim, i això demostra el límit en el qual es troben.

"Des d'un inici sabíem que no podíem ser optimistes amb la negociació. I sabíem també que teníem l'oportunitat de demostrar a la gent dels Països Catalans que confiava en un govern espanyol que apostés per la descentralització, que els límits són evidents"

 - Sigui com sigui, després de l'estratègia del diàleg i amb l'avís de les municipals, s'obre un nou cicle. El Jovent Republicà va emetre un comunicat demanant recuperar la unitat independentista. De fet, abans parlava sobre com els joves s'animen quan hi ha valentia, com és plantar cara als tribunals. Cal recuperar l'embat independentista?

- Nosaltres sempre hem sigut independentistes, i la nostra organització, el Jovent Republicà, és l'organització independentista de referència. Aquest és el nostre objectiu i a partir d'això, seguim creient que sempre ha d'haver-hi les portes obertes a relacionar-se amb la resta de moviments independentistes. És important la mobilització als carrers, de la mateixa manera que és important que hi hagi una coordinació estratègica. Fa anys, des del 2017, que portem intentant-la fer i compartir amb la resta d'actors, al mateix temps que considerem que és important reforçar aquelles apostes de trobada amb les esquerres independentistes.
 

- Com el pacte que ha fet ERC amb EH Bildu al Senat. No ha estat possible, però, amb els partits independentistes catalans.

- La coordinació estratègica amb Bildu ha sigut molt necessària i positiva. Amb el temps hem constatat que l'estratègia del BNG, Bildu i ERC eren gairebé idèntiques, i això és molt positiu. En el moment que tots tres pretenem fer una confrontació amb l'Estat pels processos d'independència dels nostres pobles, i en el moment que ens coordinem, aconseguim que el règim del 78 es vegi molt més debilitat, i que per tant quedi molt més en evidència. Això no només està passant a Galícia, al País Basc i als Països Catalans. També està passant a Irlanda, on tenen una estratègia gairebé idèntica i també està tenint els seus fruits. És molt positiu que diferents moviments independentistes d'arreu ens coordinem en l'estratègia i que per tant anem compartint experiències i posant-les en valor. 

"L'estratègia del BNG, Bildu i ERC són gairebé idèntiques, i això és molt positiu. En el moment que tots tres ens coordinem, aconseguim que el règim del 78 es vegi molt més debilitat"

- Ni amb Junts ni amb la CUP ha existit aquesta coordinació estratègica. Els anticapitalistes, de fet, ara es troben en ple procés per decidir si es presenten a les espanyoles. Seria una bona o mala notícia que decidissin no presentar-se?

- No soc ningú per dir què han de fer. Però penso que sempre és bo anar coordinats i coordinades amb la CUP, i espero que prenguin la decisió que prenguin, això es mantingui. Hem tingut molt bona relació amb els seus diputats i per tant els hi desitjo els millors encerts.

- Acabem. Per quin moment passa el Jovent Republicà? L'octubre del 2017 va ser un revulsiu, però des de llavors hi ha poca lluita al carrer. Quines són les prioritats que afronta la organització a curt termini?

- Estem centrats a guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya i fer que l'Acampada Jove sigui un espai de resistència del jovent dels Països Catalans davant l'extrema dreta i la dreta que pot arribar al govern espanyol. A partir d'aquí, sempre hem posat en valor que hi ha d'haver dues grans potes a treballar. Una és la pota institucional, que és evident que l'hem estat fent, i l'altra és la que implica els carrers. En això nosaltres hem estat reaccionant a tota la repressió que hem viscut i que es continua vivint. No hem d'oblidar que encara està present. Al mateix temps també hem anat acompanyant nous temes que creiem que s'havien de posar sobre la taula, com la defensa de la llengua, la lluita feminista, LGTBI...

El paper del Jovent República passa i ha passat per ser l'espai de trobada de les diferents organitzacions juvenils que defensen la independència del país, però que a més a més també defensen que hi ha d'haver una victòria de les esquerres. És l'organització que té més capacitat de trobada amb la resta d'organitzacions, i això ens dona un paper que és important tenir present i fins i tot posar-lo en valor i aprofitar-lo, perquè si governa el PP amb Vox, ve una situació que serà molt més complexa i per tant caldrà moltíssima més mobilització als carrers i a les universitats, on sí que potser hem vist una caiguda de la mobilització en els últims anys.