La Fiscalia ha demanat "llibertat sota fiança" de Rovira. Amb tot, el partit d'ultradreta VOX, que exerceix l'acusació popular, sí ha demanat presó sense fiança per a la dirigent republicana. La número dos dels republicans està considerada com una de les dirigents que va tenir un paper clau en l'organització del referèndum. Ha respost a les preguntes de Llarena, del fiscal i del seu advocat.
Rovira ha arribat a dos quarts de vuit al majestuós edifici, on desenes de persones i de dirigents d'ERC, de la CUP i del PDECat s'han concentrat per donar-li suport. Ho ha fet buscant la màxima discreció, malgrat que era inevitable que les càmeres gravessin la seva entrada, i abrigada pels aplaudiments de membres del seu partit com Joan Tardà, Gabriel Rufián, Sergi Sabrià, Pere Aragonès o Josep Vendrell, així com polítics del PDeCAT com Eduard Pujol, Marc Solsona, Josep Maria Forné, Montserrat Macià, Jordi Munell, Mònica Sales, Xavier Quinquillà, Ferran Roquer, i altres dirigents polítics com Antoni Castellà, Ernest Maragall, el diputat d'En Comú Podem Marcelo Expósito, o l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, que va quedar en llibertat dimecres passat després de comparèixer davant de Llarena.
VÍDEO @martarovira entra al Suprem enmig d'aplaudiments per part de les persones que hi ha concentrades davant de l'alt tribunal https://t.co/d7a22Gog9c pic.twitter.com/CzUU74Sezt
— NacióPolítica (@naciopolitica) 19 de febrer de 2018
Fonts dels republicans expliquen que han vist "tranquil·la" Rovira, malgrat l'inevitable neguit per la decisió imprevisible del jutge. El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha lamentat que s'hagin d'enfrontar al que consideren una "causa general en contra de l'independentisme" i s'ha mostrat optimista sobre el fet que Rovira pugui quedar en llibertat malgrat que els criteris de Llarena "no són sempre jurídics". També ha llançat una advertència davant la judicialització del procés sobiranista: "Es pensen que amb els tribunals es pot acabar amb un moviment democràtic, però darrere nostre hi ha molta gent més".
En la mateixa línia s'ha pronunciat Boya, que ha insistit que l'independentisme es troba davant d'un "judici polític" i "contra tot un país que no s'hauria d'haver produït mai". Sobre què farà finalment la seva companya de partit Anna Gabriel, ha assegurat que "comparteix" amb ella un "paraigües de defensa política, jurídica i comunicativa", que és la defensa del dret a l'autodeterminació i del paper que van fer com a diputades la passada legislatura. "Gabriel no s'escaparà de res", ha dit.
Dirigents del PDECat també s'han concentrat a les portes del tribunal, com ara el coordinador dels diputats al Congrés, Jordi Xuclà, i l'exconseller Francesc Homs, que ha entrat dins de l'edifici del Suprem. Xuclà ha recordat les darreres declaracions de Pascal als mitjans de comunicació, on ha reivindicat que es formi un Govern "dins de la legalitat". "La justícia valora per separat cada compareixença. Però és bo certa coherència entre allò dit a dintre i a fora", ha afirmat. Entre els concentrats a les portes del Suprem també hi és el portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, que ha fet una crida a l'estat espanyol perquè recordi que "amb la por no solucionarà el conflicte amb Catalunya".
Gabriel Rufián i Sergi Sabrià amb Sergi Sol davant del Suprem Foto: Aida Morales
L'examen davant del jutge
Acatar la Constitució i el marc legal vigent o admetre que es busca superar-lo a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació. Reconèixer el caràcter simbòlic de la declaració d'independència i de l'1-O o reivindicar el mandat popular. Difícil dilema el dels dirigents independentistes investigats per rebel·lió que entre aquest dilluns i dimecres s'han de sotmetre a l'examen del Tribunal Suprem amb un clar objectiu: evitar anar a la presó. Per aconseguir-ho, es debaten entre refermar-se en les seves idees i el full de ruta impulsat durant el procés sobiranista o ser alumnes aplicats del que espera d'ells el jutge Pablo Llarena -i l'Estat-, una estratègia que no és garantia per a la seva llibertat.
Aquest dilluns al matí són Rovira i Pascal les citades. Demà seran l'expresident de la Generalitat Artur Mas i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i expresidenta de l'AMI, Neus Lloveras. I encara és una incògnita què farà la dirigent de la CUP Anna Gabriel, citada el dimecres, que segons ha confirmat el partit és a Ginebra assessorant-se legalment per dissenyar la seva estratègia de defensa. Tot plegat, en plenes negociacions entre Junts per Catalunya i ERC per formar Govern. El calendari judicial segueix eclipsant la política en l'arrencada de la legislatura.
Estratègies diferents en funció de la responsabilitat
Encara que s'hagi publicat que la fiscalia no té intenció de demanar presó incondicional contra tots ells, l'independentisme aguantarà la respiració a l'espera de la decisió del jutge. Per les conseqüències personals que puguin patir els investigats, però també per l'impacte polític i social que suposaria sumar nous presos polítics en ple bloqueig per a la investidura. La llibertat sense mesures cautelars de Mireia Boya el passat dimecres malgrat haver reivindicat que la declaració del 27 d'octubre no va ser simbòlica va ser una bombolla d'oxigen. Però difícilment els dirigents del PDECat i d'ERC seguiran el seu fil discursiu.
Mireia Boya, a les portes del Suprem aquest dilluns Foto: Aida Morales
Primer, perquè Boya no tenia responsabilitat de Govern ni ostenta ara cap càrrec públic. Rovira sí segueix estant en primera línia i és, de fet, la dirigent a qui Oriol Junqueras va encarregar ser presidenta de la Generalitat si ERC guanyava les eleccions. La investigació la situa com a una de les dirigents clau de l'organització del referèndum tot basant-se en el document Enfocats, trobat a casa de l'exsecretari general de vicepresidència Josep Maria Jové-. Aquest arxiu resumeix la suposada estratègia del Govern per assolir la independència i que inclou dins del "comitè estratègic" els secretaris generals dels partits independentistes, a més del president i el vicepresident del Govern, els presidents i portaveus parlamentaris d'aquests grups, els presidents dels partits i els líders de l'ANC, Òmnium i l'AMI.
En l'informe que la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va remetre a Llarena s'especificava que el comitè estratègic tenia com a missió "orientar i dirigir la implantació del pla alineant tots els actors implicats i fent que es mobilitzessin els recursos humans i financers". Afegia, a més, que "era l'"òrgan que definia els grans objectius i la missió essencial: la independència de Catalunya".
Pascal, una de les dirigents que va intentar frenar la DUI
La coordinadora general del PDECat ha posat la seva defensa en mans del bufet de Miquel Roca, mentre que l'expresident ha tornat a confiar en l'advocat Xavier Melero, que ja el va defensar en la causa per la consulta del 9-N. Pascal ja ha deixat entreveure quina serà la seva estratègia de defensa en l'entrevista que va concedir dijous passat a La Vanguardia, on va dir que Catalunya "necessita un Govern estable dins de la legalitat" i va demanar a Puigdemont que proposi un candidat alternatiu.
Les negociacions entre Junts per Catalunya i ERC per formar Govern avancen, però amb un ull posat en què passa amb tots els dirigents que declararan aquesta setmana per fer un pas més en el desbloqueig de la investidura. Són desenes els juristes que han alertat que la prevenció preventiva de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart és "abusiva" i que Llarena està posant en escac la llibertat ideològica. Ara, el jutge del Suprem tornarà a tenir la paraula.
