- Amb els atemptats de Brussel·les, augmenta encara més el risc d'atemptats a Catalunya?
- Tenim l'alerta de risc molt elevat des de fa mesos i crec que ha de continuar allà. Des dels atemptats a París crec que tampoc no es va incrementar, es va dir que estàvem a nivell 4, que és el nivell que pertoca, i senzillament crec que quan hi ha esdeveniments com el d'avui, el que fa és incrementar-se amb més vigilància i seguretat en àrees que són més determinades, més sensibles, a tenir aglomeració de gent, àrees més turístiques... Estem a nivell 4 i confio en les autoritats.
- Fa temps que es parla de la possibilitat que Barcelona sigui objectiu d'algun atac.
- No m'agrada especular, de veure quina és la ciutat que està en més risc en aquest moment. Qualsevol ciutat europea, ara mateix, està en la mateixa situació. Perquè avui l'atemptat és a Brussel·les, però també és a casa nostra. És a París, i és a casa nostra. Està en igualtat de condicions tot Europa i tot el que representa el món occidental, en definitiva. M'indignen els atemptats terroristes, m'indigna la violència gratuïta que acaba afectant moltes persones, però el que m'indigna encara més quan es produeixen aquestes situacions és la politització, el partidisme i tot el que es deriva de com es gestiona políticament el moment, al marge de les mesures de seguretat.
- I això passa a Catalunya.
- Venim reivindicant que es convoqui la Junta de Seguretat, que es convoqui ja, que es generin aquells espais polítics on poder compartir detalls, informació, experiències i, en definitiva, coordinació. Perquè això no ho combatrem sols, de forma aïllada. Aquí, cal una suma d'esforços a molts nivells. Al nostre país, a l'estat espanyol, més enllà, a Europa i segurament a nivell global. I la millor manera de combatre-ho és anar a l'arrel del conflicte, agafar el toro per les banyes i revisar moltes polítiques que s'han fet fins avui dia. A casa nostra tenim un gran repte, que és el dels refugiats. Hem de ser exemplars en aquest tema. És una bona manera de començar a construir ponts i obrir vies, no de resolució del conflicte, però sí vies amables. Per tal que es vegi que el que se'n diu el món occidental també està posant la generositat sobre la taula. I a Catalunya, crec que hem de donar exemple. Ens hi hem d'abocar. Tenim recursos, tenim moltes institucions que s'hi han posat al servei, començant pel Govern de la Generalitat, i un munt d'ajuntaments que des dels seus municipis estan unint esforços.
- Però el govern espanyol s'hi ha posat d'esquena.
- I fa quinze dies que estem dient que tenim places, que tenim capacitat, que tenim recursos, que poden venir molts refugiats, i aquí, una vegada més, ens falla l'Estat. Quan ens queixem a l'Estat demanant que moguin els papers, perquè és l'únic que han de moure per tal que nosaltres poguem fer la feina que necessita aquesta gent, al final tenim la resposta política en forma de politiqueig. De si s'ha enviat una carta que no pertocava. Escolti, posi sobre la taula el drama humà, deixi's estar de fronteres i cartes, autoritzi els documents que fan falta, les autoritzacions, perquè puguin entrar refugiats; i si no volen fer la feina, nosaltres ja la farem. Aquesta és una bona resposta als atemptats que hi ha hagut avui.
- No sé si això li dirà, a cau d'orella, el president, Carles Puigdemont, a Mariano Rajoy, quan es trobin aquest dimecres a l'aeroport del Prat.
- Jo, a cau d'orella, no li diria. Li diria amb un volum bastant alt. És una qüestió que m'indigna. Que hi hagi unes institucions que es mobilitzin i una societat civil que diu que està preparada, que hi hagi recursos i que per una qüestió de documentació, de competències, no es pugui fer, quan l'estat espanyol només ha rebut divuit refugiats... És que això és absolutament lamentable.
Marta Rovira. Foto: Adrià Costa
