L'últim governador civil de Barcelona amb Franco, Rodolfo Martín Villa, no vol que li retirin la Medalla d'Or de la Ciutat que el ple municipal li va atorgar el 1976, quatre mesos després de la mort del dictador. El consistori s'ha trobat l'escull del mateix Martín Villa en la tramitació de la revocació de la condecoració, que el govern d'Ada Colau va anunciar fa gairebé un any.

El també ex-ministre ha presentat al·legacions a l'Ajuntament per mantenir la distinció, però el consistori està decidit a tirar endavant, ha desestimat les al·legacions i preveu aprovar la revocació de la medalla en la Comissió municipal de Presidència d'aquest dimecres i, definitivament, en el ple del 31 de març. Si Martín Villa vol perseverar en el seu afany per evitar perdre la condecoració, només ho podrà fer per la via judicial.

Segons fonts municipals, Martín Villa al·lega la falta de motivació de la retirada de la condecoració i la seva indefensió, argüeix la seva contribució a la democràcia i reitera la seva voluntat de declarar davant de la justícia argentina en la causa oberta per la massacre de Vitòria del 1976, quan el desallotjament policial en una església d'una assemblea de treballadors en vaga va acabar amb diversos morts i més de 150 ferits de bala.

En el seu escrit d'al·legacions, Martín Villa afirma que pot "comprendre" que es discrepi de la decisió del 1976 d'atorgar-li la medalla i assegura que entén que se li vulgui revocar. No obstant això, remarca que si el 1975, com a governador civil, es va atenir a la legalitat l'única vegada que va suspendre una decisió municipal –el refús de l'Ajuntament a concedir una subvenció per a l'ensenyament del català-, "seria difícil d'entendre ara que no es respecten els requisits legals d'un estat democràtic de dret" en la revocació de la medalla.

L'Ajuntament el fa responsable de "repressió i tortura"

L'Ajuntament defensa que existeix una motivació explícita i argumentada de la responsabilitat de Martín Villa amb els actes de la dictadura. El consistori el fa responsable de la "repressió directa dels ciutadans que participaven en les mobilitzacions" dels moviments socials democràtics de l'època i considera que és "responsable polític de persecucions, maltractament, tortura i vexacions" que va practicar la policia franquista.

Martín Villa va ser designat cap provincial del Movimiento el 1974 en ser nomenat governador civil. Sota el seu mandat, va ser detingut i jutjat per injúries a l'exèrcit el periodista Josep M. Huertas Claveria, que va ser condemnat a dos anys de presó per la publicació d'un article on provava la implicació de vídues de militars en la gestió de prostíbuls.

L'informe atribueix a Martín Villa, com a governador civil, l'augment d'atemptats i agressions de la ultradreta contra activistes antifranquistes la primavera de 1975 i recorda que va ser durant el seu mandat que es va produir l'afusellament de cinc antifranquistes, un d'ells a Cerdanyola del Vallès.

El desembre de 1975 va ser nomenat ministre de Relacions Sindicals per Arias Navarro i va ser ostentant aquest càrrec que es van produir la massacre de Vitòria. Només 27 dies més tard li va ser concedida la Medalla d'Or de Barcelona.