
Tres eleccions i deu anys ha trigat per assolir el seu objectiu. Tot gràcies a un no fer "institucional i responsable", a l'abstenció dels grans adversaris polítics, el PSC. La biosfera catalana permet aquestes situacions, que no per curioses, deixen de ser civilitzades.
Una rúbrica d'Oriol Pujol, president del grup parlamentari de CiU, i de Quim Nadal, responsable del grup socialista al Parlament, han permès aquest migdia que Artur Mas hagi estat investit 129è President de la Generalitat de Catalunya per majoria simple, amb els vots afirmatius només dels 62 diputats de CiU i l'abstenció dels 28 socialistes. Una treballada segona volta amb resultats esperats.
Mas ha entrat com a candidat al Parlament cap a quarts de deu del matí i ha sortit com a president electes després de tres hores de debat. Tant Artur Mas com Joaquim Nadal han insistit que l'acord té l'origen en "la responsabilitat de la continuïtat institucional". "No és cap acord de governabilitat ni garanteix l'estabilitat parlamentària" han insistit a banda i banda de la bancada. L'abstenció, un caminar d'esquena fins a penjar al PSC l'etiqueta de soci preferent. "I que quedi clar, no ens fem petons per les cantonades" ha emfatitzat Mas gràficament.
Malgrat aquesta abstenció, Mas ha assegurat que busca consensos urbi et orbi. En aquest sentit, ha emplaçat als altres grups per treballar junts en els "grans projectes de país". El ja president electe ha explicat a grans trets l'acord signat i el seu full de ruta. Els uns per massa autonomista, ERC i SI , altres per massa nacionalista, PP i C's, i altres per poc d'esquerres i poc ecologista, ICV, han argüit el seu no en un debat que no per previsible, ha deixat de ser entretingut, intents i amb alguna sorpresa.
Sigui com sigui, Mas ja és President. Deu anys després, i gràcies a l'abstenció dels eterns rivals. Catalunya torna a l'oasi? No ho sabem, només hem sabut la intenció de Mas: "Espero ser un servidor públic, útil, eficaç, lleial, honest i enamorat del seu país i de la seva gent".