L'expresident de la Generalitat i president de CDC, Artur Mas, ha llençat un avís aquest diumenge en un article d'opinió al diari La Vanguardia: "La solidesa del projecte sobiranista està a prova dels atacs de fora i les febleses des dins" i que de fet se'n comprovarà el grau els propers mesos. "N'hi caldrà molta, perquè l'objectiu d'assolir un Estat és gegantí".

Sota el títol Per què sóc sobiranista, Mas afirma que ha triat el camí de l'estat propi perquè no veu "possible" que l'Estat ofereixi a Catalunya "desenvolupar a fons la seva personalitat i potencialitats". De fet, creu que "l'Estat, com a estructura administrativa, política, econòmica, comunicativa i de poder, no coneix Catalunya, ni la comprèn, ni la respecta, ni l’estima" i per això veu en el procés "l'única esperança perquè la societat catalana tingui un país a l’alçada del seu talent, dels seus anhels i de les seves energies".

Mas diu que aprofundirà en aquesta idea en un proper article però avança que no s'haurà de defugir que "al sobiranisme li caldran majories més àmplies, més astúcia que força, més rigor que gesticulació, una bona administració dels temps i de les oportunitats, i millor unitat d’acció. Sense baixar ni un sol graó en la radicalitat democràtica, l’esperit pacífic i la voluntat de diàleg i de pacte".

L'expresident i líder de CDC, que admet que "la majoria dels catalans" s'haurien sentit "còmodes en un Espanya plurinancional i pluricultural", considera ara que "l'única esperança perquè la societat catalana tingui un país a l’alçada del seu talent, dels seus anhels i de les seves energies" és el projecte sobiranista. És així si el catalanisme "no té prou força o prou habilitat per transformar Espanya en un Estat plurinacional, o si "l’estat espanyol no té projecte per Catalunya que no passi per l’assimilació, la dilució o la residualització".

Entre esperar "un reset" d'Espanya cap a Catalunya o constituir un Estat propi Mas ha optat "com molta gent" per la segona via. "No crec que el primer sigui possible, però sobretot sé que no depèn de nosaltres". I en aquest context avisa: "L’Estat, com a estructura administrativa, política, econòmica, comunicativa i de poder, no coneix Catalunya, ni la comprèn, ni la respecta, ni l’estima. Admeto que aquest judici pot semblar molt sever, fins i tot exagerat, però respon a la pròpia experiència i a l’observació dels fets del darrer segle. Consti també que aquesta valoració no exclou els errors sovint comesos des de Catalunya, que hi són", conclou.