"Si no he parlat malgrat que passaven coses molt rellevants i molt fortes era només per un motiu: no perjudicar qualsevol possibilitat d'acord dins l'espai de Junts. Aquest acord hi ha de ser, he intentat en les darreres setmanes i mesos perquè hi fos, i sabia que si jo parlava en els moments de la negociació les meves paraules podien ser malinterpretades o utilitzades per raons espúries, interessades o partidistes per presentar-me com a culpable de qualsevol desgavell. Jo volia i vull l'acord, i per això vaig mantenir silenci durant molt de temps", ha ressaltat l'expresident de la Generalitat, que ha ressaltat la seva "influència" dins l'espai polític que representa.
El dirigent de l'antiga CDC ha criticat que "molta gent" parli per ell, i que per això ha volgut sortir públicament a parlar. També ha remarcat que hi ha coses que l'interpel·len directament, en relació a "decisions" que no el poden "deixar indiferent". Què l'ha obligat a parlar? Que Puigdemont i molts càrrecs institucionals del PDECat estripessin el carnet, i que es remodelés el Govern que ha deixat fora la formació nacionalista, moviment justificat pel president de la Generalitat, Quim Torra, per "reforçar" l'executiu de cara a la crisi del coronavirus. "Això no és neutre ni gratuït", ha indicat.
[noticiadiari]2/208147[/noticiadiari]
L'expresident ha apuntat que no farà "res" que es pugui "interpretar" com una "confrontació" amb Puigdemont. "Tinc prou sentit institucional com per no facilitar el que voldrien molts, que és una baralla entre nosaltres dos. No la veureu en quatre anys, no la veureu ara. Em quedo al PDECat, subratllo el meu perfil institucional i no entro en baralles amb Puigdemont", ha ressaltat. Ha indicat que no formarà part de llistes electorals ni del Govern, i només ha assegurat que aspiraria a tenir algun tipus de paper en cas que hi hagués una entesa global dins de Junts.
"Vull treballar per recuperar la unitat", ha apuntat Mas, en referència a la trencadissa global dins de l'independentisme i també dins de Junts. S'ha mostrat "trist, decebut i empipat" quatre anys després del pas al costat motivat pel veto de la CUP. "És difícil parlar d'unitat davant dels altres quan a dins no la podem garantir del tot", ha remarcat l'expresident de la Generalitat, que també ha defensat tant la refundació de CDC -que va acabar reformulat en PDECat- i també la tria del seu successor a Palau.
Entre les qüestions que han molestat Mas hi ha el cessament d'Àngels Chacón com a consellera d'Empresa i Coneixement. "O toques totes les parts del Govern o no fas res", ha apuntat en referència al fet que el president Quim Torra només expulsés dirigents de Junts i del PDECat. Ha definit Chacón com una "dirigent emblemàtica" i ha apuntat que el seu adeu encara ha portat més complicacions en tot l'espai per arribar a una entesa. De moment, el partit ja s'ha desmarcat de JxCat en votacions al Parlament.
ðŸ—£ï¸ #PresidentMas: "jo no marxo d'allà on ja era. No m'he mogut, com tampoc ho ha fet tanta altra gent. El Partit Demòcrata no és un projecte antic, només té 4 anys." pic.twitter.com/pb7GWFBRAu
— Partit Demòcrata 🎗 (@Pdemocratacat) September 14, 2020
Mas, per ara, s'ha desmarcat de Puigdemont i ha evitat sumar-se al projecte de Junts, de la mateixa manera que el 2018 no va fer-se de la Crida Nacional per la República. L'expresident, que va fundar el PDECat i també va ser qui va triar personalment el seu successor a Palau l'any 2016, es manté com a militant del partit sorgit de la refundació de CDC, i la formació de David Bonvehí compta amb ell per fer campanya. Qui té més possibilitats de ser candidata, en cas que hi hagi trencament definitiu a les urnes, és l'exconsellera Chacón, cessada el 4 de setembre en plena ruptura a JxCat.
L'expresident de la Generalitat ha mantingut múltiples contactes amb tots els actors al llarg dels últims mesos, tot i que ha evitat tenir protagonisme públic en les negociacions. Pel seu despatx hi ha passat Bonvehí, ha mantingut contactes amb Jordi Sànchez -secretari general de Junts- i també ha parlat amb Puigdemont. Es van veure presencialment a Brussel·les fa més d'un any, després de les eleccions europees, i van enfilar un acord perquè el PDECat transités cap a JxCat. Aquest mandat es va aprovar en un consell nacional del partit el desembre del 2019, però les negociacions -amb la Crida, primer; amb Junts, després- no han fructificat i l'espai s'ha dividit.
Els presos -Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn- s'han alineat amb Puigdemont, especialment després de veure com la direcció del PDECat rebutjava una proposta d'encaix que es basava en una assemblea constituent de càrrecs electes de JxCat. Malgrat les trucades als membres de la cúpula de Bonvehí, la iniciativa no va prosperar i va ser finalment retirada. Va ser en aquell moment que es va activar públicament la fundació del nou partit sota les sigles de Junts, una qüestió que està judicialitzada.
Complir els acords "signats"
Per què ho està? Els afins a Puigdemont i a Sànchez van prendre el control del partit instrumental que operava sota el nom de Junts per Catalunya, en aquell moment dominat pel PDECat. Ho van fer a través d'una assemblea telemàtica celebrada el 27 de juny -amb la col·laboració de l'advocat Joaquim Jubert, ara encarregat de redactar la ponència organitzativa de Junts- que va situar Carles Valls, alcalde de Balenyà, com a president momentani. Un moviment que Bonvehí considera fraudulent i que ha portat als tribunals, que hauran de decidir de forma preliminar el 25 de setembre. Mas ha indicat en la roda de premsa que els compromisos signats "s'han de complir", i ha apuntat que el moviment de Junts ha comportat conseqüències "indesitjables".
Marc Solsona, portaveu del PDECat, assegurava la setmana passada en una entrevista a NacióDigital que, en cas que la justícia els doni la raó i Puigdemont perdi el control sobre les sigles de JxCat, la formació de Bonvehí no les farà servir. "Nosaltres complim els acords", va assenyalar Solsona. Durant la negociació per la reordenació de l'espai, es van signar dos documents -un a càrrec de Bonvehí i Sànchez; l'altre també incorporava la firma de Puigdemont- en els quals les parts es comprometien a no fer servir la marca de Junts per Catalunya -creada el 2017 per les eleccions al Parlament- en cas que les converses derivessin en trencadissa, com ha passat fins ara.
