03
de setembre
de
2020, 19:25
Actualitzat:
21:11h
Quim Torra ha remodelat el Govern tres dies després que Carles Puigdemont estripés el carnet del PDECat i dues setmanes abans de la vista al Tribunal Suprem sobre la seva inhabilitació. Els consellers cessats són Àngels Chacón (Empresa), Miquel Buch (Interior) i Mariàngela Vilallonga (Cultura), que seran substituïts per Ramon Tremosa, Miquel Sàmper i Àngels Ponsa, respectivament. Aquesta és la trajectòria dins l'executiu dels tres dirigents que l'abandonen, amb claus que n'expliquen per què han estat rellevats.
- Àngels Chacón, un adeu amb carnet. La consellera d'Empresa ha evitat, mentre ha ocupat el despatx -del juny del 2018 al juliol del 2020- els discursos inflamats. Ha cultivat un perfil polític discret, mantenint certa distància amb Torra i també amb Carles Puigdemont, però sense cap acció concreta que es pogués interpretar com una deslleialtat als dos presidents. A Palau sostenen que el relleu de Chacón no té res a veure amb la trencadissa entre el líder a l'exili i el PDECat, però el cert és que l'extinent d'alcalde d'Igualada -càrrec que la va projectar- era l'única que preservava el carnet. "Es buscava un revulsiu, i Tremosa ho serà", ressalten fonts de Palau.
Es fa difícil, a banda, desvincular el canvi el fet que la ja exconsellera és la més ben posicionada per ser la candidata de les sigles postconvergents. "Des de mitjans d'agost se n'ha fet realment a la idea", remarcava fa unes setmanes un dirigent consultat. No disposarà de la plataforma governamental per fer campanya un cop havia declinat fer el pas a Junts, a diferència dels seus companys a l'executiu. Les primàries al PDECat, en tot cas, no se celebraran fins que hi hagi data fixada de les eleccions, ara més lluny. Els responsables del partit no havien estat informats prèviament del cessament.
El relleu a Empresa arriba en un moment convuls, perquè l'economia del país es veu ressentida per la crisi del coronavirus i les seves conseqüències. Chacón s'havia mostrat especialment preocupada les últimes setmanes per la davallada del turisme -un dels motors de l'economia catalana, amb el 14% llocs de treball- i també per l'adeu d'empreses com Nissan, amb qui liderava les negociacions d'una sortida traumàtica.
- Miquel Buch, erosionat pels Mossos. Si algun conseller ha tingut una relació tensa amb el president, aquest ha estat Buch. Les desavinences van arrencar ràpid, al cap d'uns mesos d'arrencar el Govern, quan els Mossos van actuar contra manifestants independentistes en les manifestacions del primer aniversari de l'1-O. Van prosseguir amb les concentracions contra la Constitució al cap d'unes setmanes -Torra va arribar a demanar canvis immediats en els comandaments per redreçar la situació- i es van desfermar quan la policia catalana va apaivagar -colze a colze amb les forces de seguretat estatals- els aldarulls al carrer després de la sentència de l'1-O.
En aquell moment és quan va perillar més el seu càrrec, fins al punt que Torra tenia preparat el decret de cessament -extrem que Presidència sempre ha negat-. Abans de tot això, el març de l'any passat, Buch va sospesar deixar el Govern per anar a liderar orgànicament la reordenació de Junts per Catalunya, però amb el pas del temps va anar perdent opcions tot i que s'havia postulat prèviament. En les últimes setmanes de juliol i la primera d'agost un grup de quadres de Junts van pressionar perquè tingués un càrrec rellevant a la direcció, però finalment no hi va ser.
Entre els qui defensaven que fos un dels principals dirigents del partit hi havia Jordi Turull i Josep Rull, però finalment el secretari general de la formació és Jordi Sànchez. Conseller desgastat pel paper dels Mossos, amb un número dos fort com Brauli Duart, havia hagut de gestionar inundacions, explosions en plantes químiques com la de Tarragona i també el confinament perimetral a Igualada i Lleida per la pandèmia. En tot cas, suposava una de les baules febles del Govern i de Junts en la disputa electoral amb ERC, i un dels blancs més utilitzats per la CUP. Torra, de fet, ha donat la raó als anticapitalistes al Parlament en algunes crítiques vessades cap a Interior. El president espera que l'arribada de Miquel Sàmper comporti "acabar d'ordenar" el cos.
- Mariàngela Vilallonga, problemes amb el castellà. Vilallonga va aterrar al Govern la primavera de l'any passat per substituir Laura Borràs a la conselleria de Cultura. Borràs, amb ascendència sobre Torra i amb aspiracions a ser la candidata efectiva de Junts a les properes eleccions, va fer el salt a Madrid, on exerceix com a portaveu de la formació al Congrés. Fonts consultades assenyalen que el seu retorn ha estat damunt la taula les últimes setmanes, tot i que finalment el relleu de la consellera ha estat Àngels Ponsa, exdiputada amb CiU i Junts pel Sí i ara alt càrrec del Departament.
Vilallonga, independent, havia estat protagonista d'una polèmica al mes de juliol que va aixecar polseguera. Just l'endemà de queixar-se -arran de la sèrie Drama- que a TV3 hi escoltava castellà, va fer exactament la mateixa reflexió sobre el Parlament des del mateix hemicicle. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, es va afanyar a desautoritzar-la en referència a TV3. El seu adeu és el que té menys cost polític, perquè no tenia cap aspiració i, sense carnet de partit, no es trepitjava cap ull de poll. La figura de Ponsa és vista per Presidència com la d'una "gestora" ben connectada amb el sector.
- Àngels Chacón, un adeu amb carnet. La consellera d'Empresa ha evitat, mentre ha ocupat el despatx -del juny del 2018 al juliol del 2020- els discursos inflamats. Ha cultivat un perfil polític discret, mantenint certa distància amb Torra i també amb Carles Puigdemont, però sense cap acció concreta que es pogués interpretar com una deslleialtat als dos presidents. A Palau sostenen que el relleu de Chacón no té res a veure amb la trencadissa entre el líder a l'exili i el PDECat, però el cert és que l'extinent d'alcalde d'Igualada -càrrec que la va projectar- era l'única que preservava el carnet. "Es buscava un revulsiu, i Tremosa ho serà", ressalten fonts de Palau.
Es fa difícil, a banda, desvincular el canvi el fet que la ja exconsellera és la més ben posicionada per ser la candidata de les sigles postconvergents. "Des de mitjans d'agost se n'ha fet realment a la idea", remarcava fa unes setmanes un dirigent consultat. No disposarà de la plataforma governamental per fer campanya un cop havia declinat fer el pas a Junts, a diferència dels seus companys a l'executiu. Les primàries al PDECat, en tot cas, no se celebraran fins que hi hagi data fixada de les eleccions, ara més lluny. Els responsables del partit no havien estat informats prèviament del cessament.
El relleu a Empresa arriba en un moment convuls, perquè l'economia del país es veu ressentida per la crisi del coronavirus i les seves conseqüències. Chacón s'havia mostrat especialment preocupada les últimes setmanes per la davallada del turisme -un dels motors de l'economia catalana, amb el 14% llocs de treball- i també per l'adeu d'empreses com Nissan, amb qui liderava les negociacions d'una sortida traumàtica.
- Miquel Buch, erosionat pels Mossos. Si algun conseller ha tingut una relació tensa amb el president, aquest ha estat Buch. Les desavinences van arrencar ràpid, al cap d'uns mesos d'arrencar el Govern, quan els Mossos van actuar contra manifestants independentistes en les manifestacions del primer aniversari de l'1-O. Van prosseguir amb les concentracions contra la Constitució al cap d'unes setmanes -Torra va arribar a demanar canvis immediats en els comandaments per redreçar la situació- i es van desfermar quan la policia catalana va apaivagar -colze a colze amb les forces de seguretat estatals- els aldarulls al carrer després de la sentència de l'1-O.
En aquell moment és quan va perillar més el seu càrrec, fins al punt que Torra tenia preparat el decret de cessament -extrem que Presidència sempre ha negat-. Abans de tot això, el març de l'any passat, Buch va sospesar deixar el Govern per anar a liderar orgànicament la reordenació de Junts per Catalunya, però amb el pas del temps va anar perdent opcions tot i que s'havia postulat prèviament. En les últimes setmanes de juliol i la primera d'agost un grup de quadres de Junts van pressionar perquè tingués un càrrec rellevant a la direcció, però finalment no hi va ser.
Entre els qui defensaven que fos un dels principals dirigents del partit hi havia Jordi Turull i Josep Rull, però finalment el secretari general de la formació és Jordi Sànchez. Conseller desgastat pel paper dels Mossos, amb un número dos fort com Brauli Duart, havia hagut de gestionar inundacions, explosions en plantes químiques com la de Tarragona i també el confinament perimetral a Igualada i Lleida per la pandèmia. En tot cas, suposava una de les baules febles del Govern i de Junts en la disputa electoral amb ERC, i un dels blancs més utilitzats per la CUP. Torra, de fet, ha donat la raó als anticapitalistes al Parlament en algunes crítiques vessades cap a Interior. El president espera que l'arribada de Miquel Sàmper comporti "acabar d'ordenar" el cos.
- Mariàngela Vilallonga, problemes amb el castellà. Vilallonga va aterrar al Govern la primavera de l'any passat per substituir Laura Borràs a la conselleria de Cultura. Borràs, amb ascendència sobre Torra i amb aspiracions a ser la candidata efectiva de Junts a les properes eleccions, va fer el salt a Madrid, on exerceix com a portaveu de la formació al Congrés. Fonts consultades assenyalen que el seu retorn ha estat damunt la taula les últimes setmanes, tot i que finalment el relleu de la consellera ha estat Àngels Ponsa, exdiputada amb CiU i Junts pel Sí i ara alt càrrec del Departament.
Vilallonga, independent, havia estat protagonista d'una polèmica al mes de juliol que va aixecar polseguera. Just l'endemà de queixar-se -arran de la sèrie Drama- que a TV3 hi escoltava castellà, va fer exactament la mateixa reflexió sobre el Parlament des del mateix hemicicle. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, es va afanyar a desautoritzar-la en referència a TV3. El seu adeu és el que té menys cost polític, perquè no tenia cap aspiració i, sense carnet de partit, no es trepitjava cap ull de poll. La figura de Ponsa és vista per Presidència com la d'una "gestora" ben connectada amb el sector.