Com ha dit la presentadora de l'acte i editora de La Campana, Isabel Martí, avui hi ha hagut "una trobada dels tres tenors de la política catalana" a la Biblioteca de Barcelona Jaume Fuster. Artur Mas, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont s'han reunit per presentar la reedició del llibre Cata...què?, escrit per l'actual president de la Generalitat el 1994 i ara actualitzat pel periodista Carles Ribera. Ha estat aquest últim qui ha sintetitzat l'essència de la obra: "Aquest llibre el va escriure un periodista observant la premsa internacional que s'ha convertit en un president observat per la premsa internacional".

"D'entre aquests tenors, jo segur que no seria el Pavarotti", ha dit Mas quan ha près la paraula com a autor del pròleg a l'edició actual del llibre, fet que ha despertat algunes rialles. L'expresident de la Generalitat ha explicat el canvi que ha patit la projecció internacional de Catalunya en els últims anys, especialment a partir de 2012 arran de les manifestacions independentistes. "Ja saben que és Catalunya i ara ens pregunten que fareu", ha destacat sobre la premsa internacional.     

Mas també s'ha referit a la consulta del 9 de novembre com un moment decisiu per la projecció internacional de Catalunya. "Va ser una enorme targeta de presentació", ha subratllat, per contraposar aquest fet a la reacció de l'estat espanyol i les querelles, causades en bona mesura per la "repercussió internacional"que va tenir el procés participatiu. "Aquella gran repercussió a Europa i el món va encendre les alarmes a Madrid", ha insistit Mas.

Per la seva banda, Oriol Junqueras s'ha mogut en la seva vessant d'historiador. "Quan els ambaixadors venecians anaven per Europa podien parlar de Catalunya i tothom entenia a què es referien", ha detallat, per afegir que la monarquia borbònica va "intentar fer desaparèixer aquesta realitat institucional". Tanmateix, per al líder d'ERC, si Catalunya va aconseguir sobreviure després d'aquells tems va ser gràcies a "persones que situen la cultura catalana a màxim nivell internacional", i ha posat l'exemple de metges, arquitectes i músics de l'època de la Mancomunitat. 

I finalment ha arribat el torn de Carles Puigdemont, que, en la línia de Junqueras, ha presentat el seu llibre com un homenatge a "la diplomàcia civil i cultural" que ha definit com "un petit exèrcit de gent que quan veia un corresponsal es posava el barret de diplomàtic i explicava la realitat del país". El president de la Generalitat també ha explicat la seva tasca de recopilació d'articles i reportatges de la premsa internacional que tractessin la realitat catalana. A partir d'aquí, ha assegurat que la imatge present fins a dia d'avui és la del catalanisme com "l'avanguarda de les transformacions polítiques d'arrel democràtica".