Mas denuncia el «caràcter predemocràtic» de l'Estat en l'acte de memòria a les víctimes de la Guerra Civil

El president de la Generalitat en funcions creu que el país està donant "una lliçó de civisme i implicació" i que el govern espanyol n'hauria de prendre nota

Publicat el 15 d’octubre de 2015 a les 21:16

Artur Mas, en un moment de l'acte en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Foto: Generalitat de Catalunya


El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, ha criticat les reaccions "de caràcter predemocràtic" de l'Estat, que nega una qüestió de "dignitat nacional" com el dret a decidir. Segons Mas, el govern espanyol "ignora, menysprea i falta al respecte" allò que la societat expressa a les urnes. Per això, li ha recomanat que es fixi en l'"exemple" del poble català, que "està donant una lliçó de civisme, implicació, voluntat de tenir un futur col·lectiu i democràcia real de primer nivell". En el dia nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, Mas ha dit que la història de Catalunya està marcada per les injustícies i la pèrdua de llibertats, però també per la cerca de "dignitat".

Després d'haver encapçalat els actes d'homenatge al president Lluís Companys en el 75è aniversari del seu afusellament i de declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en qualitat d'imputat per l'organització del 9-N, Mas ha presidit aquest dijous al vespre al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat l'acte institucional amb motiu del dia nacional de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, instaurat recentment pel Govern coincidint amb l'aniversari de la mort de Companys.

Un acte que ha comptat amb l'assistència de diversos membres del Govern, així com de representants de la majoria de forces parlamentàries, i en què han intervingut Pilar Llopart, una supervivent dels bombardejos durant la Guerra Civil; Rosa Soler, filla de l'alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, que va ser afusellat per les tropes franquistes; Valentín Muxí, fill d'exiliats a Xile i cònsol honorari del país a Barcelona; i el sindicalista Carles Vallejo, torturat per l'exèrcit franquista.