Mas: «El Tribunal de Comptes vol destruir-nos»

Política

L'expresident assegura que els funcionaris de la Generalitat han rebut "instruccions escrites del Ministeri d'Hisenda" perquè canviïn de criteri i reclamin els diners del 9-N

Publicat el 21 d’abril de 2018 a les 06:28

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, a les portes del Suprem Foto: ACN


"El Tribunal de Comptes vol destruir-nos personalment". En aquest termes s'ha expressat l'expresident Artur Mas en una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio després que el govern espanyol hagi utilitzat el 155 perquè la Generalitat se sumi a les demandes contra ell i d'altres exconsellers i alts càrrecs del Govern pel 9-N. 

Mas ha assegurat que els funcionaris de la Generalitat han rebut "instruccions escrites del Ministeri d'Hisenda" perquè canviessin el criteri i reclamin ara els diners de la consulta del 2014. En aquest sentit, ha recordat que tant ell com altres exconsellers ja han hagut de dipositar els seus habitatges com a fiança. Mas també s'ha mostrat "100% convençut" que hi haurà un nou Govern que revertirà la reclamació de la Generalitat.

Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs han hagut de dipositar 5,2 milions d'euros de fiança, que és la quantitat que el tribunal sospita que es va destinar a finançar la consulta del 9 de novembre de 2014. Ara, el govern de Mariano Rajoy ha aprofitat el 155 per moure fils i donar un gir de 180 graus en aquest cas. La conseqüència: la Generalitat també ha demandat Mas i la resta d'ex-alts càrrecs del Govern que van organitzar la consulta.

Fonts del Tribunal de Comptes confirmen que la Generalitat s'ha sumat al litigi i ha demandat Mas pel cas del 9-N. El passat mes de setembre, el Tribunal de Comptes va comunicar a Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau que havien de dipositar una fiança de més de 5,2 milions d'euros.

Són els diners públics que el tribunal calcula que es van destinar a la preparació de la consulta del 9-N de 2014. El cas arrenca per una denúncia de Societat Civil Catalana i l'Associació d'advocats catalans, a la qual es va adherir la Fiscalia. En aquell moment, però, la Generalitat no es va adherir al procediment perquè no consideraven que calgués exigir cap responsabilitat.
Escull Nació com la teva font preferida de Google