Artur Mas ha decidit -per ara- no seguir l'estela de Carles Puigdemont i continua militant al PDECat, segons fonts de la formació consultades per NacióDigital aquest dilluns a la tarda. L'expresident de la Generalitat, que ha parlat amb totes les parts en qüestió mentre duraven les negociacions per l'espai de Junts per Catalunya, es manté en silenci i, segons indicaven també ahir a la tarda des del seu entorn, es pronunciarà sobre la trencadissa "en el moment que consideri oportú" i que, de moment, no hi ha data prevista. Fonts coneixedores de les converses indiquen que en les últimes setmanes ha estat en contacte amb Puigdemont, Jordi Sànchez i també David Bonvehí. Per primera vegada en dècades, els dos expresidents no militen al mateix partit.

L'encarregat de fer públic que Mas continua com a militant del PDECat ha estat Marc Solsona, portaveu de la formació, en entrevistes a diverses ràdios al llarg d'aquest matí. L'expresident, que és qui va escollir Puigdemont com a successor a la Generalitat l'any 2016, no forma part, per tant, de l'estampida de baixes que s'ha produït al llarg de les últimes hores des que el líder de Junts va estripar el carnet. El van seguir els presos -Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn-, gran part dels consellers -Miquel Buch, Damià Calvet, Meritxell Budó i Jordi Puigneró-, la immensa majoria del grup parlamentari, alcaldesses -Anna Erra i Marta Madrenas- i part dels quadres territorials.

Fonts de les dues formacions donen per fet que no hi ha cap possibilitat que hi hagi un acord abans de les eleccions, que continuen sense tenir data. "Com a molt, ens podem entendre després", remarquen des de l'entorn de Bonvehí. El cert és que el PDECat ja es prepara per anar en solitari -Àngels Chacón, consellera d'Empresa i única membre del Govern amb carnet del partit, ja s'ha fet a la idea que serà la candidata- i Puigdemont haurà de triar un número dos efectiu per concórrer a les urnes. Ho farà sense els drets electorals, que pertanyen al partit al qual militava fins ahir.

[noticiadiari]2/207952[/noticiadiari]
Els postconvergents van aprofitar la roda de premsa posterior a l'executiva per presentar el lema Centrem el país, i tenen intenció de continuar parlant amb Jordi Sànchez a Lledoners, però és inviable l'encaix. El detonant ha estat la demanda -presentada el 6 d'agost- contra els "acords societaris" que van permetre a Puigdemont controlar les sigles de JxCat a través d'una assemblea telemàtica, que es dilucidarà en una vista el 25 de setembre. En funció de quina sigui la decisió del jutge, l'expresident pot veure com no pot fer servir la marca del seu nou partit. 

Sigles i pugnes entre dirigents a banda, el xoc a les urnes també tindrà una vessant programàtica: JxCat, en la ponència enviada a la militància -i avançada per NacióDigital-, aposta per una "revolta democràtica" estructurada a l'entorn de la confrontació, mentre que el PDECat fa mesos que intenta fixar un rumb més pragmàtic. No només per l'allunyament progressiu de la via unilateral sinó també en clau ideològica. "Podrem tornar a fer política", sostenen en privat membres de la direcció. Una de les derivades rellevants és si es posen en contacte amb el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) de Marta Pascal, que va del PDECat enfrontada amb Puigdemont.