
"Proposarem com a gran repte de per als propers anys en el camí de la transició catalana que iniciem, basada en el dret a decidir, la definició d'un model propi de finançament per a Catalunya: el Pacte fiscal". Amb aquesta afirmació, el candidat a ser investit 129è president de la Generalitat, Artur Mas, ha centrat l'eix polític del que haurà de ser la seva legislatura en el debat d'investidura que s'ha encetat al Parlament aquest matí.
El gran pacte social que Mas ha vingut explicant al llarg de la campanya i precampanya per assolir que Catalunya pugui decidir sobre els seus recursos ha esdevingut una proposta formal en seu parlamentària. Mas que ha aprofitat els darrers minuts del seu discurs, professional, de 38 planes per aprofundir sobre la necessitat política i nacional d'aquest "pacte de país".
"Aquest gran repte de país no pot afrontar-lo un govern en solitari, ni tant sols un Parlament" ha assegurat per això ha demanat el suport "als agents socials, la societat civil organitzada i la majoria de la ciutadania" per fer costat a la proposta. Una proposta que s'haurà de negociar, ateses les paraules de Mas, amb una dosi molt elevada de “discreció”.
Mas ha defensat el projecte com el primer pas d'una "transició que cal fer de manera democràtica, pacífica, i a base de grans consensos" amb l'objectiu d'evitar "la fractura social i nacional". El candidat de CiU ha insistit que la responsabilitat d'un President i d'un Govern és "no tancar les portes als anhels d'un poble, així com evitar fractures internes i portar-lo a la fustració". La revolta, doncs, a terminis, i el primer el pacte fiscal en la línia del concert.
Mas ha detallat els vuit eixos del seu programa: economia, educació, sanitat, polítiques socials i família, seguretat, territori i sostenibilitat, administració i nació. Conceptes pels que ha dibuixat a grans trets el seu desenvolupament en els propers quatre anys, amb aclucades d'ulls als programes dels altres partits per entendre que de la mateixa manera que "mai em vaig sentir un fracassat amb la victòria, ara no em sento un guanyador amb la victòria". Els sis diputats que li manquen necessiten una intel·ligent porositat del seu programa, amb una clara consigna: "serem un govern de paraules, de fets i de paraula".
Amb uns discurs farcit de referències històriques del "fil roig del catalanisme" Mas ha explicat el software del seu programa: el marc conceptual i normatiu del canvi en les institucions i fins i tot en la mentalitat de la ciutadania. Una petició aquesta darrera amb aires de Kennedy: "No és moment de mirar què fa el nostre veí pel país, sinó que podem fer cadascun de nosaltres per Catalunya". El cap de files de CiU ha desgranat els eixos bàsics del seu programa sense entrar del tot en el fons ni el detall.
A grans trets, Mas ha defensat la "concertació" en els serveis públics com la sanitat o l'educació; ha proposat una reducció de l'administració; la postulat com a primera prioritat la reducció de l'atur; ha promès augmentar fins el 55% del pressupost total de la Generalitat les polítiques socials; refer la conselleria d'Interior i les polítiques de seguretat; tirar endavant infraestructures reclamades i, ha articulat una defensa sense quarter de la llengua i la cultura catalanes- "des del punt de vista cultural, podem i hem d'actuar com un país independent-. Molt software i poc hardware.
En la trinxera més política, Mas ha defensat una idea de govern "fort, de tots, dialogant, transparent i clar, amb els millors que vol ser ajudat i amb un alt sentit institucional". El candidat només ha parlat d'un "Govern de Catalunya, sense cap més element que l'adjectivi o el defineixi", lluny, doncs, dels encara vigents, però en funcions, qualificatius "d'entesa, progrés o tripartit".
Dues coincidències de tots els grups a l'hora de valorar el discurs. Per una banda, que ha estat un discurs "ben construït"-opinió compartida per tots llevat de Solidaritat- i per l'altra, "poc concret" - comú denominador de tots dels portaveus-. Però com ha dit Miquel Iceta, el portaveu del PSC, "el debat comença aquesta tarda". I fins i tot més tard, perquè recordant Eduard Balladur, "al capdavall, les societats jutgen millors els actes que no pas els discursos o les intencions".
Discurs d'investidura d'Artur Mas