Mas, en una intervenció al Parlament aquesta setmana. Foto: Maria Pujol/ND

Després de la xerrameca d'aquests darrers dies sobre la possible intervenció de Catalunya, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha emès una missiva directa i institucional. A través d'una entrevista publicada avui al diari holandès NRC Handelsblad Mas assegura que “la intervenció de Catalunya em sembla impensable, la reacció de la població seria molt forta”. Amb el títol "Catalunya enceta la batalla amb Madrid", el president subratlla que “seria una injustícia, ja que no hi ha cap comunitat que hagi fet tant per reajustar la situació econòmica”.
 
 A l'entrevista, el president Mas assegura que a moltes autonomies no els molesta el fet que Espanya hagi “descentralitzat les despeses, però no els ingressos: moltes comunitats troben més còmode que s'administri des de Madrid, però nosaltres volem recaptar els nostres impostos, tenir una Hisenda pròpia, ser capaços de modificar les lleis al nostre Parlament".
 
De Waal recull que "la lluita d'aquesta pròspera comunitat ja porta segles i és plena de sensibilitats històriques i polítiques".Al llarg de l’entrevista, Artur Mas assenyala que Catalunya es pot considerar “els Països Baixos del Sud d’Europa”, ja que, igual que els holandesos, “sempre hem hagut de lluitar pel nostre país: vosaltres lluitàveu per guanyar terreny a l'aigua, nosaltres contra els nostres veïns poderosos".
 
En aquest sentit, Mas reconeix que com a 28è Estat Membre de la UE, Catalunya seria un dels Estats Membres més rics i li tocaria pagar transferències a Bulgària o Eslovènia. "Ja estem acostumats a haver de pagar",recorda el President. Així mateix justifica: “no som uns egoistes, que volem tenir-ho tot per nosaltres. No volem tancar completament l’aixeta de la solidaritat amb les altres regions, però volem fer aquestes transferències després d’haver recaptat els nostres impostos. Així tot serà més transparent”, afirma. També defensa la necessitat d’establir “un termini que delimiti les transferències en el temps”, amb la voluntat que “no siguin eternes”.