Mas, obligat a defensar Bozal

Crítiques d'ICV-EUiA, ERC i SI a la consellera de Justícia pel seu "bagatge polític", el President respon que "pels seus actes la jutjaran". Tota l'oposició critica la "confusió entre partit, Govern i país" i demanen concreció de fets per afrontar l'ofensiva centralista

Publicat el 19 de gener de 2011 a les 13:32
Mas ha defensat la consellera de Justícia malgrat les crítiques de l'oposició. Foto: QS/ND

Debat tranquil però salpebrat amb alguna que altra crítica agra als primers passos del "Govern dels millors" en el primer ple de la legislatura celebrat aquest matí. Les crítiques han tingut tres vessants - la majoria compartides, en menor o major mesura, per tota l'oposició - i altres limitades a la conjunció, curiosa per altra banda, d'ICV-EUiA, ERC i SI: el nomenament de Bozal com a consellera de Justícia, el bateig de Duran i Lleida com home fort a Madrid i la resposta a l'ofensiva espanyolista.

Defensa de Bozal

Una ha destacat per la vessant ideològica. ICV-EUiA, ERC i SI han carregat els canons amb la pòlvora del recurs que l'actual consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, va interposar quan era advocada de l'Estat contra la celebració de la consulta sobiranista d'Arenys de Munt.

Foc triangular a discreció que Artur Mas ha intentat esquivar sense gaire èxit. Precisament, conscient de les turbulències que ha provocat el seu nomenament fins i tot en les files de CiU, Mas ha obert la rèplica defensant Bozal. "Des d’un punt de vista de la seva experiència com a persona experta en dret i, per tant, com a jurista no hi ha discussió;té currículum de primera" ha apuntat Mas. I en base aquesta premissa ha recordat que Bozal "abans tenia altres responsabilitats, era una alta funcionària de l’estat, i com a tal, havia de  complir ordres".

Però pel President això ha canviat. "La consellera no està al Govern ni com a funcionària, ni com advocada de l'Estat, han de pressuposar que si està al Govern com el nostre és perquè està d'acord amb la línia i el projecte de l'executiu" ha assegurat Mas. "Jutgin-la pels seus actes" ha clamat Mas.

Duran i Lleida, virrei a Madrid

Pel que fa a la crítica general, advocada per tota l'oposició, ha estat la "confusió entre partit,Govern i país" que a criteri de l'oposició genera l'articulació del Govern. La ferida que més han furgat ha estat el nomenament de Josep Antoni Duran i Lleida com a president de la part catalana de les quatre comissions bilaterals amb l'Estat, és a dir, l'home fort de Mas a Madrid. "Montesquieu està de vacances?" s'ha preguntat el cap de files d'ERC,Joan Puigcercós, en base que una cosa és el poder executiu i un altre és el legislatiu de Madrid. 

Per la seva banda, Joaquim Nadal del PSC, ha carregat contra la "concentració de poder" a Presidència. ICV-EUiA i SI també s'han apuntat al carro pel nomenament de Duran Lleida com a virrei de la Generalitat a Madrid, i el PP hi ha passat de puntetes.

Resposta concreta a l'ofensiva centralista

L'altra topada ha estat per la concreció de les mesures per afrontar l'ofensiva centralista de l'Estat. Una ofensiva que el PSC titlla ara de "creació de conflicte extern que no existeix". Fet que Mas ha replicat confessant que molts consellers del seu Govern han parlat i s'han reunit "discretament" amb membres del Govern espanyol. ICV-EUiA, ERC i SI han collat al Govern perquè doni o expliqui com pensa cavar la trinxera contra l'ofensiva.

L'ecosocialista Joan Herrera ha demanat "concreció". Puigcercós ha apostat pel pacte fiscal com a millor resposta als avisos de Madrid, i Joan Laporta, per Solidaritat, li ha recomanat que tiri pel dret i "s'orienti cap a la independència". La novetat dels de Laporta ha estat fer costat al Govern per reclamar "allò que Madrid ens deu". Pel qeu fa al líder de C's, Albert Rivera, ha acusat Mas d'haver buscat la confrontació amb les institucions de l'Estat. Mas ha demanat que "els deixin treballar, primer estabilitzar les finances de la Generalitat i negociar amb Madrid".