Els advocats defensors de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau han tornat a presentar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) tres sol·licituds per arxivar el cas del procés participatiu del 9-N. Un cop donada per conclosa la instrucció de la causa la setmana passada, les defenses creuen que ha quedat demostrat que cap dels tres ha comès cap delicte de desobediència ni prevaricació. Així, en els escrits asseguren que en cap moment el Govern va incomplir la prohibició del Tribunal Constitucional (TC) del 4 de novembre, ja que no va organitzar cap consulta vinculant amb cens de votants i no va arribar cap requeriment formal i exprés als encausats.

En els seus escrits els advocats recorden que l'Estatut permet al Govern organitzar processos participatius i una part de la Llei de Consultes que no va ser suspesa pel TC. Així, consideren que la seva actuació va ser totalment "política". També recorden que els fiscals catalans van decidir unànimement que no hi havia delicte.

Reiterant els mateixos arguments que en els seus escrits inicials d'oposició a la querella de la fiscalia i de "Manos Limpias", i en la petició d'arxivament del passat mes de març, els advocats consideren que la instrucció del cas no ha aportat cap novetat i que tot el que es denunciava inicialment segueix desacreditat per les proves que, a més, són documentals i públiques, recorden. Per tot això, demanen a la Sala Civil i Penal del TSJC l'arxivament de la causa.

El jutge sí va veure indicis de delicte

En la seva interlocutòria de finalització de la instrucció, el magistrat del TSJC Juan Manuel Abril, ara ja en excedència, concloïa que els tres investigats van continuar endavant amb els preparatius del procés participatiu del 9-N després de la suspensió del TC del 4 de novembre. "De la instrucció ha resultat que l'organització, la preparació i el desenvolupament de la consulta no es va portar a terme només a través de voluntaris, sinó que van jugar un paper rellevant contractistes privats, que van prestar serveis abonats amb recursos financers públics", considera el magistrat.

A més, recorda que l'expresident de la Generalitat va rebre una comunicació per part de president del Constitucional en la que se li indicava la suspensió de la convocatòria del 9-N i que Rigau i Ortega en van rebre una altra, de la Delegació del govern espanyol a Catalunya, en la qual s'indicava que adoptar acords com la posada a disposició dels centres educatius podia contravenir la resolució adoptada pel TC.

En definitiva, el jutge creu que els tres investigats es van negar "obertament" i de manera "intencional i conscient" a donar compliment al mandat del TC, "a diferència del que sostenen les defenses".