Comparant-ho amb els cara a cara que Artur Mas mantenia amb l'exportaveu d'ICV al Parlament, Joan Herrera, la confrontació que ha mantingut aquest dimarts al Parlament amb Lluís Rabell ha tingut un to més amable. De fet, el conjunt de la sessió, fins al moment, ha estat intensa en els arguments i ha estat caracteritzada per la fluïdesa, i no per una allau d'exabruptes. Ara bé, com que els arguments sí que han tingut càrrega, la resposta del candidat de Junts pel Sí a les crítiques de Catalunya Sí que es Pot, ha mantingut la tensió dialèctica.

Artur Mas ha respost a les crítiques de Rabell a les polítiques d'austeritat i de retallades del Govern de la Generalitat destacant el suport electoral obtingut per la candidatura que integren ICV, EUiA i Podem. El seu "discurs", tal com ha subratllat Mas, "no ha obtingut una gran acceptació entre la gent". Actualment, el grup de Rabell compta amb onze diputats, dos menys dels que tenia Iniciativa. El motiu d'aquesta baixada, segons el candidat de Junts pel Sí, és que "molta gent no es creu que això sigui responsabilitat del Govern de Catalunya". "I vostès ho saben", ha reblat Mas.

L'exemple de França i Grècia

La resposta de Mas a Rabell ha tingut perfil internacional, ja que ha citat els exemples de França i de Grècia per assenyalar que fins i tot els partits socialistes i encara més esquerranosos, com el de Syriza, han hagut d'acabar cedint. "Si les aplica Syriza i Tsipras, és disculpable, però quan les aplica el govern de Catalunya, aleshores som culpables", ha indicat en referència a les retallades.

Artur Mas ha seguit responent a les crítiques de Catalunya Sí que es Pot agafant-se, entre d'altres, a dos elements: la privatització d'Aigües Ter-Llobregat i els convenis amb escoles religioses. En el camp educatiu, el president en funcions li ha preguntat a Rabell perquè durant els set anys de govern tripartit no es van suspendre els convenis sinó que es van renovar. En el cas de l'ATLL, Mas ha justificat la decisió perquè, segons ha assegurat, es va prendre per tal de tenir recursos i dedicar-los a polítiques socials.

Pendents del 20-D

L'últim tram de la resposta de Mas a Rabell ha fet referència al procés constituent i al dret de decidir. Mas, en aquest punt, és en el que ha empatitzat més amb Rabell i el seu grup. Especialment, quan ha destacat que el suport que rep aquesta opció és considerablement més gran que el de la independència sense matisos. Ara bé, en aquest punt, ha llançat una pregunta amb intenció: "Quant temps podem estar proclamant el dret de decidir sense exercir-lo?".

Artur Mas ha reptat Catalunya Sí que es Pot a tornar a parlar de l'exercici del dret després de les eleccions espanyoles del 20 de desembre. "Veurem quina correlació de forces hi ha", ha assenyalat el candidat de Junts pel Sí. I és que, tal com ja va passar amb la declaració independentista, especialment per la situació del grup de Lluís Rabell però també per altres factors, l'ombra dels comicis estatals condiciona bona part dels missatges.