Aquí va ser proclamat candidat per tercera vegada el 17 de gener i aquí tanca un cicle llarguíssim d'actes, trobades amb tots els sectors i trucada a moltes portes. En el simbòlic Món Sant Benet, l'Artur Mas més íntim ha posat aquest matí el punt final més solemne a la campanya, a l'espera de tancar-la oficialment aquesta nit al Palau Sant Jordi, un acte per al qual els convergents han preparat més de tres-cents autocars.

En un faristol aixecat en plena muntanya, amb el monestir de fons i flanquejat per les nou senyeres enigmàtiques i Josep Antoni Duran i Lleida, Mas ha llegit una declaració institucional sense acceptar preguntes, en un to més de president que de candidat. S'ha reivindicat hereu de la Catalunya ordenada de Prat de la Riba, de la políticament lliure del president Macià i de la moderna i digna de Pujol, i ha admès que, després de set anys de travessia, "com el vell navegant" que està "a punt de fondejar a l'illa", "certament tenim set". Una set que, ha afegit, "no és de venjança, sinó que està impregnada d'esperit positiu". I, novament " obamejant" , "hem demostrat que si Catalunya suma, pot".

El primer fitxatge de CiU

Encomanat a Sant Benet, dins les files nacionalistes es dóna la feina per feta. "Si aquest cop no me'n surto, serà culpa meva", ha dit en alguna ocasió un Mas que ja es veu a la plaça de Sant Jaume, però a qui pesa com una llosa el precedent del 2006. I és que aquesta vegada serà president o no serà. I tant pesa que, en topar amb el grup d'alumnes de 10 anys del col·legi Joan Bardina de Sant Boi de Llobregat, la lliçó ha estat inevitable: "Sabeu què vol dir no diguis blat fins que no sigui al sac, ben lligat i sense forat?". Premi per al primer de la classe: "D'aquí a uns anys vine'm a veure i et fitxaré!". Però el nen prefereix fitxar pel Barça.