El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat aquest dimecres a la diputació permanent del Parlament que les eleccions anticipades del 27 de setembre "no són fruit de cap improvisació", sinó que ja les va anunciar "al debat de política general del setembre del 2013". Després de repassar la voluntat pactista del catalanisme del 1978 ençà, i sobretot del 2010 ençà, ha assegurat: "Si l'Estat hagués entès quin era el clam de la voluntat catalana, què volien dir les mobilitzacions, si haguessin entès alguna cosa de tot això, o ho haguessin entès com un fet polític, hauríem trobat una manera d'encarrilar les coses. Res de tot això no ha estat possible." I, un cop havent arribat al cul de sac actual, "teníem dues alternatives: o ens arronsàvem i abaixàvem el cap, o actuàvem en conseqüència. I vaig triar tirar endavant, i per això tenim les eleccions del 27-S." Quan al registre a la Fundació CatDem de divendres, s'ha exclamat: "Massa casualitats per ser casualitat."

"Tots vostès coneixien quines eren les meves intencions", ha recalcat Mas sobre els comicis, que Junts pel Sí i la CUP entenen com a plebiscitaris. "És un instrument democràtic i legal", ha subratllat, assegurant que "no són unes eleccions més".

"Ho hem intentat tot", ha emfasitzat, destacant l'aposta "molt lleial" del catalanisme per arribar a consensos el 78. Després de repassar la història del nou Estatut, promogut pel president Pasqual Maragall, ha explicat també com es va arribar al 9-N, destacant que no va acabar sent ni una consulta, sinó "un procés participatiu". "I subratllo 'procés participatiu', perquè l'Estat no va acceptar ni això! Ni tan sols es volia saber quina era l'opinió majoritària del poble de Catalunya! Es volia silenciar la voluntat del poble de Catalunya des del punt de vista del desig del futur polític del país", ha exposat.

I, com a respost a aquest 9-N, l'executiu de Mariano Rajoy va promoure una querella contra Mas, que "pot portar penes d'inhabilitació i de presó". Una querella "que es va fer amb l'opinió contrària de tota la fiscalia catalana, que no és una dada menor. Tots els fiscals de Catalunya es van negar, ells mateixos, a presentar aquella querella. Però els poders de l'Estat central van tirar endavant com un bulldozer, sense miraments, i estan mirant que hi hagi aquella inhabilitació de càrrecs públics".

"Som aquí per tot això. Si tot això no hagués passat, ara no tindríem les eleccions del 27-S. Si l'Estat hagués deixat algun punt de marge, estaríem en un punt diferent", ha conclòs.

"Es comptaran sís i nos"

De cara al 27-S, i repetint el missatge que ja va transmetre divendres a l'acte d'inici de la precampanya de Junts pel Sí, ha avisat que en aquests comicis "es comptaran sís i nos", recalcant el caràcter plebiscitari dels comicis. "A alguns de vostès entenc que no els agradi, però això no vol dir que no formi part de la realitat", ha assenyalat. "És una mica injust, però és així. I val la pena que se sàpiga", ha sentenciat.

"Es critica que gent diferent s'hagi agrupat en una candidatura. Els demano respecte. Perquè si resulta que la unitat és un valor, si la suma és un valor, si entendre's entre gent diferent és un fet positiu, per què no ho és de cara a aquestes eleccions? Hauria de ser un missatge potent de cara a que molta gent s'agrupi amb un objectiu comú, en un fet sense precedents", ha exposat, en referència a Junts pel Sí.

"Actuació promoguda per poders que jeràrquicament depenen del govern central"

Quant a l'escorcoll a la CatDem, Mas ha emfasitzat que l'actuació de la Guàrdia Civil espanyola va tenir lloc "amb les eleccions convocades i la legislatura dissolta, a un mes de la data de les eleccions, i davant d'unes eleccions d'una enorme càrrega política i simbòlica, i el mateix dia que una coalició electoral promou un gran acte de participació ciutadana a Arc de Triomf". "Massa casualitats per ser casualitat", ha sentenciat. 

"Aquesta actuació està promoguda per la fiscalia i la Guardia Civil, que són poders que jeràrquicament depenen del govern central, i que alguns dels ministeris del qual depenen, com el d'Interior, no és pas un ministeri que destaqui per tenir una actuació exemplar ni de bones pràctiques. I n'he tingut proves molt directes, d'aquest tipus d'actuacions", hi ha afegit, en un intent de contextualitzar el conjunt de l'operació per mirar de desacreditar-la.

Una sessió llarga

Les compareixences del president de la Generalitat estan regulades al reglament, que estableix que primer intervé el president, sense limitació de temps, i a continuació intervenen els grups per un temps de 20 minuts. El president respon, individualment o conjuntament, sense límit de temps i els grups poden replicar per un temps de cinc minuts. Cada vegada que el president de la Generalitat faci una contrarèplica a un grup, aquest té el dret d'intervenir novament per un temps idèntic.

La diputació permanent, que presideix Núria de Gispert, es compon de vint-i-tres diputats, i vetlla pels poders de la cambra en l'actual període entre legislatures ja que hores d'ara el Parlament està dissol.