Artur Mas havia de ser el 127è president de la Generalitat i, set anys després, serà el 129è. Ha hagut de guanyar tres vegades per a què se li reconegui el dret a presidir la Generalitat de Catalunya i això, sens dubte, imprimeix caràcter. Una característica essencial per a un lideratge de país que haurà d'afrontar un nou cicle històric que serà difícil en tots els àmbits. CiU ha aconseguit una confiança extraordinària entre la ciutadania i farà bé Artur Mas -com ell mateix deia des del balcó de l'hotel Majestic- en tenir en compte que una bona part del suport l'ha obtingut entre un electorat nou i nacionalment exigent.

Des de l'altre cantó, els socialistes catalans hauran de renovar estratègia i lideratge. Les dimensions de la derrota han deixat al descobert les febleses d'un partit que ha anat ocupant parcel·les de poder creixents a base de pactes i sense renovar la seva base electoral. La Generalitat pot ser la primera peça d'una deconstrucció de l'immens poder institucional que havia acumulat el PSC.

Però qui més ha de reflexionar és ERC. Les primeres declaracions dels seus dirigents feien entreveure que l'actual direcció no té la intenció de deixar pas a una renovació que hauria de passar per una revisió profunda de la seva estratègia política. El segon tripartit i la presidència de José Montilla han estat letals per als republicans, que queden relegats a cinquena força parlamentària.

I l'independentisme, a partir d'ara, té un nou referent parlamentari en la Solidaritat de Joan Laporta, que irromp amb quatre diputats al parc de la Ciutadella. Caldrà veure com utilitzen aquesta plataforma i de quina manera eixamplen el seu espai polític en els pròxims anys. Sobretot perquè, des del front espanyolista, Ciutadans i, especialment, el PP han quedat clarament reforçats.