El primer discurs que ha escoltat el Parlament l’ha pronunciat un membre de la CUP, l’escriptor Julià de Jòdar, de 72 anys. Al seu costat, Joan Giner, de Catalunya Sí que es Pot, lluïa una samarreta amb la imatge del doctor Spock ("Catalunya sí que Spock"). A l’altre costat, el jove diputat d’ERC Gómez del Moral, l’únic del seu grup que ha aixecat el puny al cantar "Els Segadors".
En la tribuna de convidats, hi eren (quasi) tots els presidents: els del Parlament, Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert, i de la Generalitat, José Montilla. No hi eren Pasqual Maragall ni Jordi Pujol. Aquesta absència darrera, la de Pujol, la primera des que va deixar la política activa, és una notícia en si mateixa. Diu molt del que està passant al país.
Aplaudiments per bancades
La cerimònia de constitució del Parlament ha permès visualitzar tot un seguit de gestos que, junts, conformen el mosaic de diversitat que les urnes van dibuixar el 27-S. El discurs de Julià de Jòdar –conclòs amb el crit de “Visca la terra!”- ha estat aplaudit per l’esquerra de l’hemicicle, però no per la dreta de la Cambra (PSC, C’s i PP), tret dels diputats de Catalunya Sí que es Pot.
L’elecció de la nova presidenta, Carme Forcadell, ha estat saludada per l’aplaudiment dels qui l’han votada, més tots els diputats de Catalunya Sí que es Pot i els del PSC. Miquel Iceta ha aplaudit a Forcadell de forma molt explícita, com perquè es veiés. Els diputats del PP han restat asseguts. En el moment de proclamar l’elecció dels dos vicepresidents, Lluís Corominas (Junts pel Sí) i José María Espejo (C’s), els de la CUP han restat asseguts. Ells han votat nul en aquesta votació. Quan ha acabat l’acte i s’ha cantat "Els Segadors", els del PP i C’s s’han aixecat però no han cantat. Inés Arrimadas, mentre es cantava l’himne nacional, semblava buscar amb la mirada un motiu d’interès molt lluny del crit de la sega. Els socialistes sí que s’han afegit a l'himne.
Tots els actors polítics han mostrat gestos per definir una posició pròpia. Aquest matí, Carme Forcadell ha arribat a la Ciutadella en transport públic, venint amb Ferrocarrils (de la Generalitat, és clar) des de Sabadell. Tot una manera de definir un estil propi.
Cap al Parlament. Avui constituïm el nou #Parlament amb un mandat clar: construir un país nou. pic.twitter.com/WZKCFiQOv4
— Carme Forcadell (@ForcadellCarme) October 26, 2015
Fora de l’hemicicle, també es podien llegir els gestos. Molta expectació mediàtica, passadissos atapeïts de periodistes, un equip de La Sexta Noche fent una entrevista-reportatge al líder de Ciutadans, Albert Rivera, mentre s’elegia la mesa, una sala de convidats on el sobiranisme era majoritari: aplaudiments a l’elecció de Forcadell i rialles quan el dirigent del PP, García Albiol, emetia el seu vot amb cara agra.
Traspàs de poders tradicional
Carme Forcadell ha fet un discurs molt sobri. “Que nerviosa que està!”, es deia per la sala de premsa. No ha dit ni un sol cop la paraula “independència”, però en canvi ha acabat donant un visca a la República catalana. En acabar, mentre els principals portaveus feien el seu “canutasso” i diversos grupets de periodistes i polítics s’aplegaven per fer valoracions, Núria de Gispert i Carme Forcadell, presidentes sortint i entrant de la cambra, feien el seu traspàs de poders.
Un acte que ja té la seva tradició en el Parlament de Catalunya, i que s’escenifica en el lliurament al nou president, en aquest cas presidenta, de la carta que el darrer president del Parlament a l’exili, Farreras i Duran, va enviar a Heribert Barrera, elegit president del legislatiu restaurat el 1980. D’aquesta manera, avui, Forcadell, que acabava de parlar de República catalana, ha rebut el testimoni del darrer president del Parlament republicà. Com si la història vingués en ajuda dels dies irrepetibles que s’acosten.
