El PP viu la pitjor crisi interna de la seva història des que dijous passat la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, acusés la direcció estatal d'espionatge pels suposats contractes irregulars de la Comunitat de Madrid que haurien beneficiat el seu germà. Aquest dilluns, un Pablo Casado molt qüestionat ha reunit el comitè de direcció, nucli dur de l'executiva, per estudiar la situació i mirar de tancar la crisi. Ho ha fet veient com augmentava la pressió perquè deixi el càrrec, ja sigui immediatament o en diferit a través d'un congrés extraordinari que permeti a la militància escollir-ne el relleu.

Aquesta pressió sobre Génova prové, entre d'altres sectors -també la dreta mediàtica- dels barons territorials. Des d'Ourense, el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, reclamava de nou a Casado que adoptés "mesures complexes i urgents" davant de la situació de "col·lapse" que viu el PP. És un altre senyal que des dels grans poders territorials de la formació no es considera que la crisi estigui tancada.   

Ayuso, per la seva blanda, no afluixa. Aquest mateix dilluns, ha tornat a posar llenya al foc. La presidenta madrilenya ha explicat que enviarà tota la documentació sobre el contracte objecte de controvèrsia a la fiscalia, que la situació al partit és "insostenible" i que cal un "gir absolut" perquè el que ha passat no pot sortir "gratis". De moment, però, no té cap intenció de postular-se per arribar a dirigir les sigles.

Després que Ayuso acusés la direcció de Casado -i, particularment, especialment, el secretari general, Teodoro García Egea- de ser "cruels i injustos" amb ella, el partit va reaccionar obrint-li un expedient, que Casado va decidir tancar dissabte després d'una trobada amb la presidenta madrilenya i d'una creixent pressió dels barons sobre Génova perquè posés fi a la trencadissa interna.

Les darreres hores, la fractura no ha donat signes de distensió, ans al contrari. Diumenge, es va viure una manifestació de prop de 3.000 persones davant la seu de Génova amb crits de "Casado dimissió!" i "Ayuso presidenta". L'editorial del diari ABC, fins ara no del tot posicionat en aquesta crisi, reclamant la renúncia de Casado "en hores" ha afegit pressió sobre Génova.

En l'origen de la trencadissa hi ha el contracte de la Comunitat de Madrid a l'empresa Priviet Sportive d'1,5 milions d'euros per comprar 250.000 mascaretes, del qual se n'hauria beneficiat Tomás Díaz Ayuso, en plena pandèmia. La presidenta madrilenya, que ha admès el pagament d'una comissió al seu germà, ha acusat el seu partit de contactar amb diverses agències de detectius per espiar la seva família i obtenir dades del contracte, cosa que Génova nega malgrat les informacions publicades.

Més enllà de l'episodi dels contractes, batega una forta divisió pel control del PP i els pactes amb Vox. Ayuso reclama des de fa mesos que es convoqui el congrés del partit de Madrid mentre que Génova s'hi resisteix perquè no vol que la maquinària de la formació a la Comunitat quedi en mans d'Ayuso. Alhora, la líder madrilenya reclama obrir-se a pactar amb l'extrema dreta, mentre que Casado s'hi resisteix, si més no abans de les properes eleccions espanyoles. Però les eleccions a Castella i Lleó, on el PP ha guanyat però necessita un acord amb Vox per a la investidura, ha reduït encara més el marge de maniobra de Casado.

La pressió sobre Génova, i especialment sobre García Egea, considerat el principal executor de les actuacions contra Ayuso, ja és molt forta i, el que és pitjor per Casado, no prové només d'un sector. També la majoria dels barons, amb el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, al davant, han exigit a Casado que prengui decisions i aparti el seu número dos. 

El comitè de direcció que s'ha reunit avui està format pel pinyol més fidel a Casado: García Egea; el portaveu i alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida (que no hi ha assistit); els vicesecretaris Ana Beltrán, Pablo Montesinos, Ana Pastor, Antonio González Terol, Jaime de Olano i Elvira Rodríguez; i els portaveus al Congrés, Senat i Parlament Europeu, Cuca Gamarra, Javier Maroto i Dolors Montserrat, així com els presidents del Comitè Electoral i del Comitè de Drets i Garanties.