Amb el títol de 'Passar Comptes' l'arquitecte i urbanista Oriol Bohigas (Foto: Lafotografica) ha editat el tercer volum de les seves memòries, un llibre que li permet, als seus 86 anys, passar revista al passat més recent i donar la seva opinió sobre situacions viscudes els últims anys, des del 2007 al 2001, uns temps "d'una transcendència enorme" pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya, des de la sentència contra l'Estatut i la manifestació del 10-J fins a la consulta independentista de Barcelona el 10-A, passant per la situació actual de la premsa en català.
Cansat de la política i, sobretot desencantat de la política del PSC, Bohigas considera que és el moment d'apostar fort per la independència i, sobretot, per la renovació de la classe política.
-Perquè titula el llibre 'Passar comptes'?
Cansat de la política i, sobretot desencantat de la política del PSC, Bohigas considera que és el moment d'apostar fort per la independència i, sobretot, per la renovació de la classe política.
-Perquè titula el llibre 'Passar comptes'?
Sembla que hagi de ser un llibre reivindicatiu, però no és això, sinó que la voluntat és fer referència a coses que en els altres dos volums de memòries no havia tocat, no m'havia recordat o no havia fet la interpretació adequada. Per tant la intenció era passar comptes a les mateixes memòries. I també amb aquest dietari vaig veure que estaven passant coses importants a Catalunya, la crisi general, la relació entre Catalunya i Espanya, la traïció del socialisme català, l'aventura de l'Estatut, el dèficit fiscal..., son anys d'una transcendència tremenda pel futur de Catalunya. Estem en un moment que pot provocar una canvi radical o un desastre.
-Ha dit traïció del socialisme català?
És veritat que jo tinc una tradició d'estar pròxim al partit socialista, no he tingut carnet ni el tindré mai, però sí he treballat amb ells, com a delegat d'urbanisme i com a regidor de cultura i vaig treballar-hi molt còmodament, però com a ciutadà sí que estic descontent aquest últims anys. Les esquerres tant a Catalunya com a Espanya han tingut una actuació molt equivocada en decisions econòmiques transcendentals. Hi havia un moment que semblava que el PSC podia ser el partit catalanista d'esquerres i al llarg del temps s'ha demostrat que no ho és perquè mentalment no ho pot ser.
-En què és va equivocar el PSC?
En no tenir en compte que és un partit autònom del PSOE, que no hi ha format mai part. I aquesta manca d'independència amb el PSOE ha estat un gran defecte. I l'altre és que la gent no corrupta del PSC va abandonar el partit, i els seus llocs els van ocupar gent molt partidista.
-Es refereix a algú en concret?
No, a tots. Es greu que cada dia surtin coses com Bankia o la situació dels bancs catalans i la posició del PSC davant les peticions de sobirania des de Catalunya.
-Vostè és independentista?
Sóc independentista si puc aclarir el que vull dir.
-I tant!
Primer sóc independentista de tot, la gent ha de ser independent i els matrimonis s'han de poder divorciar. És molt millor un matrimoni què es divorcia que un què es baralla. Però quin grau d'independència volem? No podem voler la independència total, perquè quan Catalunya parla d'independència parla de ser integrat a Europa i amb relacions molt afectuoses i molt marcades amb Espanya. Què farem el dia després de la independència? Anar a Madrid a pactar moltes coses. Hi estem lligats de de fa molts anys i continuarem lligats. Millor que parlem d'interdependència, és a dir, tenir la llibertat de tenir relacions amb tots els altres.
-La sentència de l'Estatut va fer vessar el got?
Va ser molt important, perquè es va traduir com un fracàs de l'ala que a mi m'agrada més del socialisme. L'Estatut va ser promogut pel maragallisme i es va fer amb tanta eufòria i amb unitat i després va resultar que la sentencia d'un Tribunal Constitucional, per la pressió de polítics de mala raça se'n va tot a fer punyetes i queda un Estatut sense cap millora respecta al que teníem. Crec que és evident que les coses que va proposar el maragallisme han fracassat totes, però de fet és un fracàs perquè els socialistes unionistes, els centralistes, van jugar malament desallotjant la gent del PSC i són els més culpables de la relació entre Catalunya i Espanya.
-Vol dir que Montilla no hauria d'haver estat president de la Generalitat?
Jo crec que no, jo amb ell tinc bona simpatia personal i em sembla una persona excel·lent, però per a mi l'error fonamental es que aquesta generositat de tenir com a president un immigrat tant clar i tant recent com en Montilla, que és molt significatiu de la sensibilitat del país, crec que no és operativament bo des del punt de vista polític.
-Aconseguirem la independència a curt termini?
Jo crec que sí, depèn del que entenguem com a curt termini.
-Dos, tres anys.
Depèn de Catalunya. Estem acostumats a dir que els culpables de la nostra situació són uns altres i que nosaltres sempre perdem les batalles des del 1714 i fem himnes i cançons en commemoració de les derrotes perquè no tenim cap victòria a celebrar, però trobo que això és el que hauríem d'evitar, el victimisme i pensar que no hi ha solució.
-Creu que si fóssim independents lligaríem els gossos amb llonganisses?
No, no m'ho crec, però té una base verídica. És evident que amb la independència tindríem menys entrebancs dels que tenim ara, però per anar bé caldria la independència i l'eliminació de tots els polítics que tenim ara. Els partits polítics catalans actuals no em mereixen cap confiança per portar endavant una Catalunya independent. Han de néixer partits nous per fer-ho.
-Parla de partits nous. Solidaritat pot jugar aquest paper o tampoc?
No, formen part del mateix sistema.
-Referent a un altre partit de creació recent, Ciutadans, que en pensa del fet que va néixer al Taxidermista, un local de la seva dona, Beth Galí?
Hi ha una anècdota. Allà mateix vam fer reunions en el moment que volíem fundar una revista que es deia 'Ciudatella' i que no es va arribar a fer. Vaig pensar que confiar en un local que es diu 'Taxidermista' era un anunci de mort prematura i crec que això també es pot aplicar a Ciutadans.
-Vostè està desencantat de la política, oi?
Sí, però desencantat de tal i com funciona en aquest país, però no de la política en si, perquè les solucions als problemes sempre seran solucions polítiques .
-En un dels apunts del llibre parla del bon moment de la premsa en català. Quin creu que és el futur?
En el futur no m'hi ficaré, però sí que dic que és un moment brillant de la premsa en català. És insòlit, mai havia hagut tanta lectura de diari en català com ara, ni en la República, ni una potencia literària com la que té Catalunya en aquest moment.
-És usuari d'Internet? Llegeix els diaris digitals?
No, i em sap greu. He arribat una mica massa tard. Tinc ordinador i trobo que es indispensable, un instrument bàsic dels que quedem separats els que no l'utilitzem. Però també tinc un discurs critic, Internet i les xarxes socials també te els seus perills.
-Com ha afectat la crisi econòmica a l'arquitectura?
L'ha matada. A Catalunya i a Espanya la construcció ha desaparegut. Les coses que passen pel col·legi d'arquitectes són la dècima o la centèsima part del que passava abans. Ningú fa res, ni els bons arquitectes ni els mals arquitectes.
-Com a arquitecte creu que es va estirar més el braç que la màniga construint pavellons, poliesportius, terminals, etcètera?
Sembla que sí. Tots estàvem sorpresos per l'abundància d'inversions socials. Perquè quan els crèdits son fàcils i barats els polítics el que fan és inaugurar coses. I en certa manera tenen raó. El polític té obligació d'endeutar-se, perquè altrament mai hi ha fons per a obres importants. A més, l'endeutament és fonamental per a que una obra que ha de durar tres o quatre generacions la paguin successivament aquestes tres o quatre generacions i no només en la que recau la realització de l'obra.
-Barcelona és un parc temàtic pels turistes?
No, és una ciutat turística i no se perquè tothom suposa que ser una ciutat turística és una cosa negativa. Primer és un bon negoci, i segon si atreu la gent a visitar-la és lògic que pensin que s'hi viu millor que en altres ciutats. Tenir una cosa que es admiració de multituds m'agrada més que tenir una cosa que no agradi ningú.
-Tanca el llibre amb un doble apunt, el primer sobre el fracàs de l'esquerra. Ho creu així? L'esquerra ha fracassat? A França acaba de guanyar.
Crec que no pot fracassar, no hi ha futur si no hi ha política d'esquerres. Tot el que han assolit les classes obreres en els últims dos segles es realment extraordinari. El benestar social prové d'una mentalitat social d'esquerres, però el que passa és que hi ha moments que l'esquerra no dóna el to que ha de donar per lluitar contra el conservadurisme explotador.
-El segon apunt parla de l'envelliment i la proximitat de la mort...
Sí, vaig sortir d'una malaltia llarga el dia que em va caure aquest text de Leonard Woolf. Trobo que es correspon molt a la manera de pensar de la gent molt gran.
-S'hi sent reflectit?
Sí, sobretot en el sentit que dóna sobre la mort, no s'amoïnin que això és així i no canviarà de cap manera.
