El manifest el signen els exvicepresidents Agustí Alcoberro -de l'etapa de Jordi Sànchez- i Josep Cruanyes -de l'etapa d'Elisenda Palzuie-, activistes històrics com Carles Castellanos o Blanca Serra, o l'escriptor Julià de Jòdar, que durant uns mesos va sonar per ocupar càrrecs de responsabilitat a l'ANC. Tots ells alerten que focalitzar els esforços de l'ANC en la via institucional, oblidant l'àmbit civil, "pot fer més mal que bé tant a l'entitat com al moviment per la independència". Els crítics sostenen que la "llista cívica no pot esdevenir en cap cas un quart partit dins d'un sistema subordinat a l'enemic i tancat en el cercle viciós dels professionals de la política".
[noticia]252965[/noticia]
L'actual direcció ha situat el quart espai com a proposta estrella i Feliu l'ha posat sobre la taula en diverses ocasions per tal de "superar" els actuals partits, que segons l'entitat no són realment independentistes i han frenat el procés. Els crítics no escatimen crítiques cap a l'independentisme institucional, i precisament per això sostenen que centrar els esforços en aquest àmbit no és estratègicament encertat i que cal que l'independentisme civil recuperi el protagonisme amb "objectius propis" per obrir un "nou procés de lluita que superi els límits de la fase anterior". "Calen anàlisis justes per no tancar-nos en formulacions massa generals i en actuacions massa parcials", assenyalen.
Els crítics reclamen a l'entitat una relació "oberta" amb "la realitat viva del moviment", és a dir, admetre'n la complexitat, evitar-ne polaritzacions i refer la unitat entre acció i reflexió. "No es pot defugir el debat intern i cal difondre'l amb la màxima honradesa i prudència, és així com l'ANC podrà mantenir el rol d'organització civil que li escau i garantirà la relació fluida entre el carrer i l'organització", diu el manifest. En aquest sentit, reclamen respectar l'autonomia de les bases del moviment independentista i fomentar-ne l'organització des de l'ANC.
La representació institucional té límits
El manifest assenyala punts positius que pot tenir una "llista cívica", com ara la sacsejada al sistema de partits, la possibilitat d'oferir una opció a aquells independentistes que creuen que l'1-O va ser una data fundacional, fer nous plantejaments a cavall entre l'àmbit civil i l'institucional i forjar nous lideratges. Ara bé, els crítics alerten que la representació institucional té límits, perquè l'ANC no tindria control sobre aquesta llista però sí que n'assumiria el desgast, afavoriria el "miratge de l'autonomia" per als nous càrrecs institucionals, que tendirien a allunyar-se del carrer i podrien quedar "engolits" per la maquinària institucional.Per això, els signants sostenen que la proposta d'impulsar una "llista cívica" per competir a les eleccions implica desplegar moltes energies i recursos "cap a un possibilisme enormement volàtil" que crearà divisions lesives per al moviment independentista i per la mateixa ANC. "Cal evitar caure de ple en les pràctiques que tant critiquem i que tant de mal ens han fet i ens estan fent", assenyala el manifest. Impulsar aquest quart espai tal com ho vol fer la direcció actual de l'ANC, conclouen, suposaria "la fi dels propòsits fundacionals de l'entitat, la negació de la pràctica democràtica i la desorientació d'un moviment que necessita més claredat que mai".
Manifest Exvicepresidents i Exsecretaris ANC by edicio naciodigital on Scribd
