Amb l'alè del Tribunal Suprem al clatell, els partits independentistes acceleren els contactes per explorar si a aquestes alçades és possible un acord per gestionar la probable inhabilitació del president Quim Torra. El calendari tenalla el marge de maniobra: la vista és dijous però just un dia abans, el dimecres, arrenca el debat de política general, on s'espera que el Govern marqui quin serà el seu rumb. La gran incògnita és si n'hi haurà un de sol o si el xoc sobre com posar fi a la legislatura entre els dos socis que conviuen al Palau de la Generalitat s'exhibirà ja sense pal·liatius, també en un context de ruptura entre Junts per Catalunya i el PDECat.

S'esgota el temps perquè Torra convoqui les eleccions abans que el tribunal li manllevi aquesta potestat i les allunyi fins l'any que ve. La petició que fan tan els republicans com la CUP és que sigui ell i no el Suprem qui piloti quan aniran a votar els catalans i que es consensuï com es respon al que consideren un nou acte de repressió per part de l'Estat. La pressió ha anat in crescendo en les últimes setmanes davant del temor que la inhabilitació acabi convertint-se en una eina electoral que accentuï la disputa entre els independentistes.

"La resposta a la inhabilitació ha de ser compartida i de país. Cal que vagi de la mà de la democràcia", ha insistit aquest dilluns la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que encara veu "viable" una entesa que sigui explicitada durant el debat de política general. El missatge dels republicans segueixen la línia fixada per Oriol Junqueras en l'entrevista a NacióDigital, on va advertir que seria una "irresponsabilitat" arribar a una eventual inhabilitació sense haver pactat una estratègia. 

Amb tot, els republicans no han especificat quina creuen que hauria de ser aquesta resposta tot argumentant que això podria anar en detriment de trobar un mínim comú denominador, però no amaguen que volen que el president convoqui abans de finals d'any les eleccions. "No podem anar a una llarga provisionalitat", sostenen fonts de la direcció. Aquesta visió no és compartida per Carles Puigdemont, que ha demanat que el Govern "no caigui" després de la inhabilitació, com ha apuntat en una entrevista aquest dilluns al vespre al programa Més 324. Segons l'expresident, l'executiu no pot quedar "decapitat" en plena pandèmia perquè és així, ha ressaltat, el que desitja l'Estat. 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=lYcBiQAfy8I[/youtube]
La CUP vol fer valer que en aquests moments és l'únic partit que ha posat sobre la taula una proposta concreta per fixar una treva i que es basa en fixar la data de les eleccions i en què Torra s'aculli a la "via Venturós" per mantenir una presidència simbòlica si el Suprem l'aparta. Els anticapitalistes, que consideren que el Govern no té projecte governamental nacional i social, s'han reunit aquest dilluns tant amb JxCat i ERC per exposar els detalls del seu pla i explorar quin grau de complicitat genera.

Per ara, les reunions han estat bilaterals i aspiren a poder-se trobar a tres bandes pròximament. "Hem parlat i hem de seguir parlant", asseguraven fonts republicanes acabada la reunió. "Constatem que hi ha la voluntat d'arribar a un acord de proposta conjunta davant de la manca de projecte governamental, l'esgotament de la legislatura i l'escenari d'inhabilitació, entre els tres actors", ha assegurat la CUP un cop acabes les trobades, que tindran continuïtat en els pròxims dies. 

Fins i tot l'expresident Artur Mas ha demanat que s'enterrin les destrals de guerra i s'acordi la resposta al Suprem amb ERC durant la roda de premsa que ha ofert als jardins del Palau Robert per passar revista a la fractura a Junts per Catalunya i per oferir-se com a possible actor que eviti que la formació de Puigdemont i el PDECat confrontin projectes a les urnes. Mas ha apuntat que Torra -el president no li va comunicar la remodelació del Govern- hauria de pactar amb ERC què fer quan sigui inhabilitat, i a parer seu només hi ha dues possibilitats: convocar eleccions o bé investir un candidat alternatiu en la línia d'allargar la legislatura fins al final.

El posicionament de Mas no és compartit per JxCat en la mesura que tant el president com Carles Puigdemont han demanat no triar cap altre màxim dirigent del país quan quedi vacant la plaça i que Elsa Artadi ha tancat la porta a convocar comicis perquè suposaria "blanquejar" l'Estat. "No li volem posar la feina fàcil. El fàcil seria que, després de la persecució contra la presidència de la Generalitat, diguéssim que com que ens heu amenaçat, ara convoquem", ha ressaltat la vicepresidenta de JxCat en roda de premsa. 

Les propostes d'acord i les peticions per fixar una data de les eleccions s'han fet freqüents especialment des de la remodelació del Govern impulsada pel president en la qual es va foragitar el PDECat. Des de bona part de l'independentisme, els canvis a l'executiu han estat interpretats com un símptoma de la intenció per part de Torra d'allunyar la convocatòria de les eleccions. Puigdemont, que finalitzarà la reordenació de Junts el 3 d'octubre, s'ha mostrat partidari de la convocatòria automàtica de les eleccions a través del rellotge que s'activaria quan el Suprem inhabilités Torra: dos mesos de termini per intentar investir un altre president més els 54 dies que legalment corresponen a partir d'aleshores per als comicis.

A la pràctica, encara que el Suprem resolgués en un breu espai de temps -no hi ha un termini estipulat perquè ho faci però l'independentisme calcula que la decisió podria arribar a mitjans d'octubre com a molt tard- això significaria que les eleccions no se celebrarien fins l'any que ve. Fins ara Torra ha assegurat que tenia molt clar quan havien de ser les eleccions i, de fet, a finals de gener va donar la legislatura per esgotada i es va comprometre a convocar-les després de l'aprovació dels pressupostos. Una pandèmia i una trencadissa entre JxCat i el PDECat després, el president ha de triar entre complir amb el seu propòsit inicial o afavorir l'escenari que Puigdemont considera més idoni per guanyar les pròximes eleccions.