Molt bé, la vaga ha funcionat. A base de piquets, si es vol, però ha estat massiva i general. Fins aquí correcte però, dit això, i ara què? Qui gestionarà aquest èxit sindical? ¿Quin partit pot encapçalar un malestar, difús però real, que comença a omplir d'un pessimisme transversal totes les capes socials d'aquest país?

És més, la incomoditat amb la situació va bastant més enllà dels treballadors que, de grat o per força, han secundat aquesta vaga. Els vaguistes, naturalment, no creuen en la política econòmica de l'actual govern del PSOE, però és que la majoria dels que no s'han aturat també estan en contra de les decisions erràtiques de José Luis Rodríguez Zapatero. És més, probablement hi ha més fòbia a Zapatero entre els que no han volgut fer vaga que no pas entre els que s'hi han afegit.

Ahir mateix, Ignacio Fernández Toxo, secretari general de CC.OO., insinuava una segona vaga general si el govern del PSOE no rectifica les retallades socials que ha decretat al llarg dels darrers mesos. És aquesta la solució? Servirà d'alguna cosa un nou episodi com el d'avui d'aquí a uns mesos?

En definitiva, els sindicats han condensat un estat d'ànim que, poc o molt, els acabarà marcant el camí que porta, inevitablement, al PP.