Grècia ha acordat rebaixar un 22 per cent el salari mínim interprofessional, que ara està en 751 euros. És una decisió condicionada per la necessitat de cobrar el segon rescat de 130 mil milions d'euros que ofereixen els socis europeus. En aquest cas, no es tracta de cap despesa pública, ni de l'eliminació d'un servei o prestació, sinó del sou que han de cobrar la part més desafavorida dels treballadors grecs.
M'agradaria saber què té a veure deixar caure el salari mínim per sota dels 600 euros amb rebaixar el deute públic de l'estat grec. Encara veig menys la relació d'aquesta mesura amb la creació de les condicions necessàries per a un futur de reactivació econòmica. I és impossible que l'opinió pública grega ho consideri una acció positiva.
Els països del sud d'Europa -el nostre inclòs- no han estat rigorosos, això és un fet. Però servirà de poc que el Nord actuï de forma punitiva. Els treballadors grecs que menys cobren no han estat els responsables de la crisi i, en qualsevol cas, tampoc no seran ells els qui pagaran la factura perquè ja no els queda ni cinc.
ARA A PORTADA
-
Política «Hem d'anar més enllà de mantenir el pacte social; sense transformar el model productiu, ens fregirem» Pep Martí i Vallverdú
-
Política Tots els fronts oberts a Ceuta un mes després de l'arribada massiva de migrants Oriol March
-
-
Energia Illa aprofita el nou parc fotovoltaic d'Alcarràs per reivindicar el Plater: «No tenim petroli, però sol i aire sí» ACN
-
Publicat el
28 de febrer de 2012 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Albares retreu a Itàlia i Dinamarca la seva «manca de solidaritat» en la crisi de Ceuta
-
Política
Ser o no ser català
-
Política
El comitè sobre Ceuta acorda nous espais per als migrants i condemna la violència
-
Política
El Govern es compromet a triplicar la gestió forestal per prevenir incendis
-
Política
Francesc-Marc Álvaro ensenya una estelada a Marlaska: «És una arma de destrucció massiva?»
-
Política
Marlaska crida a la «calma» mentre creix la tensió a Ceuta