Grècia ha acordat rebaixar un 22 per cent el salari mínim interprofessional, que ara està en 751 euros. És una decisió condicionada per la necessitat de cobrar el segon rescat de 130 mil milions d'euros que ofereixen els socis europeus. En aquest cas, no es tracta de cap despesa pública, ni de l'eliminació d'un servei o prestació, sinó del sou que han de cobrar la part més desafavorida dels treballadors grecs.
M'agradaria saber què té a veure deixar caure el salari mínim per sota dels 600 euros amb rebaixar el deute públic de l'estat grec. Encara veig menys la relació d'aquesta mesura amb la creació de les condicions necessàries per a un futur de reactivació econòmica. I és impossible que l'opinió pública grega ho consideri una acció positiva.
Els països del sud d'Europa -el nostre inclòs- no han estat rigorosos, això és un fet. Però servirà de poc que el Nord actuï de forma punitiva. Els treballadors grecs que menys cobren no han estat els responsables de la crisi i, en qualsevol cas, tampoc no seran ells els qui pagaran la factura perquè ja no els queda ni cinc.
ARA A PORTADA
Publicat el 28 de febrer de 2012 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Un relleu a Junts que va més enllà de les municipals
-
Política
El PP s'indigna per una activitat de «tir al feixista» a la festa major de la UPF
-
Política
Illa defensarà la «diversitat» i la necessitat de «sumar capacitats» a la conferència de presidents
-
Política
Salvavides dels Comuns al Govern per la taxa turística: ajornament a canvi de 60 milions per la compra d'habitatge
-
Política
Segones Creus de Sant Jordi del postprocés: «Cal que insistim en allò que ens uneix»
-
Política
Els canvis fiscals no inquieten (per ara) els promotors del Hard Rock