Grècia ha acordat rebaixar un 22 per cent el salari mínim interprofessional, que ara està en 751 euros. És una decisió condicionada per la necessitat de cobrar el segon rescat de 130 mil milions d'euros que ofereixen els socis europeus. En aquest cas, no es tracta de cap despesa pública, ni de l'eliminació d'un servei o prestació, sinó del sou que han de cobrar la part més desafavorida dels treballadors grecs.
M'agradaria saber què té a veure deixar caure el salari mínim per sota dels 600 euros amb rebaixar el deute públic de l'estat grec. Encara veig menys la relació d'aquesta mesura amb la creació de les condicions necessàries per a un futur de reactivació econòmica. I és impossible que l'opinió pública grega ho consideri una acció positiva.
Els països del sud d'Europa -el nostre inclòs- no han estat rigorosos, això és un fet. Però servirà de poc que el Nord actuï de forma punitiva. Els treballadors grecs que menys cobren no han estat els responsables de la crisi i, en qualsevol cas, tampoc no seran ells els qui pagaran la factura perquè ja no els queda ni cinc.
ARA A PORTADA
Publicat el 28 de febrer de 2012 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Artur Mas és l'expresident de la Generalitat que més diners públics gasta amb 42.000 euros
-
Política
Uns 3.000 jutges i fiscals es manifesten contra el govern espanyol davant el Tribunal Suprem
-
Política
Junqueras dona marge al PSOE pel finançament: «És més important el contingut»
-
Política
La reunió pel finançament singular se celebrarà el 14 de juliol
-
Política
PSC i Junts a Barcelona: mateix model de ciutat, cap concessió
-
Política
Feijóo encara un congrés plàcid després de silenciar el contrapoder d'Ayuso