Grècia ha acordat rebaixar un 22 per cent el salari mínim interprofessional, que ara està en 751 euros. És una decisió condicionada per la necessitat de cobrar el segon rescat de 130 mil milions d'euros que ofereixen els socis europeus. En aquest cas, no es tracta de cap despesa pública, ni de l'eliminació d'un servei o prestació, sinó del sou que han de cobrar la part més desafavorida dels treballadors grecs.
M'agradaria saber què té a veure deixar caure el salari mínim per sota dels 600 euros amb rebaixar el deute públic de l'estat grec. Encara veig menys la relació d'aquesta mesura amb la creació de les condicions necessàries per a un futur de reactivació econòmica. I és impossible que l'opinió pública grega ho consideri una acció positiva.
Els països del sud d'Europa -el nostre inclòs- no han estat rigorosos, això és un fet. Però servirà de poc que el Nord actuï de forma punitiva. Els treballadors grecs que menys cobren no han estat els responsables de la crisi i, en qualsevol cas, tampoc no seran ells els qui pagaran la factura perquè ja no els queda ni cinc.
ARA A PORTADA
Publicat el 28 de febrer de 2012 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Ayuso s'inventa una amenaça del lehendakari i atia el conflicte amb el País Basc
-
Política
El Govern incorpora 850 nous agents dels Mossos
-
Política
Junts reivindica la vigència de l'1-O i el compromís d'implementar-ne el mandat
-
Política
Pressió badalonina a Albiol perquè faci canviar la postura del PP sobre l'oficialitat del català
-
Política
L'Oficina Antifrau reclama 205.000 euros al seu exdirector Daniel de Alfonso per cobraments indeguts
-
Política
Junts, ERC, Comuns i CUP porten a Fiscalia la plantada de Millo i Gay a la comissió d'infiltracions policials