Grècia ha acordat rebaixar un 22 per cent el salari mínim interprofessional, que ara està en 751 euros. És una decisió condicionada per la necessitat de cobrar el segon rescat de 130 mil milions d'euros que ofereixen els socis europeus. En aquest cas, no es tracta de cap despesa pública, ni de l'eliminació d'un servei o prestació, sinó del sou que han de cobrar la part més desafavorida dels treballadors grecs.
M'agradaria saber què té a veure deixar caure el salari mínim per sota dels 600 euros amb rebaixar el deute públic de l'estat grec. Encara veig menys la relació d'aquesta mesura amb la creació de les condicions necessàries per a un futur de reactivació econòmica. I és impossible que l'opinió pública grega ho consideri una acció positiva.
Els països del sud d'Europa -el nostre inclòs- no han estat rigorosos, això és un fet. Però servirà de poc que el Nord actuï de forma punitiva. Els treballadors grecs que menys cobren no han estat els responsables de la crisi i, en qualsevol cas, tampoc no seran ells els qui pagaran la factura perquè ja no els queda ni cinc.
ARA A PORTADA
-
-
-
Internacional «Hi ha pensadors d'extrema dreta que somien en crear una nova espècie amb la IA» Pep Martí i Vallverdú
-
Societat Milers de migrants de Ceuta queden fora del campament del govern espanyol i tornen a les platges Gerard Mira
-
Política El Govern demana explicacions a l'empresa de traducció per l'incident al judici de Roger Español ACN
Publicat el
28 de febrer de 2012 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política
La família de Gustau Muñoz demana reobrir la causa per assassinat
-
Política
Trair, i no traduir
-
Política
El Govern aposta per potenciar les aules d'acollida intensiva per millorar la integració de l'alumnat nouvingut
-
Política
Junqueras reclama més «ambició nacional» al Govern per mantenir-li el suport parlamentari
-
Política
Catalunya formarà 500 nous jutges de l'Estat: «Coneixeran la nostra manera de ser»
-
Política
«Ajudar a construir la centralitat»: així és la nova fundació per repensar el catalanisme