Millet i Montull, parlant per telèfon, surten dels jutjats després de declarar acompanyats dels seus advocats.

"L'home és un llop per a l'home". La famosa cita de Hobbes, referida a l'ambició voraç i il·limitada, s'ha traslladat a la política actual en una sola paraula: corrupció. La lògica capitalista del fi que justifica els mitjans s'ha estirat fins a l'extrem i s'ha traduït en l'ànsia de arribar a dalt de tot i posseir més que ningú. A qualsevol preu. Sense recança de trepitjar qui faci falta, d'ensabonar qui convingui.

Els escàndols, que han contribuït decisivament al descrèdit de la classe política, són de tot tipus i no tenen bandera però n'hi ha dos especialment greus i llargs: el cas Palau i el cas Bárcenas. En ambdós casos es tracta d'un presumpte finançament irregular de dos partits de dreta en els quals, a més, hi va haver un enriquiment personal a través de comissions. Dos assumptes que han transcorregut paral·lelament i sobre els quals es pot traçar una línia comparativa, amb similituds i diferències.

El primer nexe en comú és de calendari, ja que els dos afers van esclatar l'estiu de fa quatre anys: l'11 de juny del 2009 la Fiscalia Anticorrupció apreciava "implicacions suficients" de Bárcenas en la trama Gürtel i demanava l'elevació del cas al TS mentre que Millet quedava al descobert un mes i mig més tard, concretament el 23 de juliol.

Robatoris llargs

Curiosament, els fets s'havien originat gairebé una dècada abans i només la sofisticació dels autors i la laxitud dels controls els van donar un grapat d'anys de coll: els comptes investigats de l'extresorer del PP es van obrir el 2001, data d'inici de les activitats presumptament delictives, mentre una nota anònima adreçada el 2002 a la Delegació d'Hisenda de Catalunya ja alertava que part dels diners de la Fundació Palau de la Música es desviaven per a usos privats.

Això sí, les quantitats eren diferents: després del primer escorcoll a l'edifici modernista es parlava d'una apropiació al voltant dels tres milions d'euros. L'informe final de la fiscalia el va elevar a 31 MEUR. Els fons atribuïts a Bárcenas a Suïssa van pujar a 14.885.976 euros a finals del 2005; 19.757.330 euros el 2006; 22.144.832 a final de l'exercici 2007; 13.673.661 el 2008 i 11.853.921 euros en octubre del 2009. Coincidències de la vida, Suïssa també va ser el lloc on Millet tenia un milió d'euros, tal i com va reconèixer davant del jutge el 23 d'octubre del 2009.

En els dos casos, un grapat de personalitats de diferents mons n'han sortit esquitxats en forma d'imputacions: en el cas Palau n'hi ha una vintena, entre els quals Millet i Montull, el quart tinent d'alcalde i responsable de l'àrea d'Urbanisme, Infraestructures, Habitatge i Règim Interior de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon García-Bragado, el gerent de l'àrea, Ramon Messeguer, el cap jurídic, Enric Lambies, l'arquitecte del despatx Tusquets Carles Díaz i  l'exdiputat de CiU Jaume Camps. Les filles de Millet, Clara Millet Vallés i Laia Millet Vallés, són responsables civils partícipes a títol lucratiu.

En el cas Bárcenas, s'ha imputat una desena de constructors, com el de OHL, Juan Miguel Villar Mir, l'expresident de Sacyr Vallehermoso, Luis del Rivero o José Mayor Oreja, de Fomento de Construcciones i Contratas, així com l'extresorer d'Aliança Popular Ángel Sanchís. També van ser citats a declarar el president del Senat, Pío García Escudero, i l'expresident balear, Jaume Matas, que va reconèixer haver rebut pagaments del partit.

Advocats que no duren

Tant Bárcenas com Millet han canviat d'advocats: Millet ho ha fet en tres ocasions (Pau Molins, Mireia Astor i Horacio Oliva) i Bárcenas en dues (recentment l'exjutge Gómez de Liaño, indultat per Aznar, ha substituït el tàndem format per Miguel Bajo i Alfonso Trallero).

I també hi ha hagut jutges diferents en les dues causes: Juli Solaz (va deixar la instrucció el gener del 2011) i Josep Maria Pijoan en el cas Palau. A Madrid, Pedreira, responsable del cas Gürtel, va enviar el cas a l'Alt Tribunal. Els jutges de l'Audiència Nacional Pablo Ruz i Javier Gómez Bermúdez es van barallar per quedar-se amb la investigació del cas Bárcenas. L'Audiència va triar Ruz, tal i com volia la Fiscalia Anticorrupció tot i que les acusacions preferien Gómez Bermúdez com a instructor.

Millet i Montull van passar tretze dies en presó (del 17 al 30 juny del 2010), Bárcenas ja hi porta tres setmanes (des del passat 27 de juny). L'altre punt en comú és que les explicacions dels dos presidents del govern no han convençut l'oposició però mentre Rajoy no té cap intenció de comparèixer al Congrés, Mas ja ha avisat que donarà explicacions al Parlament el 31 de juliol.

Com a anècdotes, tant el cas Millet com el Bárcenas tenen una entrada a la Viquipèdia. D'altra banda, mentre eren fora de les reixes, a Montull li agradava jugar a tennis (Millet no tenia un esport favorit conegut) mentre que Bárcenas no tenia problemes per desplaçar-se a Suïssa per practicar-hi esquí.

Una altra gran diferència és que durant els últims quatre anys el cas Palau ha generat moviments i novetats amb més regularitat mentre que el cas Bárcenas ha patit llargs parèntesis en el temps però s'ha accentuat durant el 2013.

2009

-11 de juny: La Fiscalia Anticorrupció aprecia "implicacions suficients" de Bárcenas en la trama Gürtel i demana l'elevació del cas al TS
-15 juny: El jutge Pedreira, instructor del cas Gürtel al TSJM, remet la causa a l'Alt Tribunal
-8 juliol: Bárcenas dimiteix temporalment com a tresorer
-27 de juliol: Millet deixa el càrrec
-10 d'agost: La nova direcció del Palau encarrega una auditoria interna i comunica a fiscalia noves operacions dubtoses
-16 de setembre: Millet admet haver-se apropiat de com a mínim 3,3 milions del Palau per finançar viatges familiars i reformes d'habitatge. Millet i Montull envien cartes al jutge en què admeten haver-se quedat diners i retornen gairebé 2MEUR.
-23 setembre: El fiscal demana al jutge que citi a declarar els imputats però el jutge creu que ha d'esperar a tenir més proves
-9 octubre: S'aixeca el secret de sumari (segons fonts del Plau l'apropiació seria de 25MEUR)
-19 octubre: Millet i Montull declaren davant del jutge
-19 d'octubre del 2009: Millet declara i queda en llibertat
-18 de novembre del 2009: El jutge imputa a la filla de Montull i als tresorers de la Fundació i l'Orfeó

2010

-4 de gener: L'advocat Jordi Pina assegura, després que els seus clients firmessin per primer cop al jutjat, la compareixença davant la justícia demostra que no hi ha risc de fuga dels dos imputats (Millet i Montull)
-8 abril: Bárcenas dimiteix definitivament com a tresorer del PP
-19 abril: Bárcenas renuncia a la seva acta de senador per Cantàbria, i perd així la seva condició d'aforat.
-14 de juny: Primera jornada del judici polític del cas Palau: una querella criminal acacceptada a tràmit barrejava en el cas el conseller d'Economia, Antoni Castells i un reguitzell de regidors de l'Ajuntament de Barcelona per la sospitosa permuta d'uns immobles
-17 de juny: Presó incondicional sense fiança per a Millet i Montull per presumptes delictes d'apropiació indeguda i tràfic d'influències pel projecte urbanístic de l'hotel del Palau
-30 de juny: Millet i Montull surten de la presó en llibertat sense fiança
-4 d'agost: Un informe de l'Agència Tributària indica que l'empresa Ferrovial pagava comissions d'un 4% a Millet a canvi de l'adjudicació d'obra pública. L'informe indica que s'usa el Palau de la Música per canalitzar els corresponents pagaments cap a la Fundació Ramon Trias Fargas -ara CatDem- vinculada a Convergència. Mas considera que l'informe no aporta cap prova.
-2 de novembre: la fiscalia demana investigar la connexió Millet-CDC

2011
-24 de gener: Juli Solaz deixa la instrucció del cas Millet
-17 de març: El jutge substitut que investiga el cas del Palau imputa pel presumpte finançament irregular de CDC a través de l'entitat cultural i de Ferrovial l'extresorer del partit Daniel Osàcar i l'exresponsable de l'empresa a Catalunya Pedro Buenaventura.
-13 d'abril: Els pèrits d'Hisenda no poden demostrar la implicació de CDC en el cas Palau
-23 de maig: Josep Maria Pijuan, nou jutge del cas Palau
-21 de juny: Àngel Colom nega que estigui imputat pel cas Palau. Assegura que ha estat citat a declarar pel cas Palau com a responsable civil a títol lucratiu i reitera que Millet li va donar només 75.000 euros
- 1 setembre: El jutge Pedreira, instructor un altre cop de la causa contra Bárcenas, sobreseu les actuacions respecte a ell, en considerar que no existeixen proves dels delictes de suborn, frau fiscal i blanqueig de capitals que se li imputen. La Fiscalia Anticorrupció recorre l'arxivament
-27 de setembre: La fiscalia es querella contra Millet i Montull per un presumpte delicte contra la hisenda pública i un per falsificació de documents mercantils
-15 de novembre: Millet canvia d'advocat per tercera vegada

2012
-12 de març: Millet i Montull, embargats
-14 de març: El Palau demana 6 anys de presó per Millet i Montull
-15 març: L'Audiència Nacional, organisme al qual des del TSJM va anar a parar la causa, reobre la causa contra Bárcenas
-1 de juny: La policia vincula CDC amb el Palau de la Música i Ferrovial. El 25 de juny l'informe va al Tribunal de Comptes
-9 de juliol: Registren els domicilis Millet i Montull
-6 de novembre: L'Audiència de Barcelona confirma la incoació d'un procediment abreujat contra els exmàxims responsables del Palau de la Música, Fèlix Millet i Jordi Montull. Al gener, el Jutjat d'Instrucció número 10 de Barcelona dóna per acabada la investigació del cas i manté la imputació de Millet, Montull, García-Bragado, el gerent de l'àrea, Ramon Messeguer, el cap jurídic, Enric Lambies, i l'arquitecte del despatx Tusquets Carles Díaz.

2013
- 16 gener: Transcendeix que Bárcenas va arribar a tenir 22 milions d'euros en un banc de Suïssa, segons una documentació enviada per aquest país al jutge Pablo Ruz, instructor del cas Gürtel a l'Audiència
-18 gener: 'El Mundo' publica que Bárcenas va pagar durant anys sobresous a part de la cúpula del PP
- 24 gener: La Fiscalia Anticorrupció obre una investigació sobre "la possible existència d'una caixa B del PP"
-30 de gener: L'exdiputat de CiU Jaume Camps, imputat pel cas Palau
-31 gener: 'El País' publica "els papers secrets de Bárcenas", en què es recullen suposats pagaments a les cúpules del PP entre els anys 1990 i 2009
- 2 febrer: Rajoy garanteix que mai va rebre diner negre
-2 de febrer: L'agenda de Millet recull reunions amb Camps i Torrent
L'agenda de l'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet registra diverses reunions i trobades amb l'exdiputat de CiU, Jaume Camps, el qui va ser tresorer de CDC, Carles Torrent, i Pedro Buenaventura, alt càrrec de la constructora Ferrovial a Catalunya
-6-7 febrer: Ronda de declaracions a la Fiscalia: Bárcenas nega que la lletra de les anotacions sigui la seva. El seu antecessor com a tresorer del PP, Álvaro Lapuerta, nega l'existència d'una comptabilitat paral·lela al partit i l'exdiputat popular Jorge Trías afirma que Bárcenas li va ensenyar una fotocòpia dels manuscrits però mai va veure els originals
-18 febrer: La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal demanda l'extresorer i 'El País', en aparèixer en els papers com a beneficiària de dos pagaments de 7.500 euros
-25 febrer: Bárcenas declara, davant Ruz, que va arribar a tenir fins a 38 milions d'euros a Suïssa, gràcies "al seu encert en borsa i negocis". Ruz, per la seva part, li imposa la retirada del passaport, la prohibició de sortir d'Espanya i la compareixença els dies 1 i 15 de cada mes a l'Audiència
-26 febrer: Bárcenas demanda el PP per acomiadament improcedent i assegura que va seguir treballant per al partit fins al 31 de gener de 2013, mentre que el PP el situa fora del partit l'abril del 2010
-7 març: Ruz entén que la investigació dels papers té relació amb el 'cas Gürtel' i obre una peça separada respecte d'això
-11 març: El jutge Gómez Bermúdez, company de Ruz a l'Audiència, admet a tràmit una querella d'IU per una suposada comptabilitat B al PP, cosa que provoca un conflicte de competències a l'Audiència, saldat a favor de Ruz
-26 març: Ruz imputa en el cas a l'extresorer d'Aliança Popular Ángel Sanchís, en considerar que hauria pogut cooperar amb Bárcenas en l'ocultació de fons seus a Suïssa
-26-29 maig: Vuit empresaris suposats donants declaren davant el jutge. Només l'expresident de FCC Construcció José María Mayor Oreja i l'apoderat de la constructora Rubau, Antonio Vilela, reconeixen pagaments al partit
-30 maig: L'Audiència Nacional ordena el bloqueig dels comptes de Bárcenas a Suïssa
-10 de juny: Transcendeix que García-Escudero no va declarar un préstec que li va fer el PP, i que constava en els papers, perquè no ho sabia
-14 de juny: Bárcenas va ocultar 47 milions a Suïssa en trobar-se un altre compte de 25 milions, que se suma al dels 22 milions coneguts, segons consta en una comissió rogatòria
-25 de juny: Hisenda sospita que Bárcenas té més comptes als EUA, Bahames i l'Uruguai, i remet un informe al jutge
-27 de juny: el jutge Ruz ordena l'ingrés a la presó de Bárcenas
-8 juliol: La FAES, al punt de mira pel cas Palau
La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ha demanat al jutge del cas Palau, Josep Maria Pijuan, que obri diligències a la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), vinculada al PP, per investigar si es van desviar part dels fons que el ministeri espanyol de Cultura va destinar a les obres del Palau de la Música a l'Institut Catalunya Futur, la branca catalana de la fundació popular.
-13 de juliol: El Mundo publica SMS compromesos entre Bárcenas i Rajoy
-15 de juliol: Bárcenas admet davant del jutge haver pagat sobresous el 2010 (25.000 euros a Rajoy i a De Cospedal, en bitllets de 500). De Cospedal ho considera una mentida i calúmnia i amplia la demanda contra l'extresorer
-16 de juliol: El jutge veu indicis de desviament de fons de Ferrovial cap a Convergència. El jutge, donant per bona l'acusació de la fiscalia, manté Convergència com a responsable civil a títol lucratiu. Així mateix, també ha decidit arxivar la causa contra les dones de Millet i Montull, i contra Àngel Colom. El cas resta pendent de judici, de moment sense data.