Millo no va tenir una intervenció directa en el tancament dels acords entre Daniel Sirera, l'alcaldable del PP a Barcelona, i la Lliga, però sí que va suggerir els contactes i va ser decisiu en el seu èxit. Gràcies a aquesta entesa, Santi Fisas, exdirigent històric del PP i avui president de la Lliga, tanca la llista de Sirera, i l'advocat Tomás Ragué ocupa el lloc vuitè. Però batega en els actors que han intervingut en l'operació la voluntat de reconstruir un espai de centre dreta, d'un catalanisme moderat no independentista.
[noticiadiari]2/174887[/noticiadiari]
En l'entorn de Millo asseguren que l'exdelegat no té cap intenció ara per ara de tornar a la política catalana. Però sí que dona el seu consell quan li ho demanen. Que, pel que s'intueix, darrerament és bastant habitual. De fet, Millo ha estat sempre consultat per Génova sobre política catalana. També en els anys de Pablo Casado, tot i que en aquest cas sembla que amb poc recorregut. Amb Feijóo, la interlocució és més fluida.
Una llarga relació amb Feijóo
La bona sintonia entre Enric Millo i Feijóo ve de lluny. I es pot dir que té un moment molt concret. Va ser durant les eleccions catalanes del 2006, en l'etapa dels governs tripartits, quan el PP català estava dirigit per Josep Piqué, recentment desaparegut. Millo —provinent d'Unió Democràtica, on fins i tot se l'enquadrava a l'"ala sobiranista"— va ser un dels dirigents apadrinats per Piqué en el seu intent de catalanitzar el partit. Una tasca que esdevindria impossible. En aquelles eleccions, Millo va encapçalar la llista per Girona, que era sempre una plaça difícil per al PP. Va ser elegit i es va convertir durant onze anys en el president dels populars a Girona.En aquella campanya, a petició de Josep Piqué, hi va participar Feijóo, que era aleshores el líder de l'oposició a Galícia. Feijóo, Piqué i Millo van sintonitzar en pensament i tarannà, en una relació que s'ha mantingut fins a la mort de l'exministre d'Exteriors, el 6 d'abril passat. Que Feijóo tenia al cap que volia incorporar els dos polítics catalans de cara al futur sembla clar. De fet, una de les darreres aparicions de Piqué va ser amb motiu de la presentació de la nova fundació vinculada al PP, Reformismo21, junt amb altres exministres com Fátima Báñez i Román Escolano.
L'itinerari polític d'Enric Millo és llarg. Va ser diputat al Parlament durant divuit anys, vuit com a militant de la democristiana Unió Democràtica i deu ja com a membre del PP i fins i tot Joan Puigcercós va explicar que va arribar a flirtejar amb ERC, cosa que ell va negar. El moment més intens, però, es va produir durant els divuit mesos en què va ser delegat de l'executiu de Mariano Rajoy, en el moment més decisiu del procés sobiranista, entre novembre del 2016 i juny del 2018.
Millo sempre ha defensat la seva actuació com un intent d'evitar el xoc de trens entre la Generalitat i l'Estat. En el sobiranisme no se li perdona el seu testimoni dur en el judici de l'1-O. Ell manté viu en la memòria molts atacs i amenaces que va rebre aquells dies. Després de la moció de censura de Pedro Sánchez, Millo va sortir de la delegació. En la batalla desfermada al seu partit per succeir Rajoy, Millo va alinear-se amb Soraya Sáenz de Santamaría, que va ser derrotada per Pablo Casado. Amb Feijóo, tornen els clàssics.
