Probablement, la forma més irrebatible de demostrar que Catalunya és una nació és l'humor. Moltes vegades es critica -ens autocritiquem- el fet que, sovint, som el país de la conyeta, del hi, hi, ha, ha i que tot plegat és una forma de dimissió intel·lectual i, per tant, d'inacció política. D'ERC fins a CiU i del Be Negre fins al Polònia.

Potser sí. Però també és cert que aquí estem després de tres segles i que, al capdavall, tampoc no han aconseguit amargar-nos del tot. I, almenys en part, això es deu a què hem utilitzat l'humor i la sàtira per resistir la pressió, per defensar-nos de l'agressió estructural.

En canvi, una característica principal de l'humor madrileny és, justament, l'atac. Prova d'això és bona part de l'obra de Mingote, l'humorista de capçalera del diari ABC. Ahir va morir, després d'una llarga carrera, i el tot Madrid, de forma unànime, li ha reconegut una genialitat institucionalitzada. El llistat de reconeixements és inacabable, començant pel marquesat de Daroca i continuant per un llarg reguitzell de doctorats honoris causa i medalles de tota mena. Tot gràcies a defensar sempre el més fort a partir d'estigmatitzar el feble. Just al revés. Ves quina gràcia.