Miquel Ensenyat, president del Consell de Mallorca Foto: Jordi Palmer
En aquest context, el Consell Insular participa activament en la commemoració del tricentenari de la derrota austriacista a Mallorca i Eivissa, però ho fa només des del passat juliol, ja que anteriorment les institucions controlades pel PP es negaven a fer-ho. Amb aquest canvi d'actitud, Ensenyat, exalcalde d'Esporles, fa costat a Miquel Oliver, batlle de Manacor en la polèmica creada per l'exèrcit espanyol per la seva intenció de celebrar els tres-cents anys de la implantació de la Capitania General de Balears, conseqüència directa de l'ocupació militar i la liquidació de les institucions pròpies de l'illa, com el Gran i General Consell, del que actualment és hereu el Consell Insular de Mallorca.
- Hi ha hagut un canvi pel que fa a la commemoració del tricentenari després de les eleccions?
- Sí, hi ha un abans i un després de les eleccions autonòmiques, insulars i municipals, començant pel canvi de panorama polític a nivell institucional. Tant el Consell Insular com el Govern Balear com molts ajuntaments es van negar rotundament a commemorar el tricentenari quan estaven governats pel Partit Popular, tot i que fa mal d'entendre què algú és negui a recordar un fet tan cabdal, que va suposar la desaparició de les institucions que havien governat l'illa des de la conquesta de Jaume I, entre els quals, el Gran i General Consell, que és l'actual Consell de Mallorca.
- La institució que vostè presideix.
- Exactament. Per això, imagini una gent que governa una institució com el Consell de Mallorca que es negui a commemorar el tricentenari del que va comportar la desaparició del Gran i General Consell amb tot el que comporta sobre el coneixement de l'illa, les seves institucions i les seves lleis. Es rebutjar allò que es diu a "La Balanguera, la soca més s'enfila com més endins pot arrelar". A partir d'aquí, la societat civil crea una comissió cívica del tricentenari que arreplega gent, col·lectius, entitats, associacions i amb alguns ajuntaments no governats pel PP es comencen a organitzar actes, publicacions de llibres, treballs, conferències, exposicions. I de fet, el 12 de juliol, una setmana després de canviar les institucions ja participem en l'acte de commemoració de la caiguda de Palma.
- O sigui que ara la commemoració del tricentenari ja compta amb el suport oficial de les institucions mallorquines. D'aquí la seva visita al Born CC.
- Sí, des de fa un mes i mig. I ja es comença a notar. Per exemple, l'exposició Des del regne enmig de la mar que hi ha ara al Born Centre Cultural es feia només a Barcelona i després es desmuntava, i ara hem negociat que vingui a Mallorca, on podrà passar per tots els ajuntaments que ho demanin.
- En paral·lel a la commemoració del tricentenari, la Capitania General de les Balears vol celebrar els tres-cents anys de la seva fundació, precisament com a conseqüència de l'ocupació militar. L'alcalde de Manacor ha rebutjat que al seu poble es celebri un concert per part de la banda militar. Quina és la postura del Consell de Mallorca respecte a aquest intent de l'exèrcit espanyol de celebrar el que va ser una derrota pels mallorquins?
- Pensem el mateix que el batlle de Manacor. Te raó, no hem de celebrar res, hem de commemorar els fets de l'ocupació, no celebrar la constitució de la Capitania. Quan estava a l'oposició al Consell vaig defensar una moció per commemorar el tricentenari de la guerra, i als del PP ja els vaig dir que ells ho celebrarien igualment, perquè els convidarien de Capitania. Jo, com el batlle de Manacor penso que no hi hem de participar.
- El Consell de Mallorca pot evitar la celebració.
- No. Nosaltres podem no participar-hi. Ells són una institució militar i poden fer el que vulguin, però jo no hi aniré. Entenc que no hi he d'anar, precisament com a hereu del Gran i General Consell.
- I des de quina perspectiva se segueix el procés polític català i les eleccions del 27-S?
- Un sector de la societat mallorquina sempre ha tingut nostàlgia de Catalunya. El que passa és que els catalans aneu vint anys per davant de Mallorca, heu viscut una sèrie de processos molt importants, com TV3, que ha contribuït a la cohesió social i a la consciència de poble i de país. A Mallorca estem molt més verds. El sector nostàlgic de Catalunya és minoritari. Ens agradaria tenir una cosa semblant, a mi personalment, però estem molt verds, hem de fer molta pedagogia, perquè aquesta consciència encara no hi és. Tenim sectors que encara valoren si això que parlem és català o no ho és, aplicant el principi de "divideix i venceràs".
- La legislatura del president Bauzá va ser especialment negativa en aquest sentit?
- Sí. Van treure polèmiques com si hem d'escriure amb l'article salat o l'article literari, va fomentar totes aquestes actituds. Teníem un president que deia que no bevia en un got sinó en un tassó, cosa que demostra una curtor molt gran, perquè els menorquins bé que beuen en gots. És tot surrealista. Ara bé, esperem que hi hagi un cert contagi de Catalunya, perquè la societat mallorquina cada cop és més conscient de les problemàtiques, com una de transcendental, el finançament. Els empresaris són conscients de la manca de finançament de la comunitat autònoma, essent una de les que més aporta a les arques de l'Estat. Si Catalunya té un dèficit de l'11 per cent, el nostre és del 14%.
- L'escenari d'una Catalunya independent, serà positiu o negatiu per a Mallorca?
- Per jo seria molt positiu i tindria molts avantatges, però també hi ha perill, perquè el dèficit del 14% encara es faria més gran perquè d'algun lloc haurien de treure els diners. Però els catalans teniu una oportunitat magnífica de somiar quin país voleu, amb uns valors per mi progressistes, perquè no es tracta només de la independència. Algú deia que no volia una independència finançada per La Caixa, es tracta de saber quin país es vol construir, que sigui més just, més democràtic i més solidari.
