Mònades independentistes o l'exèrcit «indepe» de Panxo Villa

Publicat el 06 d’agost de 2010 a les 21:59

Tinc la sensació que els sobiranistes amb ganes de tocar cuixa al Parlament no s'han llegit la sentència del Tribunal Constitucional. Una ofensiva per terra, mar i aire de la veritable Brunete de l'Estat espanyol: els òrgans jurisdiccionals. A Espanya ha passat un fenomen únic al món, els militars són més demòcrates que els jutges.

Espanya, com afirma Albert Rivera, el mediàtic portaveu de Ciutadans, “més que una nació és un estat”. I actua com a tal. L'agent del CNI encarregat de seguir els moviments sobiranistes durant el mes d'agost deu ser al càmping de Fuenlabrada jugant al dòmino. “Si siguen así, yo me escaqueo, y aquí paz y después gloria” pensa el sofert agent.

No és per menys. Però potser és que Carretero, Laporta, López Tena, Bertran, Canela, Mora i... (ja m'he perdut) llegeixen Leibniz. El filòsof de Leipzig va desenvolupar la teoria de les mònades. Les mònades són substàncies simples, impenetrables i independents amb un univers interior però sense portes que connectin unes amb les altres. Potser ha de ser així i que resisteixi la mònada més hàbil i... forta. En cas contrari ens  poden trobar un autèntic exèrcit “indepe” de Panxo Villa, i l'Estat no té escletxes que facilitin la batalla. O bé, també podem recuperar Leibniz i pensar que “vivim en el millor dels móns possibles”.